Ohh, cookie cookie cookie starts with "c"

Crec que mai havia tingut una grip com la que tinc. Dilluns passat vaig marxar al migdia de la feina, em vaig ficar al llit i al llit segueixo. Vaig haver de trucar al metge perquè em vingués a visitar a casa i quan va fer el diagnòstic, em vaig quedar de pedra: una grip devastadora complicada amb otitis, vèrtigs, traqueïtis i bronquitis, així que durant aquesta setmana, més que en pensar receptes, he estat organitzant-me per combinar tots els medicaments que he hagut de prendre.

Resulta curiós com la grip i, suposo que els medicaments, t’alteren tot. Jo no sóc molt de dolç, però passades les primeres hores crítiques, durant les quals va ser impossible ingerir absolutament res –inclús l’aire feia mal a la meva inflamada tràquea que semblava que estigués en carn viva-, només em venien de gust determinats aliments: xocolata, melindros i galetes. Res més. Xocolata, melindros i galetes.

Quan era petita per mi, el monstre de les galetes era el meu germà, l’Albert. Era un devorador de galetes, un professional, però per la resta del món, n’existia un altre.

Jim Henson va explicar en un llibre (Diseños y Garabatos), l’origen del Monstre de les Galetes.

Resulta que al 1966, Henson va dibuixar tres monstres que menjaven galetes amb la intenció de que apareguessin a un anunci de la General Foods per llençar al mercat tres aperitius cruixents: les Rodes, les Corones i les Flautes. Cadascú d’ells era representat per un monstre diferent. El lladre de rodes (Wheel-Stealer) era un monstre pelut i baixet, amb els ulls tremolosos i dents punxegudes. El segrestador de flautes (Flute-Snatcher) era un ràpid diablet amb un llarg nas afilat i amb un cabell remogut per vent. El lladre de corones (Crown-Grabber) era un monstre ossut amb un accent tipus Boris Karloff i dents allargades com agulles de punt.

Tots aquests monstres sempre tenien gana dels aperitius als que feien referència els seus noms. Cada vegada que el narrador dels anuncis –una titella d’aspecte humà- obria una bossa de rodes, flautes o corones, desapareixien abans que aquest les pogués tastar, ja que els monstruets les agafaven i sortien pitant abans de ser caçats. Frustrat i mort de gana, el narrador advertia llavors als telespectadors que aquests molestos monstres podien estar disfressats amb l’aspecte de qualsevol persona, inclús podien estar a dins de qualsevol casa. Mentre deia això els monstres es convertien breument en persones, tornant instants després a ser monstres de nou.

Si s’haguessin emès els anuncis, i els hagués vist, indubtablement hagués pensat que l’Albert sí podia ser un monstre de les galetes, però mai els van emetre. Tot i així, els tres monstres van tenir un foradet als Teleñecos. El Crown-Grabber va ser utilitzat en un número còmic al Show d’Ed Sullivan, i com arruïna un maco dia d’una nena, des de llavors se’l va conèixer com el Monstre del Maco dia –va sortir varies vegades a Barrio Sésamo i al Show dels Teleñecos. El “Flute-Snatcher” es va convertir en Snake Frackle, un monstre secundari a The Great Santa Claus Switch i al Show dels Teleñecos.

Al 1967, Henson va utilizar la titella del "Wheel-Stealer" per un vídeo de formació de  IBM, anomenat La Màquina de Cafè. En el número còmic –anomenat el sopar de l’ordinador-, el monstre (que tenia uns ulls i uns ullals aterradors però divertits), devora una complexa màquina a mesura que la pròpia màquina va descrivint el propòsit de cadascuna de les seves parts i la seva construcció. Al final, la màquina parlant explica que la seva funció principal és produir la major explosió coneguda per l’home, i explota. Aquest número també va ser representat al Show de Ed Sullivan (1967). Posteriorment, altre vegada al Show de los Teleñecos.

Dos anys més tard, Henson va tonar a fer servir la titella per tres anuncis de Munchos, una marca de patates fregides. Aquesta vegada, la titella es deia Arnold, el Munching Monster (literalment, el Monstre de Mastegar –es deia així pel nom de la marca de patates que promocionava-). Després d’aquests tres anuncis, Henson no va voler renovar el contracte perquè estava treballant a Barrio Sésamo, però encara no sabia com d’important estava a punt de ser la titella.

El Monstre de les Galetes, encara sense cap nom, va debutar a Barrio Sésamo al primer episodi, interrompent la "famosa conferència sobre la W" de la Granota Gustavo, i es va menjar la "W" que servia de model, a mossegades, es transforma primer en una "N", després en una "V" i finalment en una "I", per frustració de Gustavo. Després, intenta menjar-se a la pròpia granota.

El Monstre de les Galetes va ser molt important per a molts nens, sembla ser que massa. Al 2006, en resposta als nivells alarmantment alts d’obesitat infantil als Estats Units, Barrio Sésamo va començar a emetre una nova secció anomenada "Hábitos de Vida Saludable", on les titelles parlaven de la necessitat de mantenir una dieta sana i fer exercici. Inclús es va fer córrer el rumor de que el Monstre de les Galetes canviaria de nom pel de “Veggy Monster” (el monstre de les verdures) o que seria eliminat del programa.

Al 2007, va aparèixer al programa de Martha Stewart i va explicar la seva nova filosofia, consistent en que "...las galletas un alimento ocasional".

El 19 de juny de 2008, va aparèixer al programa The Colbert Report, i allà el Monstre de les Galetes va explicar de nou que "... las galletas son un alimento ocasional". El presentador li va preguntar el perquè havia "abandonat la seva política pro-galetes", i ell va afirmar que va viure uns "años locos" durant els anys 70 i 80, anomenant-se ell mateix com el Robert Downey Jr. de les galetes". Són ben bojos aquests americans.

Les galetes que més agradaven al Monstre de les Galetes, eren en primer lloc les que tenien pepites de xocolata; de ben segur que la que avui us explico li haguessin agradat molt.

Els ingredients són:

• 112,5 g de mantega
• 75 g de sucre blanc
• 75 g de sucre moreno
• 1 ou
• 1 cullarada de xarop d'erable (jarabe de arce)
• 225 g de farina
• 1 polsim de sal
• 150 g de xocolata negra sense sucre i amb ametlles senceres
• 30 g de pols de festucs

Primer hem de precalentar el forn a 170 ºC, és molt important que sigui ben calent.

Agafem un bol i batem bé la mantega en consistència de pomada i els dos tipus de sucre, fins que sigui ben escumós; després afegim l'ou i el xarop d'erable i tornem a batre bé.

Quan estigui tot ben batut anem afegint els ingredients secs (farina i sal), tamitzada perquè no faci grumolls, i anem amassant bé fins obtenir una massa ben fina, no molt compacte tampoc; finalment afegim la pols de festucs i el xocolata amb ametlles picat a trossos no molt petits.

Amb una cullera anem posant les galetes en una placa de forn coberta amb paper sulforitzat o pintada amb mantega...deixant una separació de com a mínim dos dits perquè creixen...i del tamany que volguem...

Han d'estar de 8-12 minuts depenent del forn. Al principi quan es treuen semblen toves però quan es refreden, sobre una reixeta de forn, queden cruixents...

Mmmm...mmm...quan fas galetes tot la casa en fa olor...

Now what starts with the letter c?
Cookie starts with c
Let's think of other things that starts with c
Uh ahh who cares about the other things

C is for cookie that's good enough for me
C is for cookie that's good enough for me
C is for cookie that's good enough for me

Ohh cookie cookie cookie starts with c

Ohh c is for cookie that's good enough for me
C is for cookie that's good enough for me
C is for cookie, that's good enough for me

Ohh, cookie cookie cookie starts with c

Hey, you know what
A round cookie with one bite out of it looks like a c
A round donut with one bite out of it also looks like a c,
But it is not as good as a cookie
Oh, and the moon sometimes looks like a c,
But you can't eat that

So, c is for cookie, that's good enough for me
C is for cookie, that's good enough for me
C is for cookie, that's good enough for me

Ohh, cookie cookie cookie starts with c
Yeah, cookie cookie cookie starts with c
Oh boy, cookie cookie cookie starts with c

Arr arr, yum yum yum

(Cookie Monster)