33. Pastís d'aniversari.

 

"No t'ennueguis amb records. Set claus

barren set portes. Saps prou bé què hi ha

darrera cadascuna per tornar-hi

amb el pretext d'enyors o negligències.

No s'esmena la vida ja viscuda

i aquest crepuscle de balaix desvetlla

noves veus que vulneren tots els límits.

Guarda la trista borra dels secrets

al fons obscur de qualsevol butxaca.

Que no t'exclogui el vent dels seus combats

ni la mar dels seus ocis. Per colrar-te

de nou la pell hauràs d'obrir finestres.

No sentis massa pietat de tu.

Llença les claus i aprèn-te més encara".

Miquel Martí i Pol. Set poemes d'aniversari

Sempre m’ha agradat molt el mes de maig.

El mes de maig és el meu mes. Els primers raigs de sol d'estiu l'obren i el meu aniversari el tanca. Això sempre m’havia agradat...sempre esperava el meu aniversari com una nena espera el dia de reis. Aquest any ja no, començo a no voler fer anys.

Avui és el meu aniversari, en faig 33.

Com en el meu últim post explicava, tinc molt bon record de totes les meves festes d’aniversari, tant a l’escola, com a casa o amb els amics.

Recordo que la mare, alguna vegada, m’havia preparat un pastís per dur a l’escola. Un any, va fer un pastís boníssim, la recepta del qual m’agradaria recuperar, de xocolata, fred, ple de d’unes boletes diminutes de colors pel damunt. I ens vam quedar tancades a l’ascensor del pàrking, amb el pastís, gelat. Quin patir! Aquell és el pastís que sempre recordo.

A casa els aniversaris sempre han anat lligats a bons àpats.

La mare és una gran cuinera. De fet, tot el meu amor per la cuina suposo que l’he tret d’aquí. De petita observava i escoltava, com es feien unes bones croquetes, els trucs per una bechamel perfecte, l’elaboració d’un bon estofat, i mica en mica, em va anar deixant participar. Encara recordo el primer pa de pessic que em va deixar fer, que quan va estar fred, vam cobrir amb sucre glas.

Dels aniversaris, també recordo que, quan era petita, la mare era la primera en felicitar-me, venia corrents al llit i es tirava al damunt omplint-me de petons. Després el meu pare, la meva tieta memé, i el meu germà.

Mica en mica, però et vas fent gran i els aniversaris canvien. Per la nit, l'Òscar espera puntualment que siguin les dotze i pel matí, es lleva abans, per despertar-me amb un petó. És el millor regal d’aniversari. Després venen els pares -que per la nit també han esperat que siguin les dotze-, o l’Albert o la Meme, i les felicitacions dels amics, que són com la teva família. Aquest any, el Javi, el meu estimat amic de Vitoria, ha estat el primer! Gracias guapo!

Vaig néixer, curiosament el dia de Sant Ferran. El meu pare es diu Ferran i el meu tiet i avi, també se'n deien, i això que cap dels tres eren familiars de sang. Això també fa el dia més especial, doncs quan tots hi erem, la festa era gran.

Avui, com no podia ser d’una altre manera, i encara que no és el meu pastís d’aniversari, us poso un pastís que bé podria ser-ho, per això l’he anomenat “Pastís d’Aniversari”.

La major part de la recepta és d’un llibre que l’Òscar, com a avançament pel meu aniversari, em va regalar, “Objetivo: tarta perfecta”, de l’Alma Obregón. He fet una barreja de receptes.

Pel bescuit, necessitem els següents ingredients (per un motlle alt de 15 cm, o 3 de baixos “lawyer cake”, de 15 cm):

• 80 ml d’oli d’oliva suau 
• 250 gr de sucre 
• 150 gr de farina 
• 50 gr de cacau 
• 2 culleradetes de llevat 
• 2 ous (M) 
• 150 ml de llet sencera 
• 1 culleradeta de pasta de vainilla 
• 150 ml d’aigua bullint

Pel farcit :

• 120 gr d’icing sugar
• 30 gr de cacau en pols sense sucre 
• 150 gr de mantega a temperatura ambient 
• 3 cullerades de pasta d'avellanes (Home Xef)
• Melmelada de nabius 

Per la cobertura :

• 300 gr d'icins sugar
• 300 gr de mantega
• pasta de vainilla, una bona cullerada

Primer de tot, hem de precalentar el forn a 180ºC i deixar els motlles preparats, ben untats amb mantega.

En primer lloc, s’ha de tamisar la farina, el cacau i el llevat, i reservar.

Després s’ha de batre l’oli, el sucre i els ous fins que estiguin tots els ingredients ben integrats. Quan ho estiguin, s’ha d’anar afegint la mescla de farina, llevat i cacau, que havíem reservat i, quan la massa sigui homogènia, ja es pot afegir la llet i la pasta de vainilla.

L’últim que afegim, i quan l’anterior massa sigui ben homogènia, és l’aigua bullint; un copa afegida, seguim batent.

No patiu si veieu que la massa és molt líquida, és així.

Jo només he fet servir un motllo, perquè no en tinc de “lawyer cake”, es fa igual, l’única diferència és que trigarà més a coure, i que haurem de tallar les capes del pastís.

Així doncs, s’ha de repartir la massa entre el/s motllo/es i fornejar. Si heu fet servir tres motlles de lawyer cake, en 25-30 minuts estarà; si ho heu fet com jo, trigarà bastant més, s’ha d’anar punxant amb un escuradents, fins que aquest surti net.

Abans de desemmotllar el pastís, espereu que sigui casi fred, i quan ho estigui, deixeu que s’acabi de refredar al damunt d’una reixeta.

 

 

Per preparar la crema del farcit, s’ha de batre a màxima velocitat l’icing sugar (o si no en teniu, sucre glas), amb la mantega –a temperatura ambient-, fins que la barreja blanquegi i gairebé dobli el volum. Ha de tenir una consistència semblant a un gelat, i llavors, s’ha d’afegir el cacau en pols i la pasta d’avellanes.

Per la crema de vainilla que farà de cobertura, igual que hem preparat la crema del farcit, però amb els ingredients indicats.

Pel muntatge, s’ha d’igualar el bescuit, i tallar-lo a capes iguals. Jo tinc una lira i et permet tallar-lo en parts iguals, val la pena tenir-ne una.

En primer lloc, cobrim la capa que anirà abaix amb melmelada de nabius, tapem amb l’altre capa de bescuit, cobrim aquesta capa amb buttercream de xocolata i praliné d’avellanes, tornem a tapar amb l’última capa de bescuit i cobrim tot el pastís amb una primera capa de buttercream de vainilla. Ha de ser una capa fina que serveixi per cobrir les engrunes que s’hagin fet al igualar el bescuit. El posem a la nevera perque endureixi una mitja horeta.

Passat aquest temps, tornem a cobrir amb buttercream de vainilla i decorem el pastís. Jo vaig fer aquest intents de roses amb el boc d’estrella. Hi ha mil maneres de decorar!!

I avui, us deixo amb una cançó que m'encanta i que em porta records d'aniversaris passats...

There are places I remember all my life,
Though some have changed some forever, not for better
Some have gone and some remain.
All these places have their moments
Of lovers and friends I still can recall
Some are dead and some are living
In my life I loved them all.
And with all these friends and lovers
There is no one that compares with you
And these memories lose their meaning
When I think of love as something new
And I know I will never lose affection
For people and things that went before
I know'll often stop and think about them.
In my life I loved you more.

And I know I will never lose affection
For people and things that went before
I know'll often stop and think about them.
In my life I loved you more
In my life I loved you more.

(The Beatles)