"Él era mi crema y yo era su café.
Y cuando nos ponías juntos, era
algo realmente especial."
(Josephine Baker)
Jo no sóc molt cafetera, però des de que Nespresso va aparèixer, el cafè ha canviat i jo en bec. Sobretot quan arriben les desitjades temporades –massa breus i espaiades-, durant les que venen cafès amb sabors, versions limitades. És llavors quan més en prenc. Són tan bons, que inclús a vegades, m’oblido que és cafè i en prenc més dels que hauria...començo a posar-me nerviosa i llavors m’adono que he de parar. Tot, en excés, diuen que fa mal, però per saber-ho, t'has d'excedir.
Aquest
estiu, durant els dies que em van tocar vacances va ploure molt, gairebé tots
els dies. Vaig cuinar molt, vam llegir molt, vam fer excursions, amb cotxe, i
manualitats, des d’un bolso amb paper de revista –va acabar amb la meva
paciència, però va quedar xulíssim-, a flors amb càpsules de Nespresso. Però
com tota fal·lera –em passa amb tot, menys amb la cuina-, i com l’estiu, va
passar i em vaig quedar amb moltes càpsules de Nespresso buides, ja que a part
de les nostres, la meva mare me’n va anar guardant.
Durant uns
mesos he anat guardant-les, esperant a que d’un moment a l’altre, apareixés una
idea per fer-les servir, i només la Baldrica, la meva gateta, ha anat
aprofitant alguna –li encanta córrer pel passadís jugant amb una càpsula-.
Així un dia,
va aparèixer la idea adequada. Un dia, el Manel, de www.irreductibles.cat,
va penjar a la seva web, una magnífica recepta que reciclava càpsukes de
Nespresso.
Reciclatge
i cuina. La combinació era perfecte.
Com sabeu,
hi ha moltes varietats de cafè Nespresso, i cada varietat, va dins d’una
càpsula d’un color diferent, des de negre, plata, or, blau, verd, rosa, marró,
a les varietats úniques de les edicions limitades.
Les càpsules vénen en un envàs metàl·lic lleuger que es pot posar al forn, i aguanta la calor.
Les càpsules vénen en un envàs metàl·lic lleuger que es pot posar al forn, i aguanta la calor.
Així, el
Manel, va tenir la idea de fer-les servir, com a motlle per mini magdalenes, i
la trobo fantàstica. Queden unes mini magdalenes precioses, dins d’unes
càpsules, que jo sempre he trobat maquíssimes, així que queda molt millor que
amb els motlles que venen per fer-les.
Com us vaig
dir a un altre post, per a mi, el cafè, si no va acompanyat amb una xocolatina,
una galeta, o algun dolç, perd molt, així que què millor per acompanyar-lo que
una mini magdalena boníssima, dins la pròpia càpsula del cafè? Res!
Jo, per
provar, vaig fer servir 1/3 part dels ingredients (surten moltes mini
magdalenes, no les vaig comptar, però penso que aproximadament unes 18), però
us poso la recepta original d’en Manel, perquè són tant petites que volen, i
estan boníssimes, i entre parèntesis les mides que vaig fer servir). Jo m’arrepenteixo de no
haver-ne fet més.
Necessiteu
els següents ingredients:
- 3 ous [1 ou]
- 175 grams de sucre [87,5 gr]
- 30 ml de llet [10 ml]
- 30 ml de nata liquida [10 ml]
- 190 ml d’oli de gira-sol [63,3 ml]
- 210 grams de farina (la recepta és amb farina integral, jo vaig fer
servir, però, una farina mòlta amb molí de pedra, que és mig blanca, mig
integral i van quedar delicioses) [70 gr]
- 5 grams de llevat Royal [1,7 gr]
- pell ratllada de una taronja, només la part taronja sense res del
blanc
- pell ratllada de una llima, només la part verda sense res del blanc1
- culleradeta de sucre avainillat (jo vaig tirar un que porta aroma de
rom)
- un pessic de sal.
Són molt
fàcils de fer.
En primer
lloc, us recomano que prescalfeu el forn a 180ºC, mentre feu la massa de les
magdalenes, ja que és molt ràpida de fer i així ja el tindreu calent al acabar.
Per
començar, s’ha de posar en un bol els sous, el sucre normal i l’avainillat i
batre a velocitat baixa, primer, i després alta, fins que comencin a escumar. Llavors s’ha
d’incorporar l’oli, la llet i la nata, i continuar batent fins que s’integrin.
A continuació,
s’ha d’afegir la farina, el llevat, la sal, i la pell ratllada de la taronja i
de la llimona, i batre fins a aconseguir una massa homogènia i fina. En aquest
punt, s’ha d’augmentar al màxim la velocitat perquè entri aire a la mescla i
s’espongi la massa.
Abans
d’enfornar les magdalenes podeu abocar la massa dins de càpsules de paper de
mini magdalenes i introduir-les amb càpsules buides de Nespresso, que els
mantindrà la forma, jo, vaig netejar molt bé les càpsules i només vaig posar
cercles de paper de forn dins les càpsules, a la base.
Per abocar
la massa utilitzeu una màniga pastissera i molta paciència, ja que són realment
petites i s’ha d’anar amb compte al deixar-les a la safata del forn, i al
introduir la safata dins, perquè són molt inestables. Recordeu no omplir el
motllo fins a dalt perquè no us vessin.
Només han d’estar al
forn uns 6-8 minuts aprox. penseu que son molt petites, fins que veieu que han
crescut i han agafat una mica de color. Si teniu dubtes punxeu-les amb un
escuradents.
Jo les he decorat amb
una mica de sucre glas.
Són
boníssimes i super esponjoses!! Us volaran de les mans.
Què xulo!!!! M'encanta, m'encanta i m'encanta aquest motlle. I aprofitant que cada càpsula és de colors diferents, pots fer l'arc de sant martí, com qui diu :)
ResponEliminaJajaja! Si! La veritat és que hi ha colors molt xulos! Un pto!
EliminaUna xulada...molt bona idea la d'en Manel!!!
ResponEliminaSi! Una idea bonísima! Una abraçada!
EliminaQuina idea més original!
ResponEliminaAra amb el café del matí un parell anirien de fàbula!
Petons!
Si!!!! Mmmm...per un mini esmorzar són ideals!!!
EliminaPtons!
Quina monada!!!! una idea genial!!!
ResponEliminaAl meu blog tinc un detall per tu, Felicitats!!!
Ostres! Mil gràcies!! M'ha fet molta il·lusió!!! Ara he de fer jo una entrada així, oi? No sé com van aquestes coses, com sóc "novata"...
EliminaMolts petons!!!
Nena..Marta...però quina idea tan genial!!! Amb la pil-la que en gasto jo a casa i no se m'havia acudit...gràcies!!!
ResponEliminaPetons maca!
Gemma de Food&Cakes by GB
Jajajaja!! Molts petons!!!
Elimina