diumenge, 31 de gener del 2016

"Las migas de pan a las dos vueltas ya estan, las del pastor cuando mas vueltas mejor". "Migas" amb ou.





"Con todo esto y a decir verdad,
en nuestros días,
razón y amor no hacen buenas migas."

(William Shakespeare)



Primer últim diumenge de final de mes del 2016. Primer repte dels "AsaltaBlogs" del 2016. I la cuina a assaltar, no podia estar més plena. La veritat és que no sabia quina recepta triar d'entre les tantes que la Blanca té al blog "Las recetas de blinky".

Finalment, m'he decantat per un plat clàssic, calòric i ideal pels dies de fred. Perquè em van semblar irresistibles.

Blanca, ha estat un plaer passejar-me pel teu blog durant aquest mes. Gràcies per deixar-me endur aquesta meravellosa recepta, que he adaptat afegint els tocs apresos de la meva mare.



Les "migas", "migas ruleras" o "migas de pastor" són un plat típic dels pastors amb el que aprofitaven les sobres de pa dur, el que es coneix com a "pan sentao", i és que com va dir Manuel Antonio Almodóvar: "El hambre está en la base de la gastronomía española desde Atapuerca a la segunda mitad del siglo XX".

Tot i així, estudis recents aporten un orígen diferent i menys humil. Francisco Abad, autor del llibre Migas, un clásico popular de remoto orígen árabe, explica com la invasió àrab va introduir a la península el tharid, que eren uns plats de pa espès i cuit o saltejat amb greix animal i, opcionalment, amb carn.

Aquest plat era un obsequi pels visitants distingits quan visitaven palaus i cases de gent pudent; un regal molt apreciat a les classes altes musulmanes. Així que estaríem, segons aquest estudiós, davant d'un origen aristocràtic.

Després, la misèria hauria anat convertint aquest plat en les "migas", tal i com les coneixem.

Un exemple de les clàssiques, recollides al llibre La cocina española antigua, de Pardo Bazán:

"Las migas son un plato enteramente primitivo, ibérico. Seguramente las comieron los que anduvieron a la greña con romanos y cartagineses (...) Cortado el pan de hogaza, en cubos de medio centímetro próximamente, se le humedece en agua con sal y pimentón, la víspera del día que quieras comerlas, y así se tienen hasta el momento de pasarlas por la sartén con poco aceite, agitándolas constantemente con una paleta. Deben echarse pedazos de ajo en la sartén."

I dit això, que no pot ser més il·lustratiu, passo a la recepta.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • pa dur
  • aigua
  • alls
  • botifarra negra
  • panxeta
  • ceba tendra
  • ous
  • pebre vermell
  • sal i pebre
  • oli


Per fer la recepta, primer s'ha de preparar el pa, o bé el dia abans o bé una bona estona abans. Per això, s'ha d'agafar el pa dur i tallar-lo a bocins amb l'ajuda d'un ganivet i remullar.

A part, en una paella, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i l'all picats i quan ja siguin ben daurats, s'ha d'afegir la botifarra negra i la panxeta a daus ben petits.

Finalment, i quan la carn sigui ja daurada, s'han d'afegir el pa i deixar coure fins que perdin tota la humitat i el pa sigui daurat i cruixent. Rectificar de sal i pebre, una mica de pebre vermell i un ou ferrat pel damunt.

Un plat econòmic, senzill i deliciós ideal pels dies freds de l'hivern.



I per acompanyar aquestes delicioses "migas", que millor que "Las Migas"?


Caricias de sal

Le tembló la voz,
le tembló la voz
le cambió el compás 
de su corazón.

Y aunque lo negó
éste se rió sin pestañear
lágrimas tragó,
lágrimas tragó.

Mentiras que son
una brizna pena
sal de hierba que
por sus labios va.

Mentiras que son
finas como arena
que sin intención
levanta al pisar.

De la flor la raíz
del mar la sal
del cielo azul una nube gris
del principio al final

De la flor la raíz
del tal el cual
de la pasión tan sólo un desliz
de la pared la cal.

Como espuma son
con las olas juegan
caricias de sal
rasguños sin más.

Como espuma son
y rebolotean
hasta que al final
se las traga el mar,
se las traga el mar.

(Las Migas)






TEXTO O DESCRIPCION

diumenge, 24 de gener del 2016

No tot és el què sembla. Fals cuscús de bròquil amb calamars.





"El hombre es menos sincero cuando habla en su nombre.
Dadle una máscara y os dirá la verdad."

(Oscar Wilde)



Com deia Alexander Pope, "el que dice una mentira no sabe qué tarea ha asumido, porqué estará obligado a inventar veinte más para sostener su certeza".

I a més a més, diuen que es triga més temps en dir una mentida que a explicar la veritat. Exactament, un 30% més, segons sembla que ha demostrat un equip d'investigadors britànics.

Per poder arribar a aquesta conclusió van fer servir el test TARA (Timed Antagonistic Response Alethiometer), que planteja als subjectes que fan l'estudi, una sèrie de qüestuins en una pantalla d'ordinador i analitza la velocitat de resposta mitjançant un complex algoritme.

Els més lents en contestar són els més mentiders.

Alan Gregg, psicòleg de la Universitat de Southampton i creador del test TARA creu que les diferències en la velocitat de resposta es deuen a que mentir requereix una activitat cognitiva bastant més complexes que a l'hora de ser francs. I suggereix, també, que aquest test podrà substituir als actuals mètodes per detectar mentides que fan servir els criminalistes. "Els mentiders habituals ja saben que les persones, quan menteixen, miren cap a un altre lloc o es toquen el nas, per això ja han après a controlar els seus moviments i a mirar directament als ulls", explica Gregg. A part, ja s'ha demostrat que els polígrafs, que medeixen els canvis de la pressió sanguínia o la temperatura corporal, no són fiables.

Diuen els experts que una persona normal diu tres mentides en una conversa de deu minuts, a les que cal afegir omissions, exageracions i tergiversacions sense importància.

Tot i així, els interlocutors només detecten les mentides en un 54% de les vegades.

Què us sembla?

Serà cert que n'hi ha tantes i per això són proliferes les frases cèlebres i les dites populars sobre les mentides. Però perquè es menteix tant? 

El psicòleg i psiquiatre austríac, Alfred Adler, tenia raó al afirmar que "una mentira no tendría sentido si la verdad no fuera percibida como peligrosa".

Arran d'una sèrie de televisió, que ni tant sols recordo com es diu, em vaig aficionar al tema -no hi ha res que m'agradi menys que la falta de sinceritat- i vaig llegir alguns llibres de PAul Ekman, en els que es van inspirar per fer-la i la veritat és que és molt il·lustratiu i interessant. A mi em va servir molt per la meva feina (Advocada penalista), així que si us interessa el tema us recomano que llegiu: Cómo detectar mentiras.

A mida que passa el temps aprenc a detectar abans quan algú no està sent sincer. Suposo que el anar acumulant experiències amb persones que no han estat sinceres també ha contribuït.

Així que ja ho sabeu, esteu atents, és fàcil que et prenguin el pèl.

El pitjor de tot, però, i com bé deia Nietzsche, "no que me hayas mentido, que ya no pueda creerte, eso me aterra".

I sense enganyar res més que als ulls, avui una recepta sana i deliciosa: Fals cuscús de bròquil amb calamars.



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:

  • 2 bròquils
  • 2 calamars
  • 2 cebes tendres
  • coriandre fresc
  • ciboulet
  • gingebre fresc
  • sal i pebre
  • llima
  • fumet
  • 1 all
  • pasta de curry verd, al gust
  • oli d'oliva verge


Per preparar el cuscús s'han de fer servir només les floretes de la verdura (la resta es guarda per fer altres plats, com un puré, un arròs, etc...), per això amb molt de compte les anem separant de la branca i la ratllem.

En un cassó, s'ha de posar una mica de fumet, el just per cobrir la quantitat de fals cuscús, i quan arrenqui el bull, escaldem uns segons el cuscús. 




Després el colem, reservant el fumet, i el reservem.

A part, s'ha de sofregir la ceba tendre ben picada, l'all picat i el calamar a trossos i quan comencin a daurar-se, s'ha d'afegir la pasta de curry verd i una mica de ratlladura de llima, sal i pebre i el fumet que haviem reservat, fins que els calamars siguin ben tendres i s'hagi evaporat una mica del fumet.

Abans d'afegir el fals cuscús, s'ha de posar una mica de gingebre fresc ratllat i finalment deixar barrejar, al foc, tots els ingredients.

Per emplatar s'ha d'afegir una mica de llima ratllada, coriandre picat i un bon raig d'oli d'oliva verge.





I per maridar aquesta recepta tan saníssima, una cançó plena d'energia positiva. A somriure!


Renegades
Run away with me

Lost souls in revelry
Running wild and running free
Two kids, you and me

And I say

Hey, living like we're renegades
Hey, living like we're renegades
Renegades, renegades

Long live the pioneers

Rebels and mutineers
Go forth and have no fear
Come close and lend an ear

And I say

Hey, living like we're renegades
Hey, living like we're renegades
Renegades, renegades

All hail the underdogs

All hail the new kids
All hail the outlaws
Spielbergs and Kubricks

It's our time to make a move

It's our time to make amends
It's our time to break the rules
Let's begin...

And I say

Hey, living like we're renegades
Hey, living like we're renegades
Renegades, renegades

(X Ambassadors)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 17 de gener del 2016

Canelons de peix, gambes i trompetes de la mort, amb beixamel de pebrots del piquillo. {Per l'Albert}






"La felicidad consiste en poner de acuerdo
tus pensamientos, tus palabras y tus hechos."

(Mahatma Gandhi)




No hi ha cosa que m'agradi més que agafar encàrrecs de càtering. I és que, el que per a molta gent suposa treballar en un dia de festa i llevar-te d'hora per passar-te el dia cuinant, per a mi, és pràcticament com si em transformés en una nena el dia de reis.

Els dies previs tot són nervis. 

Igual que em passava quan feia la carta als reis, el llistat d'ingredients és minuciosament preparat i repassat una i altre vegada per no deixar-me res, i la compra, sobretot si són encàrrecs nadalencs o, com en aquest cas, per cap d'any, acaba éssent de bogeria per arribar a tot.

Però és entrar al mercat i calmar-me. 

Sé que és un lloc sorollós i atapeït de gent que a la majoria potser atabala, però a mi em relaxa. I molt. Entro en una mena d'estat zen a causa de la barreja d'olors, colors, sorolls...els mercats em semblen màgics.

I últimament, necessito moments així. Per simplificar les coses, per fer vacances de mi mateixa, per existir sense pensar, per ser feliç. I cuinar i preparar-me per fer-ho és el que em fa feliç.

I que a la gent li agradi la meva cuina també. Gràcies.

I per això avui poso la recepta d'uns canelons de peix elaborats especialment per l'Albert i fets amb tot el "carinyo" del món. 




Per fer uns trenta-cinc canelons, es necessiten els següents ingredients:


Per la farsa:


  • 3-4 cues de rap segons la mida
  • la meitat del pes de rap en gambes grans
  • 3-4 porros
  • un bon grapat de trompetes de la mort
  • xerès dolç
  • una cullerada de farina
  • un raig de llet
  • sal i pebre
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • mantega

Per la beixamel:

  • 4-5 cullerades de farina
  • 1 litre de llet sencera
  • 100 gr de mantega
  • 1 llauna de pebrots del piquillo

Per gratinar:

  • Formatge "manchego" acabat de ratllar
  • mantega


Per fer el farciment dels canelons, en primer lloc, s'ha de sofregir els porros tallats per la meitat i a rodanxes, amb un bon tall de mantega i quan comencin a estar daurats, s'ha d'afegir un bon raig de xerès dolç.

Quan l'alcohol s'evapori, s'ha d'afegir una o dues cullerades de tomàquet fregit (si pot ser casolà, millor), rectificar de sal i pebre i les trompetes de la mort, prèviament hidratades.

Finalment, el rap a daus ben petits i quan aquest comenci a canviar de color, les gambes, tallades igual que el rap, una cullerada de farina, que s'ha de deixar coure bé (per això és important que el peix no estigui passat abans d'afegir-la), un raig de llet i remenar fins que quedi lligat.

I quan el farciment sigui fred, ja es poden farcir els canelons. Jo faig servir pasta de canelons d'aquella que només cal posar en remull i no es bullen, així que no es trenquen.

I per fer la beixamel, primer s'ha de coure la farina amb la mantega fins que comenci a tenir un color marronós i llavors anar afegint la llet, calenta, sense deixar de remenar fins que espessi al nostre gust. I una vegada feta, s'ha de triturar amb els pebrots del piquillo.

Abans de posar al forn, s'han de cobrir bé els canelons amb la beixamel i posar formatge ratllat i uns trossets de mantega pel damunt.




I per acabar el post d'avui, un petit homenatge a un gran músic que ens ha deixat aquesta setmana, David Bowie.


Cygnet Committee

I bless you madly,
sadly as I tie my shoes
I love you badly,
Just in time, at times, I guess
Because of you I need to rest
Because it's you
that sets the test

So much has gone
and little is new
And as the sparrow sings
Dawn chorus for
Someone else to hear
The Thinker sits alone growing older
And so bitter

"I gave them life
I gave them all
They drained my very soul
...dry
I crushed my heart
to ease their pains
No thought for me remains there
Nothing can They spare
What of me?
Who praised their efforts
to be free?
Words of strengh and care
and sympathy
I opened doors
that would have blocked their way
I braved Their cause to guide,
for little pay

I ravaged at my finance just for those
Those whose claims were steeped in peace, tranquility
Those who said a new world, new ways ever free
Those whose promises stretched in hope and grace for me"

I bless you madly,
sadly as I tie my shoes
I love you badly,
Just in time, at times, I guess
Because of you I need to rest
Because it's you
that sets the test

So much has gone
and little is new
And the sunrise stream
Flickers on me,
My friends talk
Of a glory, untold dream, where all is God and God is just a word

"We had a friend, a talking man
Who spoke of many powers that he had
Not of the best of men, but ours

We used him
We let him use his powers
We let him fill our needs
Now we are strong

And the road is coming to its end
Now the damnes have no time to make amends
No purse of token fortune stands in our way
The silent guns of love
will blast the sky
We broke the ruptured structure built of age
Our weapons were the tongues of crying rage

Where money stood
We planted seeds of rebirth
And stabbed the backs of fathers
Sons of dirt

Infiltrated business cesspools
Hating through our sleeves
Yea, and we slit the Catholic throat
Stoned the poor
on slogans such as

'Wish you could hear'
'Love is all we need'
'Kick out the jams'
'Kick out your mother'
'Cut up your friend'
'Screw up your brother or he'll get you in the end'

And we know the flag of love is from above
and we can force you to be free
and we can force you to belive"

And I close my eyes and tighten up my brain
For I once read a book in which the lovers were slain
For they knew not the words of the free states' refrain
It said:
"I belive in the Power of Good
I belive in the State of Love
I will fight for the right to be right
I will kill for the Good of the Fight for the Right to be Right"

And I open my eyes to look around
And I see a child laid slain
on the ground
As a love machine lumbers through desolation rows
Ploughing down man, woman, listening to its command
But not hearing anymore
Not hearing anymore
Just the shrieks from the old rich

And I want to belive
In the madness that calls 'now'
And I want to belive
that a light's shining through
Somehow


And I want to belive
In the madness that calls 'now'
And I want to belive
that a light's shining through
Somehow

And I want to belive

And you want to belive
And we want to belive
And we want to live
Oh, we want to live

we want to live

we want to live
we want to live
we want to live
we want to live
we want to live

I want to live

I want to live
I want to live

I want to live

I want to live
I want to live

Live

Live
Live

(David Bowie)






TEXTO O DESCRIPCION



dissabte, 2 de gener del 2016

2016. 2016. 2016. 2016. 2016. 2016. 2016. 2016. {Wok de fideus d'arròs amb verdures} Benvingut.





"Hay personas que transforman el sol en una simple mancha amarilla,
pero hay también quien hace de una simple mancha amarilla el propio sol."

(Pablo Picasso)




Aquest és el primer post de l'any, i no ho podia fer d'una altra manera que estrenant el meu regal de l'amic invisible, que no em podia haver agradat més, uns fantàstics bols amb pals xinesos. 

I és que la Patricia ja em comença a conèixer bé i jo a ella. No podia estar més contenta de que em fes ella el regal, ni de fer-lo jo a qui em va tocar.





I tampoc podia començar-lo sense desitjar a tothom un feliç 2016, el que, i n'estic convençuda, serà genial.

Tot just fa dos dies que l'hem començat i no em podia sentir millor, i completament feliç de la gent que m'envolta.

Avui, per acabar de recuperar-me de la fantàstica, emblemàtica, especial, llarga, feliç, diferent, intensa, original, divertida, aprofitada, càlida, sincera, nit de cap d'any amb els meus amics de Saragossa (...i podria seguir afegint adjectius) res millor que uns sans fideus xinesos, a la meva manera.

Espero que us agradi.



Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

  • fideus d'arròs
  • 2 cebes tendres
  • 2 pastanagues grans
  • brots de soja
  • beines tendres de pèsol
  • gírgoles
  • bròquil
  • col
  • xili
  • salsa de soja
  • salsa d'ostres
  • salsa Hoisin
  • oli de sèsam
  • sèsam torrat


En primer lloc, i abans de coure la pasta que es fa en un moment, s'ha de preparar els ingredients que aniran amb els fideus.




Per això, s'ha de escaldar el bròquil i les beines tendres de pèsol i tallar totes les verdures en juliana, incloses les gírgoles.

Després, en un wok o paella i amb una mica d'oli de sèsam, s'ha de saltejar la ceba, la pastanaga a foc fort i quan comencin a daurar-se, afegir les gírgoles. 




Quan aquestes hagin deixat anar tota l'aigua, s'ha d'afegir la col, els brots de soja, el xili picat, el bròquil i les beines tendres de pèsol i afegir un bon raig de salsa de soja, una culleradeta de salsa d'ostres i una cullerada gran de salsa Hoisin i deixar que lligui tot.




Per últim s'ha de coure els fideus d'arròs amb aigua bullent durant 3 minuts, escorre'ls bé i afegir-los a les verdures.




Per servir, s'ha de posar una mica de sèsam torrat pel damunt.



Y acabo el post con una sonrisa en la boca, acordándome de la buena manera de empezar el año en la mejor compañía, con amigos. Un beso para mis amigos maños, en especial a mi mejor amigo, Miki.


Amigos para siempre

Yo, no necesito conversar

porque adivino que ya sabes como soy
tu me has conocido siempre. 

Tu, cuando me miras puedes ver 
dentro de mi lo que ni yo puedo entender 
yo te he conocido siempre. 

Amigos para siempre 
Means you´ll always be my friend 
Amics per sempre 
Means a love that will never end 
Friends for life 
Not just a summer or a spring 
Amigos para siempre 

I feel you near me 
Even when we are apart 
Just knowing you are in this world 
Can warm my heart 
Friends for life 
Not just a summer or a spring 
Amigos para siempre 

Ven, nos queda tanto por vivir, 
buenos momentos que podemos compartir 
ya solo se vivir contigo. 

Se que como un día partirás 
pero también se que jamás olvidarás 
la amistad que nos ha unido. 

Amigos para siempre 
Means you´ll always be my friend 
Amics per sempre 
Means a love that will never end 
Friends for life 
Not just a summer or a spring 
Amigos para siempre 

I feel you near me 
Even when we are apart 
Just knowing you are in this world 
Can warm my heart 
Friends for life 
Not just a summer or a spring 
Amigos para siempre 

Ven, nos queda tanto por vivir, 
buenos momentos que podamos compartir 
ya solo se vivir contigo. 

Se que como un día partirás 
pero también se que jamás olvidarás 
la amistad que nos ha unido. 

Amigos para siempre 
Means you´ll always be my friend 
Amics per sempre 
Means a love that will never end 
Friends for life 
Not just a summer or a spring 
Amigos para siempre 

I feel you near me 
Even when we are apart 
Just knowing you are in this world 
Can warm my heart 
Friends for life 
Not just a summer or a spring 
Amigos para siempre 
Amigos para siempre 
Yo, no necesito conversar 
Amigos para siempre 
Porque ya sabes como soy 
Amigos para siempre 
Yo solo ses vivir contigo 
Amigos para siempre 

No naino naino naino naino naino na 
No naino naino naino naino naino na 
No naino naino naino naino naino na 

Amigos para siempre. 

No naino naino naino naino naino na 
No naino naino naino naino naino na 
No naino naino naino naino naino na 

(Los Manolos)







TEXTO O DESCRIPCION