Per la nit més curta de l'any: Coca de Sant Joan.

“Lo dia de Sant Joan
és diada d’alegria.
Fan festa los cristians
e moros de moreria.”

(Dita popular)

La nit de Sant Joan, és una nit màgica.

Des de molt temps enllà, es celebra el solstici d’estiu, el dia que el sol assoleix el zenit i es dóna, formalment, la benvinguda a l’estiu. És el dia més llarg de l’any, i la nit més curta, i se li atribueixen característiques màgiques.

Una curiositat: si poseu un bastó dret, al migdia, no fa gens de sombra, per la situació del sol.

La festa de Sant Joan gira al voltant del foc –element purificardor- els pobles s’omplen de fogueres, inclús alguns racons de les ciutats i els nens corren amunt i avall amb els petards.

Recordo com si fos ahir les meves primeres nits de Sant Joan. Sempre quedavem amb un parell de matrimonis amics dels meus pares, la Rosa i el Fèlix i la Montsita i el Nino, que tenen fills més o menys de les edats del meu germà i meves, per la revetlla. Era una nit francament divertida, precedida amb el ritual d’anar a comprar petards.

M’encantaven les bombetes i les bengales! Podia estar gairebé tota la nit tirant-ne o escrivint frases inacabables amb les espurnes de la bengala…

Poc a poc vas creixent i els Sant Joans cambien, però els petards segueixen formant part de la nit i fent-te sentir com quan ets petit.

Resulta, cosa que desconeixia, que al Marroc i Algèria, especialment a Bugia, és una festa molt antiga i tradicional tant per als àrabs com per als amazics.

Aquí, que com he dit és inicialment una festa pagana, l’Església la fa coincidir amb el naixement de Sant Joan Baptista, i d’aquesta manera la cristianitza;  l’Islam fa una cosa molt semblant i en aquesta data es commemora el naixement del profeta Mahoma. Al continent africà la festa també té com a elements conductors el foc i les herbes aromàtiques, que es cremen a la foguera i amb el fum de les quals es purifica les persones, els animals i les cases.

Gastronòmicament, el més típic de Sant Joan, és la coca.

Adoro la coca de Sant Joan, i adoro la crema pastissera.

Tradicionalment, les coques eren rodones i amb un forat al mig, i la fruita i els pinyons es posaven radialment; d’aquesta manera, la coca i el sol s’assemblaven i resultava molt adient per a la celebració. Ara la forma ha variat, i desconec el perquè, però han passat a ser allargades i la fruita i els pinyons es col·loquen de la manera més maca possible, amb un sentit purament estètic.

Aquest any per Sant Joan m’he aventurat a fer jo mateixa la coca i no sabeu que bona que queda, encara que la foto no li faci molta justicia perquè és feta amb el mòbil! Així que us animo a fer el mateix, és molt més econòmic i quan veus com queda, amb el goig que fa, encara te la menges més a gust. A més, permet farcir bé la coca.

Per a fer la massa de la coca es necessita:

• 300 g de farina de reposteria
• 50 g de mantega
• 60 g de sucre
• 35 g de llevat fresc
• 2 ous
• 5 g de sal
• 75 ml de llet
• 100 g de farina d'ametlla
• pell de llimona ratllada

Primer s'ha de desfer el llevat amb la llet tèbia, és molt important que sigui tèbia, i ho reservem. 

En un bol a s'han de batre els ous amb el sucre fins que quedi una massa blanca i esponjosa, així després la coca no ens quedarà seca, afegir la sal, la pell de llimona ratllada i la mantega que haurem deixat fora de la nevera fins que tingui una consistència de pomada. 

Els ingredients s'han de pastar molt bé. Una vegada ben pastats, s'ha d'incorporar seguidament el llevat que teniem desfet amb la llet, la farina d'ametlla i, poc a poc, la farina tamisada perquè no se'ns facin grumolls, així la coca quedarà flonja. 

La farina s'ha d'anar incorporant, a poc a poc, fins que la massa no se'ns enganxi als dits, i hem de treballar bé la massa amb les mans. Un cop sigui ben homogènia, fem una bola i la deixem reposar durant 30 minuts en un bol, tapada amb un drap. Gairebé doblarà el volum.

A part hem de fer la crema pastissera amb els ingredients següents:

• 5 rovells d'ou
• 125 g de sucre
• 50 g de maizena
• 625 ml de llet
• una branca de canyella
• la pell d'una llimona

Per fer la crema pastissera amb la que farcir la coca, s'ha de posar a bullir la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella. 

Mentre la llet es va escalfant, s'han de batre els rovells d'ou amb el sucre fins que blanquegin i anar afegint, poc a poc, la maizena. 

Quan la llet hagi arrencat el bull, s'ha de treure del foc, colar-la i deixar que refredi, per evitar que els ous cuallin i deixin grumolls, quan els afegim la llet. 

Així doncs, quan la llet sigui freda o tèbia, sense ser calenta, s'ha de barrejar bé amb tots els ingredients, tornar a colar i posar de nou al foc. 

S'ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi. A mi mha quedat una mica massa líquida, hauria d'haver deixat espessir més.

Abans de posar la crema a la coca, aquesta ha de ser ben freda, així que el millor és refredar el bol dins d'un altre amb aigua gelada, i després, agafar una safata, posar la crema i tapar-la amb film transparent (procurant que el film toqui la crema perquè no es formi un tel) i deixar refredar. Quan hagi perdur l'escalfor inicial, poseu-la a la nevera.

Un cop tinguem la crema freda i la massa de la coca estirada, tal i com he explicat abans, s'ha de repartir la crema pel damunt de la massa, que hem dividit en dues porcions iguals i hem estirat la primera -jo sóc generosa amb el farciment, m'encanta la crema-, procurant reserver-ne una mica per decorar la coca pel damunt (també la podem farcir amb cabell d'àngel, xocolata, massapà, etc). Amb l'ajuda d'un corró, s'ha d'estirar llavors l'altra porció de massa per posar-la al damunt de la base amb la crema i tancar bé la coca, pintant amb ou les vores per a que quedi ban tancada.

La coca perque fermenti, s'ha de deixar reposar durant 45 minuts tapada amb un drap humit i passat aquest temps, s'ha de pintar bé amb ou batut i decorar amb fruites confitades, pinyons i la crema que haviem guardat, fent unes tires pel damunt; a mi m'ha quedat massa líquida i les tires s'han repartit.

Posem la coca al forn, que previament haurem escalfat, durant 30 minuts, a una temperatura d'entre 160-170º i la deixem coure fins que estigui ben dauradeta. Depenent del forn i del tamany o gruix de la coca, pot trigar més o menys, així que s'ha d'anar mirant; si es deixa torrar molt, pot quedar massa seca.

Ja està llesta per menjar, i de bon segur que a partir del dia en que la feu, sempre la vostra coca de Sant Joan serà feta a casa! És boníssima i la podeu farcir amb molta crema!!!

Per cert, una recomenació: la coca està més bona al cap d’unes hores de fer-la, molt millor que menjar-la recent feta!

I avui, per acabar una cançó molt adecuada:

La nit de Sant Joan

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.

Estrellat de flors, l'estiu ens arriba

de mans d'un follet que li fa de guia. 

Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.

Si arribés l’amor, que dolç seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.

La porta de l’any, tan grinyoladissa,

comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.

Llevem-nos el calçat damunt les brases.

Al cel van de <<verbena>> ocells i astres.

I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.

Com la terra que gira al voltant del sol.

Com la terra que gira al voltant del sol.

Farem lentes rodones encerclant el foc.

Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.

Estrellat de flors, l’estiu ens arriba

de mans d’un follet que li fa de guia.

Qui és aquest follet ? Qui el coneixeria ?

Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa.

Cada any per Sant Joan ens fa una visita.

-Adormo els infants i faig que somniïn.

Enamoro els gran o faig que s’odiïn.

Destapa secrets, escampa misteris.

Fa anar del revés els somnis eteris.

Provoco adulteris, records, enyorances,

petons i venjances, ensenyo encanteris

a les jovenetes els porta perfums

dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.

Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.

No és home ni dona, ni àngel ni infant.

Per passar l’estona pot ser un comediant.

És jove i no ho és, geniüt i immoral.

Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

La nit de Sant Joan és nit d'alegria.

Estrellat de flors, l'estiu ens arriba

de mans d'un follet que li fa de guia. 

Primavera mor, l’hivern es retira.

Si arribés l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc, la nit tornen dia.

Si arribés l’amor, que dolç seria.

La nit de Sant Joan és una frontissa.

La porta de l’any, tan grinyoladissa,

comença a tancar-se. Doneu-me xampany!

Que és la nit més curta i el dia més gran.

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem el sol amb grans fogates.

Llevem-nos el calçat damunt les brases.

Al cel van de <<verbena>> ocells i astres.

I augmenten les virtuts d’herbes i aigües.

Com la terra que gira al voltant del sol.

Com la terra que gira al voltant del sol.

Farem lentes rodones encerclant el foc.

Farem lentes rodones encerclant el foc.

La nit de Sant Joan és nit d’alegria.

Estrellat de flors, l’estiu ens arriba

de mans d’un follet que li fa de guia.

Qui és aquest follet ? Qui el coneixeria ?

Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, rei de l’enganyifa.

Cada any per Sant Joan ens fa una visita.

-Adormo els infants i faig que somniïn.

Enamoro els gran o faig que s’odiïn.

Destapa secrets, escampa misteris.

Fa anar del revés els somnis eteris.

Provoco adulteris, records, enyorances,

petons i venjances, ensenyo encanteris

a les jovenetes els porta perfums

dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Quan vol és tan alt com la catedral.

Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.

No és home ni dona, ni àngel ni infant.

Per passar l’estona pot ser un comediant.

És jove i no ho és, geniüt i immoral.

Astut. I què més?

-Sóc immortal.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

Si mireu les flames del foc de Sant Joan

li veureu les banyes, el barret i els guants.

(Jaume Sisa)