INSTA-COOK: La inesperada mandonguilla perfecte.

Si de les croquetes deia l’altre dia que existeixen mil versions diferents, amb les mandonguilles passa una mica el mateix, n'existeixen infinites versions.

Podríem dir que hi ha una cultura associada a aquesta tècnica culinària que consisteix en boles de carn picada, barrejada amb ous i/o altres condiments, com el julivert, l’all, etc... i no només de carn! Poden ser de peix, de verdures, de pollastre, dolces...

Una vegada vaig llegir que hi ha tantes receptes de mandonguilles com famílies hi ha al món.

Si hi ha un plat que ve de lluny, són les mandonguilles; aquestes pilotetes de carn picada ja apareixien al receptari romà De re coquinaria. Els àrabs, a través d’Espanya són els que van ensenyar a Europa sencera a preparar aquest tipus de plat i el van extendre, per orient, cap a Àsia, per això és un plat que trobem arreu del món i cada país té les seves pròpies receptes.

Per posar alguns exemples, dels més coneguts, a Anglaterra es coneixen com a Meatballs, a Brasil com a Almôndegas, a Dinamarca com a Fricadeller, a Espanya com a Albóndigas –tot i que sempre m’havia fet gràcia la gent que fa servir la paraula Almóndigas, resulta que està acceptada al Diccionari de la RAE, tot i que es considera d’ús més vulgar-, a Itàlia com a Polpette, o a Grècia les Soutzoukakia -variant característica de mandonguilles allargades-.

Algunes variants resulten més curioses, a l’Afganistan, les mandonguilles s'utilitzen com un plat tradicional amb sopes fetes a casa, o es fan amb una salsa a base de tomàquet que pot incloure algunes llavors de pruna per augmentar l'acidesa i se serveix amb arròs blanc que es diu Kufta-Chalou. Ara les mandonguilles són també fetes graella per posar-les en la part superior de la pizza.

A Alemanya, les mandonguilles -es coneixen sobretot com Frikadelle, Fleischpflanzerl, Bulette o Klopse- tenen una variant molt famosa de les mandonguilles, les Königsberger Klopse, contenen arengades salades o anxoves, i es mengen amb salsa de tàperes.

Etimològicament, el terme mandonguilla prové, evidentment, de l’àrab “al-bunduqa”(sembla mentida perquè són paraules molt diferents, és més evident amb el terme albóndiga) i el seu significat, "avellana", es refereix a la forma de les boletes.

El nom "mandonguilla" és habitual a Catalunya i el País Valencià, mentre que a la Catalunya Nord se'n diuen boles de picolat. A la Vall d'Aran són caulets, i quan estan dins d'una escudella o "putxero", a Catalunya i al País Valencià, se'n diuen pilotes.

Investigant l’etimologia de la paraula i amb el Coromines a la mà (diccionari de referència de la llengua catalana), resulta que tant si bé albóndigas és un terme castellà, mandonguilla també ho és: fet i fet, el mot nostrat és, i així s'hauria de dir, pilota.

(recomano la web http://dubtesdellengua.blogspot.com)

Dit això, a qui no li agraden les mandonguilles? A casa meva agraden a tothom, menys a mi. Mai m'han agradat; és curiós, perquè la salseta normalment és boníssima i a més, la meva mare les borda, ja siguin amb sèpia, amb pèsols, amb bolets, amb el que sigui, li surten boníssimes, però tot i així, hi ha alguna cosa que fa que no m'agradin.

Aquestes són les meves mandonguilles perfectes; són mandonguilles, però són diferents, i m'agraden. Me les vaig menjar en un no res.
Tenia una mica de carn picada de vedella, un parell de botifarres d'aquelles amb un toc d'all i julivert i unes carxofes precioses...i el resultat va ser aquest.

Em van sortir unes 16-18 mandonguilles amb els següents ingredients:

300 g aprox. de carn picada de vedella
2 botifarres d'all i julivert sense tripa
1 llesca de pa de motllo (millor una mica sec)
pimentón vermell (picant o dolç al gust)
pebre negre recent mòlt
mostassa de Dijon
crema de llet
farina
5-6 carxofes
3 cebes tendres
extracte de carn
brandy
aigua
oli d'oliva
sal

Són unes mandonguilles molt fàcils de fer i que vaig adaptar als ingredients que tenia en aquell moment per casa...per exemple no porten ou, però com que porten crema de llet enlloc de llet entera queden molt suaus.

Primer fem les mandonguilles; en un bol posem la carn picada de vedella i les botifarres sense tripes i desfetes i ho barrejem amb la sal, una mica de pebre vermell picant, si no us agrada dolç, un polsim de pebre negre recent mòlt, una cullerada de mostassa de Dijon i una llesca de pa de motllo, sense la crosta, que haurem tingut en remull amb la crema de llet. Ho barregem tot bé i en fem boletes de la mida que ens agradin.

En una cassola fregim les mandonguilles que haurem passat prèviament per farina, a foc fort, per segellar-les i dorar-les per fora però que quedin ben sucoses per dins, ja que després s'acabaràn de coure amb la salsa.

A la mateixa cassola on hem fregit les mandonguilles, i amb el mateix oli, comencem a sofregir la ceba tendre ben picada i quan comenci a daurar-se afegim les carxofes tallades a làmines de 1/2 cm aproximadament. Quan ja les carxofes comencen a agafar color daurat tirem el brandy, jo el vaig tirar a ull però ben bé una bona copa...n'ha de dur bastant, deixem fer xup-xup uns minuts i afegim aigua ben calenta, aproximadament la mateixa quantitat que el brandy i una cullerada d'extracte de carn. Afegim les mandonguilles i el suc que han deixat anar i deixem que cogui a foc mig-lent fins que la salsa hagi espessit una mica i reduit al nostre gust.

Us recomano tenir a mà una bona barra de pa...i de fons, una cançó:

A little man walked up and down,

He found an eating place in town,

He looked the menu throughand through,

To see what fifteen cents could do.

One meat ball, one meatball,

He could afford but one meat ball.

He told the waiter near at hand,

The simple dinner he had planned.

The guests were started, one and all,

To hear that waiter loudly call,

“What? One meat ball, one meat ball?