dimecres, 30 de setembre del 2015

Com estimo la cuina catalana, la de casa. Suquet de peix, a la meva manera.





"Los pescadores saben que el mar es peligroso
y la tormenta terrible,
pero nunca han encontrado estos peligros
razón suficiente para permanecer en tierra."

(Vincent Van Gogh)



Qui no ha tastat mai aquest espectacular guisat tradicional mariner, humil però gegant, d'aprofitament, en el seu origen, perquè els pescadors no podien vendre els peixos trencats, però ara, gairebé de festa?

Jo l'adoro, l'estimo, el venero. A ell i a totes les seves variants, és un plat d'aquells que cadascú fa a la seva manera.

Diuen que el seu nom prové del suc que, després de preparar aquest guisat, es pot menjar a cullerades. Gustós i enriquit amb una perfecte picada, una barreja molt comú a la cuina catalana que aconsegueix salses gruixudes i delicioses, sobretot com la d'avui que porta un fetge de rap, que, per mi, n'és el secret.

A més, he tingut la sort de trobar una peixatera a qui li encanta xerrar i preparar els millors ingredients, i vaig sortir del Mercat de Lesseps amb una barreja excel·lent d'espines i caps de peix variat, un fetge "saníssim" -com ella mateixa em va explicar (per cert, diu que és perfecte per fer arrebossat als petits de la casa per les vitamines que conté)-, un parell de cues de rap i uns preciosos rogers que no necessitava, però que va aconseguir que m'endugués.

A veure si us agrada, és la meva versió del suquet de rap que la Rosario, la peixatera de la meva mare, li va explicar i que agrada molt a casa. Jo no m'he pogut estar de fer-la meva en més d'un pas.



Per fer aquest suquet es necessiten els següents ingredients:


Pel fumet:

  • Caps i espines de rap i peix variat
  • 1-2 porros
  • 1 cullerada de tomàquet fregit casolà
  • 1 xili fresc
  • aigua de mar (1 mida per cada 2 d'aigua dolça)


Per suquet:

  • 2 cues de rap o lluerna (si en trobeu)
  • 7 patates
  • 2 cebes grans
  • 2 pebrots verds
  • 2 cullerades tomàquet fregit casolà
  • vi blanc
  • 1 fetge de rap
  • ametlles
  • 1 cabeça d'alls
  • julivert
  • xili picat
  • pebre negre 
  • xerès dolç
  • 4 llesques de pa


En primer lloc, s'ha de fer el fumet de peix. Per això, s'ha de posar en una olla els caps i espines de rap i peix variat -sense ulls ni vísceres que sinó el fumet quedaria amargant- (jo vaig posar de rap, bruixes, daurada, morralla, escórpora...un bon pack que em va preparar la peixatera) i sofregir amb una mica d'oli. Quan siguin daurats, s'ha d'afegir el porro tallat a trossos grans, una cullerada de tomàquet fregit casolà, un xili fresc (sense les llavors) i sofregir una mica més.

Una vegada tot sofregit, s'ha de cobrir amb aigua. Jo he fet servir aigua de mar, en la següent proporció: 1 got d'aigua de mar per cada 2 gots d'aigua dolça. S'ha de cobrir només un dit pel damunt dels caps i espines, sinó quedaria massa aigualit.




El brou ha de bullir uns 30 minuts i després ja es pot colar i reservar. Si es cou mes estona, pot arribar a ser amargant.

A part, i ja a l'olla que farem servir per fer el suquet, s'ha de sofregir una cabeça d'alls i les llesques de pa fins que siguin daurats i enretirar.




Una vegada daurats, en el mateix oli s'ha de sofregir el fetge de rap, i reservar.




En el mateix oli, s'ha de fer un sofregit amb la ceba i el pebrot verd picats a trossos petits i quan ja comenci a ser ben daurat, s'ha d'afegir un bon raig de vi blanc i una cullerada de tomàquet fregit casolà.




Llavors, s'han de pelar i escapçar les patates (fer un tall amb el ganivet i acabar trencant-les perquè treguin el midó), afegir al sofregit i deixar que coguin una mica abans d'afegir el fumet.




Passats uns minuts, s'ha de cobrir bé amb el fumet.

Mentre, s'ha de tallar a rodantxes la cua de rap -traient les espines- i fer la picada amb les ametlles, el pa torrat, els alls daurats, el fetge de rap i un bon raig de xerès dolç.




I quan les patates siguin cuites, s'ha d'afegir el rap i la picada, una mica de julivert i deixar fer xup-xup dos minuts. I enretirar del foc.

Si el mengeu d'un dia per l'altre és increïble.



I què millor per gaudir d'un suquet de rap que un peix sense espines...?


Amb una escaleta tisora pujaré ben a poc a poc a dalt d'un garrofer
per saber que quan sóc a dalt el cor batega més.

Inspirant ben fort, 
em menjo un núvol blanc.
Tinc tot el pulmó ple d'electricitat.
Vull començar la vida que jo havia somniat.

I és un fet que ara mateix 
per tot el món 
estan naixent milions d'històries d'amor 
tant de nit com de dia.

Ai amor meu! D'aquí uns quants anys, 
quan no hi serem, 
començarà una nova història d'amor com la nostra,
bonica.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

I a dalt d'un cigró viatjaré a Plutó,
creuaré la galàxia,
no em preguntis "com?".

Per saber que quan tu ets lluny
tot sembla més fosc.

I amb un telescopi et miro des de dalt,
mentre prens el sol,
mentre prens el bany.

Vull començar la vida que jo havia somniat.

I és un fet que ara mateix 
per tot el món 
estan naixent milions d'històries d'amor 
tant de nit com de dia.

Ai amor meu! D'aquí uns quants anys, 
quan no hi serem, 
començarà una nova història d'amor com la nostra,
bonica.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

Fàcil, fàcil, fàcil, fer l'amor amb tu és tan fàcil
que em fa feliç.
Fàcil de cuinar, fàcil de menjar, fàcil de pair.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

Amb tu, és com menjar peix sense espina.
Amb tu, és com un llagostí pelat.
Amb tu, no hi ha pinyol dintre l'oliva.
Amb tu, la vida que jo havia somniat, la vida que jo havia somniat.

La vida que jo havia somniat.

(Joan Rovira)







  TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 27 de setembre del 2015

Ají de gallina. Vol directe a Perú.






"Dilema del cocinero:
El poeta triste, escribe poemas y te hace llorar.
El pintor triste pinta cuadros y te logra emocionar.
El músico triste compone canciones y te hace cantar.
Al cocinero triste, le está prohibido cocinar."

(Gastón Acurio)




I després de les vacances ens tornem a enfundar els guants blancs i, silenciosament, entrem a una cuina i...1, 2, 3...zas! Recepta robada.

Aquesta vegada m'ha passejat tant per la cuina de la Bea del blog "Bea recetas y más", que m'ha estat difícil no endur-me més d'una recepta. Al final, però, he quedat molt satisfeta amb el meu botí. He hagut de sortir corrents i marxar del país per no ser descoberta.

Viatgeu amb mi al Perú?



L'ají de gallina és un plat peruà deliciós fet amb gallina (o pollastre) prèviament cuita i esfilagarsada que es serveix amb una crema espessa feta amb el propi caldo de cuinar-la, ají, nous i parmesà. 

I la Bea, explica la recepta de Gastón Acurio un cuiner de referència mundial i el màxim exponent de la cuina peruana. I la veritat és que no pot ser més deliciós. Un àpat ideal per un diumenge en familia. I és que com deia el propi Gastón: 

"Los domingos, todo es más rico."



Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


  • 2 pits grans de pollastre o indiot 
  • 1 ceba lila
  • 1 culleradeta d'all picat
  • 1 cullerada d'ají groc 
  • 2 llesques de pa de motlle sense crosta
  • 1 grapat de nous
  • 1 pot de llet evaporada
  • 1 grapat de parmesà ratllat
  • sal i pebre blanc
  • olives negres
  • patata bullida
  • 2 ous durs
  • ratlladura de llima


En primer lloc s'han de coure els pits de pollastre o indiot, sense pell, en aigua amb una mica de sal i una vegada cuits, reservar el caldo i deixar els pits en un plat.

Llavors, s'ha de tallar els pits de pollastre com si l'esqueixéssim, a trossos no massa petits.




En un bol a part, s'ha de remullar el pa amb un bon raig de llet evaporada.

Mentre es remulla bé, s'ha de picar la ceba lila i començar a sofregir-la en una cassola amb una mica d'oli. Quan comenci a estar transparent, s'ha d'afegir l'all picat i seguir sofregint. 




Finalment, s'ha d'afegir la pasta d'ají groc i deixar uns deu minuts més al foc.




A part, s'ha de batre una mica del caldo que hem reservat de coure el pollastre, el pa remullat i les nous fins que sigui tot ben integrat i ens quedi una pasta.




Aquesta barreja, s'ha de posar a l'olla, juntament amb la resta de la llet evaporada i remenar bé fins que s'unifiquin i quedi una salsa lligada.

Llavors s'ha de posar el pollastre, un bon grapat de parmesà ratllat, sal i pebre i jo, i això no estava a la recepta original, però crec que li va donar el toc que li faltava, afegeixo la pell ratllada d'una llima.

Per emplatar, s'ha d'acompanyar amb una mica de patata bullida, ou dur i olives negres.






I per acabar, una mica de l'encisadora veu de John Legend...


All of me

What would I do without your smart mouth
Drawing me in, and you kicking me out
Got my head spinning, no kidding, I can't pin you down
What's going on in that beautiful mind
I'm on your magical mystery ride
And I'm so dizzy, don't know what hit me, but I'll be alright

My head's under water
But I'm breathing fine
You're crazy and I'm out of my mind

'Cause all of me
Loves all of you
Love your curves and all your edges
All your perfect imperfections
Give your all to me
I'll give my all to you
You're my end and my beginning
Even when I lose I'm winning
'Cause I give you all, all of me
And you give me all, all of you

How many times do I have to tell you
Even when you're crying you're beautiful too
The world is beating you down, I'm around through every mood
You're my downfall, you're my muse
My worst distraction, my rhythm and blues
I can't stop singing, it's ringing, in my head for you

My head's under water
But I'm breathing fine
You're crazy and I'm out of my mind

'Cause all of me
Loves all of you
Love your curves and all your edges
All your perfect imperfections
Give your all to me
I'll give my all to you
You're my end and my beginning
Even when I lose I'm winning
'Cause I give you all, all of me
And you give me all, all of you

Cards on the table, we're showing hearts
Risking it all, through it's hard

'Cause all of me
Loves all of you
Love your curves and all your edges
All your perfect imperfections
Give your all to me
I'll give my all to you
You're my end and my beginning
Even when I lose I'm winning
'Cause I give you all, all of me
And you give me all, all of you

I give you all, all of me

And you give me all, all of you

(John Legend)






TEXTO O DESCRIPCION



dijous, 24 de setembre del 2015

आलू पराठा o Aloo Paratha {Pa farcit de patata picant} ...i curry de carabassa!





"Cuida tus Pensamientos
porque se volverán Actos.
Cuida tus Actos
porque se harán Costumbre.
Cuida tus Costumbres
porque formarán tu Carácter.
Cuida tu Carácter
porque formará tu Destino.
Y tu Destino será tu vida."

(Mahatma Gandhi)



Ara feia uns mesos que no arribava temps al repte Bake The World, un dels meus predilectes de la xarxa, així que després de l'estiu tenia clar que faria el possible per arribar-hi...i aquí em teniu....de matinada, editant la recepta.

Aquesta vegada el pa triat és un deliciós pa pla. Boníssim. Puc dir que encara em rellepo de pensar en aquest pa ben cobert del curry de carabassa que proposo com a acompanyament.

La Paratha és un pa pla típic dels pobles del subcontinent indi i s'elabora amb farina atta, tot i que si no en trobeu es pot fer amb farina de blat i ghee -mantega clarificada-, com a ingredients més peculiars. És bastant comú que es farceixi amb verdures, patata o paneer -un formatge indi- i és ideal per menjar amb encurtits, iogurt o qualsevol tipus de curry.

La gràcia és que es posa el farcit enmig d'una bola i s'aplana després fins que queda ben fi. Gairebé no és notaria que està farcit, sinó fos pel deliciós sabor que té.

Diuen que el seu consum també té connotacions socials; sembla ser que la quantitat de temps que es dedica a la seva elaboració, fa que sigui per les ocasions especials.

En fi, que a part de la paratha, us recomano i explico un deliciós curry que juntament amb aquest deliciós pa us farà viatjar en vol directe a la Índia. 

Si no em creieu, només cal que ho proveu...



Per fer els paratha es necessiten els següents ingredients:

  • 3 tasses de farina atta (o comú)
  • 1 1/2 tasses d'aigua calenta
  • 1 cullerada de ghee (mantega clarificada) o oli
  • 1 patata gran
  • cúrcuma
  • 1 ceba lila
  • 2 cullerades de coriandre fresc picat
  • 1/2 culleradeta de xili sec picat
  • sal


En primer lloc s'ha de coure la patata en un cassó amb aigua, una punta de cúrcuma i sal.

Una vegada cuita i freda, s'ha de pelar i aixafar com si fos un puré i barrejar amb el ghee (o oli), la ceba lila picada a trossos el més petits possibles, el coriandre picat, el xili i la sal. S'ha de barrejar bé fins que tots els ingredients quedin ben integrats. I reservar.




A part, s'ha de fer la massa dels parathas.

Per això, s'ha de barrejar la farina amb l'aigua i la sal i pastar fins a aconseguir una massa suau que no s'enganxi als dits. 

I una vegada brillant i elàstica, s'ha d'afegir una cullerada d'oli, pastar de nou i deixar reposar, tapat, durant una hora.

Passat aquest temps, s'han d'agafar boles de massa i amb els polzes fer un forat al mig fins que quedi com un cistell, llavors, s'ha de posar una bola de pasta de patata i tancar fins que quedi coberta amb la massa. Així amb tota la massa i la pasta de patata.




S'han d'enfarinar les boles i amb el corró estirar fins que quedi molt fina.




S'ha de coure en una paella fins que els dos costats siguin daurats.





Ideal per servir amb curry. Jo l'he acompanyat amb un curry vermell de carbassa i ceba lila que està per llepar-se'n els dits. És tant senzill com tallar a daus la carabassa i sofregir-la amb ceba lila a juliana...podeu fer la pasta de curry vermell com jo o posar-ne de ja preparada, al gust. 




I quan sigui llest, una mica de coriandre fresc pel damunt i a gaudir!!!





I per acabar, avui una cançó de Blaumut...


Mirant de veure el temps,
les pomes verdes i aquest cel desert.
La ciutat dels errors 
avui és com un bosc tot ple de menta.

Només veig un fanal
i tres ocells a la branca d'un bar.
Simplement no és dilluns,
i el teu desembre no es refreda mai.

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i potser,
les nostres siluetes també, no ho sé...
vestides amb paraules i un barret.

Els cotxes ambulants,
tu condueixes frases sense mans,
i el solet als botons
del teu abric mirant per la finestra.
I la llum als racons
de tots els pensaments, però...

De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i potser,
les nostres siluetes també, no ho sé...
vestides amb paraules i un barret.

Caminant, caminant,
faran coses curioses d'un passat tronat,
i pujaran a un taxi mig aparcat
cap a una terrasseta on veure el mar.

(Blaumut)






TEXTO O DESCRIPCION



diumenge, 20 de setembre del 2015

Comença el dia de la millor manera! Granola d'avellanes, ametlles i nous.






"Toda felicidad
depende de un buen desayuno."

(John Gunther)




Sé que hi ha molta gent a qui no li agrada llevar-se d'hora. Que el despertar-se pel matí és un suplici. Per a mi no. M'encanta. I és que no sóc precisament de dormir. Els matins són per mi el millor moment del dia i encara m'agrada més que llevar-me, esmorzar.

Sempre esmorzo i li dedico la seva estona. Sempre la mateixa. Com un ritual. De fet, em llevo amb tanta gana que podria menjar-me un plat de macarrons i és que penso que no hi ha esmorzar millor que els esmorzars de forquilla.

Entre setmana, però, s'ha de fer bondat. I una bona dosi de vitamines i fibres, i pocs greixos, és important, sobretot per tenir energia per aguantar les jornades laborals.

Fa poc vaig llegir que esmorzar cereals et produeix una sensació equivalent a la felicitat. Ho provem?



Aquest esmorzar que avui proposo és ideal. És ple de beneficis: aporta fibra, ajuda a combatre el colesterol, ajuda a controlar els nivells de sucre en sang i no té un excés de greixos.

Aquesta barreja de flocs de civada, fruits secs i mel va ser creada pel metge americà James Caleb Jackson, que va anomenar-la "granula", al 1863. És nutricionalment molt bona ja que conté forces calories -que no greixos- que és el que proporciona energia, per això es molt utilitzat per esportistes i, inclús, per qui vol muscular.

La recepta que jo proposo és una adaptació d'una recepta de l'Alma Obregón i és deliciosa. Jo l'he fet amb la meitat de sucres i afegint coco ratllat i és boníssima, però amb la recepta original, ja deu ser per plorar.



Per fer aquesta granola es necessiten els següents ingredients:

  • 4 cullerades de mantega (jo he posat dues)
  • 4 cullerades de golden syrup (o mel) (jo he posat dues)
  • 150 gr de sucre moscovat (jo he posat 75 gr)
  • 2 cullerades d'aigua
  • 500 gr de flocs de civada
  • 200 gr de coco ratllat
  • 50 gr d'avellanes
  • 50 gr de nous
  • 50 gr d'ametlles
  • canyella


En primer lloc, i a foc lent, s'ha de desfer la mantega amb el golden syrup (o la mel), el sucre moscovat i l'aigua.




A part, en un bol, s'ha de barrejar els flocs de civada, amb els fruits secs picats, el coco i un polsim de canyella al gust.




Quan els sucres ben homogenis, ja es poden afegir a la barreja de flocs de civada i remenar fins que tot sigui ben integrat.




Llavors, s'ha d'estendre al damunt d'una safata coberta amb paper de forn i fornejar durant uns 25 minuts a 150ºC o fins que sigui daurat. Està bé remenar de tant en tant perquè no quedin boles massa grans.




I una vegada fora del forn, s'ha de deixar refredar. Quan és fred és quan esdevé cruixent. Amb fruites està deliciós.




Per guardar i que es mantinguin cruixents el millor de tot és un pot hermètic de vidre.






I amb la mateixa alegria d'un bon esmorzar acabo el post d'avui amb Calaíto, una cançó que vaig recuperar després de molts anys de no sentir-la al veure de nou la pel·lícula Sobreviviré. Tenia el cd de la banda sonora i tot!


Por las mañanitas del porvenir
camino con mi sombra sin donde ir
y sólo veo penitas, fatigas, turistas y días sin fin.

Con mi gorra negra de medio lao
la camisa de flores muy guapeao
te canto por las calles y plazas canciones, como un pasao.

Una tabernita donde hay gachís
200 japoneses haciendo clic
y saco mi guitarra, mi cara, mi arte y te canto así.

Tiritiriti tran tran tiritití
que yo soy de mi tierra, que sí, que sí,
que si tu no me quieres, chiquilla bonita, voy a morir.

Siempre que busco fortuna me luce el pelo
me salen los cubatas por el sombrero
y me buscaba la vida como un obrero
y por tu indiferencia quiero y no puedo.

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

De domingo a domingo yo estoy nublao
no me funciona nada, voy asustao
y todo por quererte, y amarte, soñarte, por ser honrao.

La playa de Los Caños me la ha jugao
que allí te ví ese cuerpo de Colacao
no sé como decirte, chiquilla bonita, que estoy colao.

Desde la calle Betis a algún tablao
te vendo un canutito muy apañao
no estoy en ningún sitio, me entiendes, con nadie, ni en ningún lao

Me han dicho que en el barrio te has presentao
con un gachó del brazo que está forrao
y de tu Calaíto y los buenos momentos te has olvidao


Siempre que busco fortuna me luce el pelo
me salen los cubatas por el sombrero
y me buscaba la vida como un obrero
y por tu indiferencia quiero y no puedo.

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Siempre que busco fortuna me luce el pelo
me salen los cubatas por el sombrero
y me buscaba la vida como un obrero
y por tu indiferencia quiero y no puedo.

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

Y Calaíto pa quí y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír
Y Calaíto pa quí, y Calaíto pa llí
y al Calaíto solo le quieres para reír, para reír

(Paco Ortega)






TEXTO O DESCRIPCION



dimarts, 15 de setembre del 2015

Tàrtar de tomàquet. Irresistible.

 




"Los sueños parecen al principio imposibles,
luego improbables,
y luego, 
cuando nos comprometemos,
se vuelven inevitables."

(Mahatma Gandhi)




I seguim amb els tàrtars. Fàcils, frescos -ara que encara es manté la calor- i saníssims. I no per ser menjar cru és avorrit. Compensem l'anterior recepta amb una de ben lleugera.

Aquest tàrtar tan original és una recepta del restaurant Tickets -dels germans Adrià- i sembla ser que també va ser un plat que durant una temporada va tenir la seva pròpia versió a elBulli.

És completament vegetarià i ideal per fer en època de tomàquets, ja que si són bons, aquest plat és espectacular.

La veritat és que no deixa de ser una amanida de tomàquets, però el seu amanit resulta espectacular i saborós.

Així que com aquesta setmana reconec que estic força cansada (si, ja sé que encara és dimarts) i no tinc masses ganes de fer res, vaig directa a la recepta.



Per fer aquest tàrtar es necessiten els següents ingredients:

  • 350 gr de tomàquets (dels que en resultaran 200 gr de daus)
  • 25 gr de nèctar de tomàquet
  • 12 gr de mostassa de Dijon
  • 8 gr de salsa Perrins
  • 3 gr de salsa HP o brown sauce
  • 3 gr de sal fina
  • 0,3 gr d'orenga sec
  • 3 gr d'alfàbrega fresca picada
  • 0,7 gr de salsa de xili habanero
  • 20 làmines de pa
  • 15 gr d'oli d'oliva verge extra
  • 5 gr de tàperes
  • fulles d'alfàbrega
  • pebre negre


En primer lloc s'han de pelar els tomàquets i treure'n totes les pepites per quedar-nos, només, amb la carn, i deixar escórrer bé.




Després s'ha de tallar la carn dels tomàquets en daus ben, ben, petits, aproximadament d'uns 2-5 mm, sense deixar que acabi sent un puré. Aquests daus s'han de deixar reposar en un colador perquè perdin l'excés d'aigua. Per això, quedaran, aproximadament, uns 200 gr de tomàquet escorregut.

I llavors, s'han de barrejar tots els ingredients de l'amanit en un bol i una vegada siguin tots ben unificats, afegir els daus de tomàquet i barrejar bé. 

I altre vegada, s'ha de deixar escórrer en un colador, durant una hora, rectificant de sal en el cas de que fos necessari i deixar a la nevera ben tapat.




Per fer les torradetes de pa s'han de tallar làmines molt fines i posar al forn a 150ºC durant uns minuts fins que siguin daurats pels dos costats. I reservar en una reixeta.

Per servir, s'ha de posar alfàbrega, tàperes, pebre negre mòlt i un bon raig d'oli d'oliva verge. 




I al damunt de les torrades fines, boníssim.




Al Tickets em sembla que ho serveixen amb microvegetals, però en un dia normal, no en vaig trobar.




Bon profit.



I per acabar, una mica de vent per netejar la ment...que em cal.


Avui farem un passeig
per totes aquelles
cançons que van venir
i d'altres que vindran
i que no podràs, compartir amb mi
ni cantar amb mi, com abans

Bufen temps de canvis deia el vent
avui ajaguda en el balcó, un vespre més
mirant com el temps com sempre
va perdent el temps
mai no n'aprendrà el que li vols dir
pobre temps

Bufen temps de canvis
però no hem de tenir por
és un temps de canvis que en porta de millors

Bufen temps de canvis,
de mirar-se l'esquena
i comptar una a una les ferides d'aquests anys
bufen temps de canvis

Avui ens trencarem el cap, pensant què
podríem haver fet molt millor
tot allò que vam fer tan bé com vam poder
però sé que sabràs
apreciar la meva bona voluntat

Bufen temps de canvis
però no hem de tenir por
és un temps de canvis que en porta de millors

Bufen temps de canvis,
de mirar-se l'esquena
i comptar una a una les ferides d'aquests anys
bufen temps de canvis

Per tu i jo
per tots dos
per tothom
bufen temps de canvis...
bufen temps de canvis...

(Beth)






TEXTO O DESCRIPCION