Més aprop de l'estiu. Gelat de maduixa.

L’altre dia vaig llegir en un blog una noticia que em va sorprendre. És curiós la de coses absurdes que a vegades es descobreixen. Una empresa japonesa anomenada “Institut de Productes Alimentaris d’Algues Marines”, que investiga productes de soja, ha descobert un gelat que no es desfà ni estant durant una hora a temperatura ambient.

Resulta que aquesta empresa utilitzava, com a ingredient per a la preparació de pa, un ingredient molt comú, els residus de soja, que és precisament el que fa que el gelat no es desfaci.

El personal de l’empresa va descobrir, casualment, que el gelat de llet barrejat amb residus de soja és més difícil de desfer que el gelat ordinari. Segons el gerent de l’empresa, no només es resol la molèstia de que el gelat es desfaci mentre te’l menges, sinó que a més a més, és una manera de que les grans quantitats de residus de soja que generen, es puguin utilitzar.

 Buscant, buscant, he vist que resulta que durant dècades, per les empreses alimentàries, conseguir un gelat que no es desfés, ha estat un repte similar al dels alquimistes per convertir el plom en or. 

El primer va ser aquest que us he explicat, però en l'ultim any l'empresa Nestlé, a la Xina, ha comercialitzat un gelat molt curiós, el BenNaNa (traslació fonètica de Banana) i que va causar furor l'estiu passant, tot i que no es va salvar de la polèmica. Al comercialitzar-se en un país on els escàndols alimentícis són comuns, es va correr el rumor de que eren perillosos. A resposta d'això, l'empresa va explicar que els secret estava en la gelatina que recobria el gelat. El gelat consta d'una carcassa gelatinosa, comestible, amb uns talls horitzontals per facilitar-ne l'apertura, com si d'un plàtan es tractés. A dins, hi ha gelat de vainilla. Així doncs, la gelatina aguanta a temperatura ambient inclús més de dues hores, i amb ella, la forma, però el gelat de dins, el de vainilla, al cap de dues hores és una sopa calenta, així que en realitat, el gelat sí es desfà.

A més, que voleu que us digui? A mi m’agrada que el gelat es desfaci. De fet a vegades li dono un cop de microones perque comenci a desfer-se abans de menjar-me'l, m'agrada tant el gelat, que no puc esperar a que es desfaci sol. Penso que el desfer-sem és una de les gràcies que té. No sabeu quina gràcia feia el meu germà Albert, quan era petit, quan menjava gelat. Quedava amb tota la cara empastifada, sobretot quan menjava el Frigopié, que li encantava. 

El gelat d’avui també és un gelat de maduixa, però no té res a veure amb el Figopié. Té un intens sabor a maduixes naturals i a dolça nata. Normalment no demanaria un gelat de maduixa, però tenia unes maduixes que havia d’aprofitar i vaig provar de fer-lo. Quin gelat! Ara m’ho pensaré dues vegades abans de dir que prefereixo altres gelats al de maduixa.

Aquest cap de setmana canvien l’hora i ens apropem més a l’estiu. Els dies seran més llargs i més fàcils –al menys a mi, com a les plantes, la llum em dóna energia i alegria-, i per celebrar-ho, menjaré gelat. Aquest dolç indefinible, que no només és postre, que es menja a qualsevol hora del dia, i que es ven més els diumenges que qualsevol dia de la setmana.

Sabeu que per acabar un “cucurutxo” es necessita llepar unes 50 vegades aproximadament?

 

Per fer aquest gelat, es necessiten els següents ingredients:

•  400 gr de maduixes 
• 180 gr de sucre 
• 4 cullerades de mel (sucre invertit natural) 
• 500 ml de nata per muntar 
• Xorret d’essència de vainilla

En primer lloc deixem macerar una mitja hora aproximadament, les maduixes, amb el sucre, l’essència de vainilla i la mel. Passada aquesta estona, s’ha de triturar i reservar.

Moltes receptes de gelat utilitzen el sucre invertit per evitar que al estar al congelador, el gelat cristal·litzi i es mantingui cremós. No és complicat de fer i es conserva bé, però jo no en tenia i sincerament, em feia molta mandra fer-lo, així que, com a substitut, vaig utilitzar mel, que és un sucre invertit natural i fa la mateixa funció, sense que el seu sabor sigui perceptible.

El següent pas és muntar la nata i barrejar amb la barreja de maduixes triturades.

Si teniu una gelatera, el gelat és fantàstic i molt cremós, però també es pot fer sense. Jo sempre n’havia volgut una i aquest estiu ja no vaig poder-me resistir i me’n vaig comprar una; no pensava que eren tan econòmiques. Si en teniu, només heu de tenir la precaució de tenir el recipient de la gelatera 24 h al congelador. Llavors s’engega la gelatera, seguint les instruccions de la màquina, es posa la barreja a dins i en 30-40 minuts el gelat estarà llest per menjar, fantàsticament cremós. Si el voleu menys cremós i més consistent, només cal posar-lo una estona al congelador.

Podria menjar litres de gelat mentre espero que arribi l’estiu. Una cullerada i ja em sento més aprop, gairebé amb els peus dins l’aigua del mar. Estiu, t'espero.