dimarts, 5 de març de 2013

Calamarsets de platja farcits amb salsa Teriyaki






Un altre dels meus petits plaers és anar al mercat. M'encanta anar al mercat.

Ja de ben petita acompanyava a la meva mare al mercat del Ninot, que era el que quedava aprop de casa. La paradeta que més m'agradava era la de la Loli, la carnissera -la culpable que durant un temps volgués dedicar-me a tallar carn-, que em guardava lletons (uns menuts de xai que m'encantaven arrebossats) i que, de tant en tant, em deixava passar a dins la paradeta. També m'agradava una petita, molt petita, paradeta d'ous, idèntica a una que dibuixava la Roser Capdevila a Les Tres bessones quan l'acompanyaven al mercat...i la parada del bacallà, la del Teo. I el soroll, el soroll inconfusible d'un mercat, els crits de les senyores que venen i dels clients que demanen, de les peixeteres, de la gent...

Resulta molt curiós l'origen del nom del mercat del Ninot. 

Resulta que pels volts de 1894 -any en que va obrir el mercat-, es deia el Mercado del Porvenir (o Mercat de l'Avenir)- i les paradetes eren a l'aire lliure i no tenien la cobertura fixe que tenen els mercats d'ara. No va ser fins els temps de la República que es va canviar el nom oficial pel nom que, popularment, sempre s'havia utilitzat: el Mercat del Ninot -bé, durant la dictadura franquista va tornar a ser el Mercado del Porvenir fins que al finalitzar aquesta es va tornar a canviar-.

El nom de Mercat del Ninot prové d’una taverna que per aquell temps hi havia al carrer València entre Villarroel i Urgell, molt coneguda pel seu vi, que era bo i econòmic. La pubilla de la taverna es va prometre amb un noi de la Barceloneta, que debia treballar desballestant vaixells. En una de les visites que la noia va fer al minyó, va veure el desballestament d'un vaixell i va quedar enamorada del mascaró de proa (representava un grumet que portava a la mà el títol aconseguit a l’escola nàutica). Els companys del noi van serrar el ninot i el van portar a casa la pubilla, com a regal i el seu pare va col·locar el mascaró a la façana del local. Això va incrementar la fama de la taverna i la gent va començar a dir: “vaig a comprar vi al Ninot” i per extensió, van començar a referir-se al mercat ambulant que hi havia davant de la taverna com el Mercat del Ninot.

Quan vaig ser més gran, vaig coneixer el Mercat de Santa Caterina i em va robar el cor...vaig tenir la sort d'anar a viure una temporada al Born i sempre que tenia un moment, m'escapava a passejar pel mercat i sempre, sempre, en tornava carregada.

Ara he marxat a viure a Sants i vaig a les botigues de barri, que també tenen el seu encant, però trobo a faltar els mercats...la seva gent, les seves, olors, el seu soroll...
Avui proposo, nostàlgica dels mercats, uns calamarsets de platja del mercat de Santa Caterina...fets d'una manera molt fàcil i boníssima!!




Per fer-los he fet servir:

  • 4 cebes tendres grans
  • Sucre
  • Vinagre
  • 1 grapat de panses
  • Gairebé 1kg de calamarsets de platja
  • Salsa teriyaki
  • Maizena
  • Oli
  • Sal


Un cop netejat els calamarsets, he separat d’una banda el que són les potes, que aniran a la farsa i el cos.

Mentre, he confitat 4 cebes tallades a juliana amb oli, sal, un rajolí de vinagre i sucre, fins que ha quedat gairebé desfeta i caramelitzada, casi com una melmelada. Arribats a aquest punt he afegit les panses picadetes, he donat un parell de voltes i he afegit les potes tallades a trossets ben petits; i no ho he retirat del foc fins que el calamar ha estat ben tendre.

He deixat refredar una mica la farsa i he començat a farcir els calamarsets, amb molta paciència, perquè eren bastant petits. Els he segellat amb un escuradents com si cosís l’obertura, perquè al fer-los a la planxa no sortís la farsa. Com duen molta aigua, al coure es tornen petits i si no els segellem bé, tot el farcit pot sortir, inclús poden explotar.

Un cop farcits, els he posat de tres en tres en una brocheta i els he fet a la planxa.

Mentres es posa a escalfar la salsa Teriyaki en un petit cassó i s'afegeix una mica de maizena diluida amb aigua freda -si no es fa aquest pas poden quedar grumolls-, per engrossir la salsa, deixant a foc lent perque lligui, fins que tingui la textura que volem i , llavors, la retirem del foc.



En aquest cas, la salsa Teriyaki l'he feta jo, però en venen de molt bona; us poso la recepta de la salsa per si la voleu fer vosaltres:

  • 150 ml. de salsa de soja
  • 150 ml. de Mirin
  • 50 ml. de Sake
  • 50 gr de sucre morè


És tant fàcil com posar tots els ingredients en una cassola petita i posar a foc mig fins que el sucre estigui del tot disolt. Després es baixa el foc, a mig-baix, durant 15 minuts o fins que es redueixi una tercera part i tingui l'aspecte d'un caramel brillant.

Ja està! Llest! 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!