Brioche + melmelada de cireres = felicitat {2x1}

"La rayuela se juega con una piedrita que hay que empujar con la punta del zapato. Ingredientes: una acera, una piedrita, un zapato y un bello dibujo con tiza, preferentemente de colores. En lo alto está el Cielo, abajo está la Tierra, es muy dificil llegar con la piedrita al Cielo, casi siempre se calcula mal y la piedra sale del dibujo. Poco a poco, sin embargo, se va adquiriendo la habilidad necesaria para salvar las diferentes casillas (rayuela caracol, rayuela rectangular, rayuela de fantasía, poco usada) y un día se aprende a salir de la Tierra y remontar la piedrita hasta el Cielo, hasta entrar en el Cielo, lo malo es que justamente a esa altura, cuando casi nadie ha aprendido a remontar la piedrita hasta el Cielo, se acaba de golpe la infancia y se cae en las novelas, en la angustia al divino cohete, en la especulación de otro Cielo al que también hay que aprender a llegar. Y porque se ha salido de la infancia se olvida que para llegar al Cielo se necesitan, como ingredientes, una piedrita y la punta de un zapato. 

(Rayuela - Julio Cortázar)

De petita, jugar a la xarranca em feia feliç. Ara, de gran, els esmorzars em fan feliç. Sempre he pensat que és un dels millors moments del dia. I perquè negar-ho? És quan més gana tinc.

Diuen que hi ha un estudi de l'Escola d'Enfermeria de la Universitat de Pensilvania (EEUU) que afirma que els nens que no esmorzen de manera habitual obtenen puntuacions més baixes en els tests que medeixen el coeficient intelectual (CI) que aquells nens que sempre comencen el dia amb un esmorzar equilibrat.

En concret, en nens de sis anys d'edat, saltar-se el primer àpat del dia redueix en 5.58 punts l'habilitat verbal, en 2.50 punts el rendiment i en 4.6 punts la puntuació total. No és molt???

Segons Jianghong-Liu, coautor de l'estudi, el més preocupant és que les habilitats cognitives a aquestes edats es desenvolupen ràpidament. I tot apunta a que, després de tota una nit sense menjar, l'esmorzar és imprescindible com a combustible pel bon funcionament i desenvolupament normal del cervell.

I segons els investigadors una nutrició adequada durant la infància no només està relacionada amb millors puntuacions en els tests d'intel.ligència en edat escolar, sinó que també està associada a una carrera professional més satisfactòria i un major èxit econòmic al arribar a edat adulta. 

La revista Muy Interesante, on vaig llegir l'article, cita a l'investigador: "a llarg termini, assegurar-se de prendre l'esmorzar podria aportar beneficis per la salut física i mental, així com una adequada qualitat de vida", qui assegura, a més a més, que amb aquest hàbit es redueix també els trastorns de comportament.

Així que avui, us proposo un esmorzar fàcil i feliç. Mai poso receptes fetes amb la Thermomix, però avui, us en proposo dos. Sé que no tothom en té, però ja que em va facilitar el matí, l'esmorzar i em va evitar haver de netejar molt, jo les poso. Igualment, fent indicacions per qui no en tingui.

Espero que us facin començar bé el dia.

En primer lloc, per fer el brioche, es necessiten els següents ingredients:

• 20 gr de llet sencera
• 20 gr de llevat fresc
• 350 gr de farina de força
• 4 ous
• 100 gr de sucre morè
•  1 culleradeta de sal
• 170 gr de mantega (+ una mica per pintar el motlle)
• 1 rovell d'ou per pintar el brioche 

Si feu la recepta amb la Thermomix s'ha de posar al got la llet, el llevat fresc, la farina, els ous, el sucre i la sal i pastar durant 10 minuts a velocitat espiga. 

Passat aquest temps, només cal afegir la farina i deixar y pastar, de nou a velocitat espiga, durant 4 minuts.

Aquí la única diferència, pels que no feu el brioche amb thermomix, es que haureu de pastar a mà o amb una altra amassadora. I igual que la recepta amb màquina, primer tots els ingredients, menys la farina, i per últim afegir la matèria grassa. La resta ja segueix igual per tothom. 

Després només cal retirar la massa a un bol gran pintat amb una mica d'oli perquè no s'enganxi, ja que la massa serà molt elàstica i enganxosa, i tapar bé amb paper film transparent o amb un drap humit, perquè no s'assequi. Ha de reposar en un lloc ni fresc ni massa calurós durant un parell d'hores i després posar a la nevera un mínim de 3-4 hores. Jo ho vaig deixar tota la nit. 

Al dia següent, o passades les hores mínimes de repòs, s'ha de pintar bé amb mantega un motlle de plumcake i reservar.

Mentre, s'ha de posar la massa sobre la taula de treball, que ha d'estar una mica enfarinada, i amb les mans (enfarinades també) s'ha d'aplanar una mica la massa per formar un rectangle. Finalment, aquest s'ha d'enrotllar amb la llargària aproximada del motlle i posar a dins amb la part de la vora cap avall.

S'ha de deixar reposar, de nou cobert amb paper film o drap humit, fins que dobli el volum, normalment, unes tres horetes. A l'estiu, molt menys.

Quan gairebé estigui, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC, pintar el brioche amb una mica de rovell d'ou i coure uns 30 min o fins que daurat, ja coneixereu el vostre forn.

Sobretot, espereu a tallar-lo que sigui ben fred, i si podeu refredar-lo al damunt d'una reixeta, millor.

I per fer la melmelada de cireres, l'èxit està en la seva qualitat:

• 500 gr de cireres (jo vaig fer servir unes del Jerte espectaculars)
• 250 gr de sucre (jo vaig fer servir un sucre que venen a França per melmelades)
• 1 cullerada de suc de llimona  

Amb Thermomix es molt còmode si coneixes un truc que ara us explicaré, i aconsegueixes que no esquitxi, que és el rotllo de fer-ho de la manera tradicional.

S'ha de posar al got tots els ingredients i programar 2 segons a velocitat 5 per triturar i després s'ha de substituir el cubilet pel cistellet i programar 40 minuts a 100ºC i velocitat 3, aquest es el truc perquè no esquitxi, ja que la majoria de receptes et posen velocitat 2.

Si no en teniu, s'han de posar tots els ingredients en un cassó i dur a ebullició a foc fort i després baixar-lo a foc baix i deixar uns 30-40 minuts, això si, sense parar de remenar. 

I després a omplir pots esterilitzats i deixar cap per avall fins que es refredin.

I com sempre, per cada bon àpat, sigui a l'hora que sigui, cal una bona banda sonora:

The gardener

I sense a runner in the garden
Although my judgements known to fail
Once built a steamboat in a meadow
Cos I'd forgotten how to sail
I know the runner's going to tell you
There ain't no cowboy in my hair
So now he's buried by the daisies
So I could stay the tallest man in your eyes, babe
I sense a spy up in the chimney
From all the evidence I've burned
I guess he'll read it in the smoke now
And soon to ashes I'll return
I know the spy is going to tell you
It's not my flag up in the pole
So now he's buried by the lilies
So I could stay forever more in your eyes, babe
I sense a leak inside my phone now
From all the lies I have told
I know he has your private number
And soon he'll make that vicious call
I know the leak is going to tell you
There ain't no puppy in your leash
So now he'll fertilize the roses
So I could stay the king you see
In your eyes, babe
In your eyes, babe
So now we're dancing through the garden
And what a garden I have made
And now that death will grow my jasmine
I find it soothing I'm afraid
Now there is no need for suspicion
There ain't no frog kissing your hand
I won't be lying when I tell you
That I'm a garner I'm a man
In your eyes babe
In your eyes, babe
In your eyes, babe

(Tallest man on earth)

"La cenicienta que no quería comer perdices" hizo un brioche con la calabaza.

"Él sabía que los príncipes azules no existían,

pero estaba dispuesto a bañarse en pintura azul por hacerla feliz..."

"Y fueron felices y comieron perdices", així és com acaben la majoria de contes. Però alguna vegada algú s'ha preguntat si el príncep i la princesa van ser feliços de veritat? Si el príncep era tant perfecte com tothom imagina que són els prínceps? Si la princesa va ser feliç? I si ni tant sols els agradaven les perdius?

Avui, per variar una mica, recomano el conte, per adults, "La cenicienta que no quería comer perdices", un llibre que va néixer a proposta d'un grup de dones maltractades a les que aquest final de conte va fer més mal, que bé.

Així que Nunila López i Myriam Camareros, a partir d'aquesta idea van reinventar el clàssic conte de la Ventafocs, convertint a la protagonista en una vegetariana rebel, que es nega a cuinar perdius, que no fa servir sabates de taló i que està disposada a descobrir la vida en soledat. 

I aquest personatge, que es troba amb la rateta presumida que comença a engreixar i lliga més, la Bella durment i la Blancaneus que estan desintoxicant-se del prozac, la Caputxeta vermella que té problemes amb un caçador violent i un Pinotxo que està fart de les seves pròpies mentides, aprèn, finalment que quan et quedes buit, només pots omplir-te de coses boniques.

I va aconseguir fer realitat el seu somni.

I el conte acaba.

"Érase unas mujeres que no estaban solas, y unas perdices que volaban perdices".

Si voleu llegir-lo, és molt curtet i a mi em va fer somriure: El conte.

Sort que els que m'explicaven a mi, acabàven: "i vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest conte ja s'ha fos...i vet aquí un gos i vet aquí un gat, que aquest conte, s'ha acabat".

Per això, com mai he sigut una ventafocs en busca del príncep blau i no ncessito una carrossa, amb les carbasses en faig brioixos.

La recepta és de la Dolors una crack amb el forn, i com va de contes, a més a més, res millor que una visita al seu blog: Hi ha bruixes a la cuina.

Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina de força
• 1 bona cullerada de mel
• 15 de llevat fresc
• 150 gr d'aigua
• 15 gr de llet en pols
• 200 gr de puré de carabassa
• 70 gr de mantega freda
• 10 gr de gingebre fresc ratllat
• 1 polsim de sal
• 1 rovell d'ou
• 2 culleradetes de llet
• sucre blanc

En primer lloc, s'ha de tamisar la farina dins d'un bol o del recipient de la pastadora i fer un forat al mig, en el que s'ha d'afegir la mel, el llevat esmicolat, l'aigua, la llet en pols i el puré de carabassa. Aquests ingredients s'han de barrejar bé i deixar que reposin uns 6 minuts.

Passat aquest temps, s'ha de pastar dues vegades, durant uns dos minuts, i alternant els pastats amb dos descansos d'uns 6 minuts. Ja veureu el canvi de textura de la massa, doncs al final del segon pastat ja ha de tenir cos.

Llavors, s'ha d'afegir la mantega i tornar a repetir els pastats amb descansos anteriors.

Finalment, s'ha d'afegir la sal i el gingebre i pastar fins que la massa sigui lluent i gairebé no s'enganxi. 

Arribats a aquest punt, s'ha de fer una bola amb la massa, posar-la dins d'un bol pintat amb una mica d'oli, tapar amb film transparent i deixar que faci la primera fermentació fins que dobli el seu volum. Segons la temperatura de la cuina pot trigar entre 60 i 90 minuts. O, com vaig fer jo, deixar dins la nevera tota la nit.

Una vegada feta la primera fermentació, s'han de formar els brioixos. 

Es poden fer amb 12 motlles de brioix ben untats amb mantega o, si no en teniu, es pot fer un brioix gran o fer servir motlles de cupcakes.

Per formar-los, primer s'ha de buidar la massa fermentada al damunt de la superfície de treball i colpejar-la una mica amb la ma per desgasificar la massa i tallar peces de pes variable segons el motlle que feu servir. Jo he fet servir un motlle gran.

Llavors, abans de formar, s'han de deixar reposar uns 5 minuts sobre la superfície i posar dins del motlle una vegada formades les boles.

A part, s'ha de barrejar el rovell d'ou amb les dues cullerades de llet i pintar les boles.

I a fermentar per segona vegada. No cal tapar, ja que el rovell evita que la massa s'assequi, sempre que estigui ben pintada, és clar.

Quan ja quedi poca estona perquè acabin de fermentar (el temps depèn de la temperatura de l'habitació on els tingueu fermentant i de la mida dels brioixos), s'ha de posar el forn a prescalfar a 190ºC.

Abans d'enfornar, s'han de pintar de nou amb el rovell i, si voleu, decorar amb sucre granulat.

I cap al forn, baixant la temperatura a 180ºC.

S'han de coure uns 25 minuts si son petits i uns 40-50 si és un brioix gran.

És un brioix molt esponjós i delicat, que us alegrarà els matins si n'esmorzeu unes llesques.

Acabo amb una cançó amb una lletra deliciosa, lluny dels prínceps i de les princeses.

Matemática de la carne

Fuimos a hacer el amor

Y parece que volvimos de la guerra

Me sentí astronauta cuando me abriste la puerta 

Perdida en tus lunares diciendo adiós a la tierra

Borrando en el felpudo el camino de migas

Para que nadie siga el rumbo que entreven tus piernas

Cuando caminas punto a punto formando una línea

Una recta entre mis curvas y tus indirectas, con puntería

Volaron los minutos teniéndote cerca

Ocuktos y jugando mudos juntos a ese "truco o prenda"

Con el lenguaje de las manos

Leyendo en braille cada surco de piel

Pero también tus labios

Vivimos sin horarios, lejos de calendarios

Versos de pasión y no de aniversario

Todo lo que no te dije lo hice

Cicatrices que aún recuerdo, sueños

Cuando despertamos vecindarios.

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname

Ayudame a deshacer la cama

Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras

Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo

Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo

Que he visto enamorados ojos de legañas

Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Estás en mi lista de sueños cumplidos

Y en el de pecados compartidos

Rompamos juntos la barrera del sonido

Cuando el gemido se coma a el ruido y

Hagamos juntos todas las maldades

La dieta de los caníbales

Soy de los que siempre creyó en las señales

Por eso pégame, muérdeme, déjame cardenales

Oh, oh, oh, oh

Mi más sentido bésame, bésame, besayúname

Ayudame a deshacer la cama

Te comería a versos, pero me tragaría mis palabras

Por eso mejor dejarnos sin habla

Perdí el sentido del amor, pero no del sarcasmo

Así que te haré el humor hasta llegar al orgasmo

Que he visto enamorados ojos de legañas

Pero no hay mejores brindis que los que hacen tus pestañas

Que he visto arrejuntarse el hambre con las ganas

Pero no hay mejor skyline que verte tumbada

Oh, oh

Bésame, bésame

Besayúname

(versión Bely Basarte)

Skolebrød. I tornem a l'escola.

"En la escuela de la experiencia,

las lecciones cuestan caras,

pero solamente en ellas

se corrigen los insensatos."

(Benjamin Franklin)

Aquest mes se m'ha escapat l'avió i arribo amb una mica de retard al meu destí: Noruega, on les resbosteres per Europa, ja fa unes hores que han arribat amb les seves dolces receptes.

Però finalment, maleta en mà, he arribat i per aquest viatge a Noruega he triat els "skolebrød", que ara que comença la tornada a l'escola són més que adequats. També se'ls coneix com a "Skoleboller" que ve a ser "pa dolç d'escola".

Mireu si aquests brioixos són típics que al 2009 es va convocar un concurs a nivell nacional, a Noruega, en el que es va fer partícips als alumnes d'escoles de tot el país amb el propòsit d'incitar als joves a crear noves receptes i escollir-ne la millor; es va reunir unes 80 receptes.

A la massa, es fa servir, com en moltes de les receptes nòrdiques, cardamom, que dona un increïble aroma. A part, es farceix amb crema pastissera i es cobreix amb un dens glassejat ven empolsinat amb coco.

Us asseguro que és una pasta deliciosa, irresistible. I és que quan un dolç agrada tant als petits de la casa, per alguna cosa és.

Per fer-los, es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 163 gr de llet sencera
• 25 gr de mantega sense sal
• 295 gr de farina de blat
• 37,5 gr de sucre glas
• 3/4 de culleradeta de cardamom mòlt
• 1/4 de culleradeta de sal
• 3,5 gr de llevat sec instantani (de pa)
• 1/2 ou batut

Per la crema pastissera:

• 250 gr de llet sencera
• 1 beina de vainilla
• 60 gr de sucre
• 2 rovells d'ou L
• 1 1/2 cullerades de farina
• 1 1/2 cullerades de Maizena

Per decorar:

• 105 gr de sucre glas
• 1 1/2 cullerades d'aigua
• coco ratllat

En primer lloc s'ha d'elaborar la massa del brioixos.

Per això, s'ha d'incorporar la llet en un cassó i escalfar una mica fins que sigui tèbia, no ha de bullir ni agafar una temperatura massa alta, ja que llavors mataria el llevat.

Mentre, en un bol s'ha de posar la farina, el cardamom, la sal (en un racó) i el llevat, que no ha d'entrar en contacte amb la sal, i reservar.

Una vegada tenim la llet tèbia, s'ha d'apartar del foc i afegir la mantega a daus, el sucre i el 1/2 ou batut i remenar fins a que tot quedi ben integrat.

Llavors, s'ha d'incorporar els ingredients líquids als secs i barrejar bé amb una espàtula.

S'ha de pastar fins a obtenir una massa suau, elàstica i brillant.

Aquesta massa s'ha de deixar reposar dins d'un bol enfarinat i tapada amb paper film fins que dobli el  volum, aproximadament un parell d'hores, tot i que depèn de la temperatura de l'ambient.

I mentre lleva la massa, s'ha de fer la crema pastissera.

Per fer-la, s'ha de fer bullir la llet amb la beina de vainilla i a part, barrejar bé el sucre amb els ous i la maizena i la farina fins que no quedi cap grumoll i hagi blanquejat bé. Afegir la llet calenta sense deixar de remenar i cap al foc altre vegada fins que espessi.

Per refredar la crema, s'ha de posar el paper film en contacte directe.

Quan la massa hagi llevat, s'han de formar els brioixos, aproximadament d'uns 65 gr; en surten uns vuit, que s'han d'anar col·locant al damunt de paper de forn, deixant espai entre ells, ja que gairebé doblaran el volum.

S'ha de deixar llevar fins que doblin el volum, entre 45 i 60 minuts.

Llavors, s'ha de fer un espai al mig sense arribar a foradar (amb un got de xarrup, per exemple) i farcir amb crema i cap al forn, que ha d'estar prescalfat a 190ºC amb calor a dalt i a baix.

Una vegada prescalfat el forn, s'ha de baixar a 180ª i només deixar calor a la part d'abaix. Ha de coure uns 15 minuts, i els últims dos amb calor a dalt i abaix perquè es dauri una mica.

Quan siguin ben freds, s'ha de fer el glassejat i cobrir-ne bé els laterals.

Per últim, espolsar bé amb coco ratllat.

I cap a l'escola, per acabar, amb Supertram.

School

I can see you in the morning when you go to school

Don't forget your books, you know you've got to learn the golden rule,

Teacher tells you stop your play and get on with your work

And be like Johnnie -too- good, well don't you know he never shirks

-he's coming along!

After School is over you're playing in the park

Don't be out too late, don't let it get too dark

They tell you not to hang around and learn what life's about

And grow up just like them -won't you let it work it out

-and you're full of doubt

Don't do this and don't do that

What are they trying to do? - Make a good boy of you

Do they know where it's at?

Don't criticize, they're old and wise

Do as they tell you to

Don't want the devil to

Come out and put your eyes

Maybe I'm mistaken expecting you to fight
Or maybe I'm just crazy. I don't know wrong from right
But while I am still living, I've just got this to say
It's always up to you want to be that
want to see that way
-you're coming along!

(Supertram)

 

Trena semi-integral amb nous, dàtils i mel. Perquè un dolç no amarga.

"Se dará tiempo al tiempo,

que suele dar dulce salida

a muchas amargas dificultades."

(Miguel de Cervantes)

Moltes vegades us he parlat de l'Ibán Yarza, la meva clau d'entrada al fabulós món del pa. I des que vaig entrar a aquest món, m'he tornat molt exigent amb el pa, i amb la brioxeria.

Hi ha llibres que una vegada els agafo, no els deixo anar fins que gairebé completo totes les receptes. Això em passa sobretot amb els de pa. Primer em va passar amb el llibre del Daniel Jordà i, quan va sortir "Pan casero", amb el de l'Ibán. I una d'aquestes receptes que més ganes tenia de fer i que havia tastat en un dels molts tallers que he fet amb ell, és aquesta deliciosa trena semi-integral amb nous, mel i dàtils. Una delícia, contundent, però gens empalagosa i molt sana.

No hi ha res més especial, per mi, que les olors a la cuina. Sobretot quan elabores brioxeria o pa. La olor a massa, la olor de la fermentació, del llevat, del pa dins del forn...

Per fer aquesta deliciosa trena es necessiten els següents ingredients:

Per la massa:

• 225 gr de farina de força
• 50 gr de farina integral
• 80 gr de llet
• 55 gr d'ou (1 unitat)
• 15 gr de mel
• 10 gr de sucre
• 25 gr de mantega
• 15 gr de nous picades
• 12 gr de llevat de forner
• 3 gr de sal

Pel facit:

• 150 gr de nous
• 40 gr de dàtils
• 40 gr de mantega
• 30 gr de mel

Per la glassa:

• 50 gr d'aigua
• 100 gr de sucre
• 1 culleradeta de suc de llimona

En primer lloc s'han de picar les nous el més finament possible i barrejar tots els ingredients de la massa, menys la mantega i treballar-la bé. És una massa bastant enganxosa. Per això, s'ha de deixar reposar uns deu minuts abans de treballar-la bé. Passat aquest temps és més malejable i s'ha d'amassar, plegant sobre si mateixa i fent-la rodar sobre la taula, durant uns vuit minuts o fins aconseguir una massa llisa, homogènia i brillant. Llavors s'ha d'afegir la mantega i tornar a pastar fins que s'integri bé i torni a estar llisa i brillant.

S'ha de deixar fermentar durant una hora.

Mentre reposa, s'ha de fer el farcit barrejant les nous picades a trossos irregulars, els dàtils a trossets ben petits, la mel i la mantega en consistència pomada.

Una vegada la massa ha fermentat, s'ha d'estirar formant un rectangle, amb l'ajuda d'un corró, que sigui el doble de llar que d'ample, d'uns 60x30cm. Una vegada fet el rectangle, s'ha de repartir uniformement el farcit pel damunt i enrotllar la massa, verticalment, com si es tractés d'un braç de gitano. I quan tingueu el cilindre de massa, s'ha de tallar, també en sentit vertical, pel mig, amb l'ajuda d'un ganivet que talli bé. Al fer-ho es veuran les capes de farcit. I llavors, s'ha de trenar les dues meitats i segellar bé cada extrem apretant bé amb els dits fins que les puntes de la massa estiguin perfectament unides.

Aquesta trena ha de fermentar entre una hora i mitja i tres hores, depenent de la temperatura de l'habitació. Ha de créixer molt i esponjar-se.

S'ha de coure al forn prescalfat a 210ºC, durant, aproximadament, 30 minuts.

Si teniu ventilador al forn, no el poseu, ja que es pot daurar massa i si veieu que sense aire també es daura massa, podeu tapar-la amb una mica de paper d'alumini.

Mentre cou la trena, s'ha de preparar la glassa dissolvent el sucre amb l'aigua i escalfant fins que bulli. Ha de bullir un parell de minuts perquè l'almívar espessi una mica, i afegir el suc de llimona. La glassa s'ha de posar calenta i només treure la trena del forn. S'ha de posar de manera generosa.

D'un dia per l'altre està espectacular.

I per acabar una de les cançons d'una de les pelis nyones que més m'agrada mirar: Because I Said So.

World spins madly on

Woke up and wished that I was dead

With an aching in my head

I lay motionless in bed

I thought of you and where you'd gone

and let the world spin madly on

Everything that I said I'd do

Like make the world brand new

And take the time for you

I just got lost and slept right through the dawn

And the world spins madly on

I let the day go by

I always say goodbye

I watch the stars from my window still

The whole world is moving and I'm standing still

Woke up and wished that I was dead

With an aching in my head

I lay motionless in bed

I thought of you and where you'd gone

and let the world spin madly on

I thought of you and where you'd gone

And the world spins madly on

(The Weepies)

La felicitat en un croissant. Recepta de Xavier Barriga.

"A veces he creído hasta en seis cosas imposibles

antes del desayuno."

(Lewis Carroll)

Sens dubte, el rei de la brioxeria és el croissant, fet per capes i capes de suau i cruixent pasta que, al mossegar, et pot fer plorar de plaer.

I és que un bon croissant és pura felicitat.

Sabeu que el seu origen no és francès? Segons sembla, per apropar-nos a l'origen del croissant, ens hem de remuntar al segle XVII.

Diuen que l'imperi Otomà avançava endinsant-se cap a Europa, durant la guerra amb l'imperi romà germànic, quan al 1683, després d'haver arrasat els Balcans i gran part d'Hungria, el Visir Kara Mustafà, amb un exercit de gairebé 200.000 soldats, es disposava a conquerir Viena.

Viena, era molt difícil de conquerir gràcies a la muralla que rodejava tota la ciutat i el Visir, que era un gran estratega, va pensar que el millor era cavar túnels per sota la muralla i entrar a la ciutat, per sorpresa, de matinada, mentre els vienesos dormien.

Però no va comptar amb els forners, que cada dia de l'any matinaven per preparar les primeres masses i fornejar els primers pans i aquests són els que van donar la veu d'alarma i els vienesos van poder reaccionar a l'emboscada turca.

Diuen que, en commemoració a aquell acte, els forners van crear una pasta amb forma de mitja lluna creixent "Lune croissant", símbol de la bandera turca, com a símbol de menjar-se als turcs, com a dolça revenja.

Va ser a finals del segle XVIII, amb l'arribada de Maria Antonieta a França, quan el croissant va instaurar-se a Versalles; va ser un més dels seus capricis, a part de la xocolata i el cafè, tant arrelats a Viena i que ella va agafar.

Ara, ni com a símbol de menjar turcs, ni amb l'elegància d'Audrey Hepburn esmorzant uns croissants mentre mira l'aparador de Tiffany's. I és que la realitat poc té a veure amb el cine...el millor? Menjar-los estirats al sofà, encara amb pijama i lleganyes, un matí de diumenge.

Jo vaig fer la meitat de la recepta que us poso, però us indico la original. Per fer uns 15 croissants, es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina de mitja força
• 10 gr de sal
• 40 gr de sucre
• 10 gr de llet en pols (opcional)
• 25 gr de mantega
• 250 ml d'aigua
• 25 gr de llevat premsat
• 280 gr de mantega pels plecs
• 1 ou per pintar els croissants
• xocolata amb llet, de 70% de cacao, xocolata blanca, Nutella...(al gust)

En primer lloc, s'ha de pastar amb la batedora de sobretaula, o amb la mà, tots els ingredients, menys el llevat i la mantega pels plecs, fins a tenir una massa llisa i brillant.

Llavors, s'ha d'afegir el llevat diluït en una mica d'aigua freda perquè es dissolgui bé, i continuar treballant fins a obtenir una pasta ferma, llisa, brillant i de tacte suau.

Una vegada llesta, s'ha de fer una bola, tapar amb un drap de cuina i deixar que reposi, a temperatura ambient, durant 30 minuts.

Passat el primer repòs, s'ha d'estirar la pasta amb un corró, al damunt de la taula de treball ben enfarinada, i formar un rectangle que s'ha de posar al damunt d'una safata, filmat. S'ha de reservar a la nevera, com a mínim, dues hores.

Mentre, s'ha de pesar la mantega pels plecs i a base de cops de corró -poseu-la entre paper film perquè no s'enganxi-, s'ha d'estirar fins a formar una làmina que equivalgui a la meitat de la pasta que teniu reposant a la nevera. I reserveu, també, a la nevera.

Dues hores després, ja es pot començar a fer els plecs. S'han de fer 3 plecs senzills.

Per fer un plec senzill, s'han de seguir els passos següents:

S'ha d'estirar la pasta sobre la taula i posar la mantega al damunt, mirant que estigui ben centrada i llavors, s'ha de doblegar la pasta sobre la mantega, fins que quedi totalment coberta.

Després, s'ha d'estirar la pasta horitzontalment, fins que s'obtingui un rectangle d'uns 40 cm de llarg, per 20 cm d'ample, aproximadament.

S'ha de dividir mentalment la pasta en tres parts i llavors, doblegar la part esquerre sobre de la del mig i tot seguit la de la dreta, també al damunt de la del mig. Després d'aquesta operació, s'ha de tapar bé la pasta amb paper film i deixar-la reposar a la nevera 30 minuts.

I després del repòs, s'ha de capgirar la pasta i estirar en el sentit contrari que la vegada anterior, fins a tornar a obtenir un rectangle de les mides 40 cm de llarg per 20 cm d'ample. Tornar a doblegar la pasta, tapar amb film i a la nevera 30 minuts.

Així tres vegades.

Després de fer els plecs, s'ha de deixar la massa, tapada amb paper film, durant com a mínim una hora a la nevera.

I ja es poden formar els croissants estirant la massa amb el corró fins a formar una làmina amb un gruix de 1/2 centímetre, aproximadament.

S'ha de tallar la pasta en triangles de 9 cm de base i 26 cm de llargada, posar el farcit que volgueu i enroscar tapant una mica les puntes.

S'han de posar els croissants al damunt d'una safata coberta amb paper vegetal, pintar-los amb ou batut amb una mica de sal, i deixar que fermentin, a 28ºC.

Quan gairebé hagin doblat el volum, s'ha de tornar a pintar-los amb molt de compte de que no es desinflin i coure a forn prescalfat a 190º fins que siguin ben daurats, durant uns 19 minuts, aproximadament.

Deliciosos.

Congelen molt bé, i si els doneu un toc de forn, és com si fossin recent fets.

Mireu quin tall. Preciós.

I per el post d'avui, una banda sonora dolça i càlida. Perquè, qui no pensa en l'Audrey Hepburn quan veu un croissant?

Moon river

Moon river, wider than a mile

I'm crossin' you in style some day,

Old dream maker,

You heartbreaker...

Wherever you're goin',

I'm goin' your way.

Two drifters, off to see the worl

There's such a lot of world to see

We're after the same rainbow's end

Waintin' 'round the bend...

My huckleberry friend,

Moon River, and me.

(Versió d'Audrey Hepburn)