Amor a primera queixalada. Pa de maduixes i xocolata blanca.

"Mi terapeuta me dijo que el camino para alcanzar la verdadera paz interior

es terminar lo que empiezo.

Hasta ahora he terminado con dos bolsas de M&M

y un pastel de chocolate.

Ya me siento mejor.

(Dave Barry)

Les possibilitats són infinites quan parlem de fer pa. I jo, ahir, vaig tenir la sort de comprovar-ho de la mà de Daniel Jordà, de Panes Creativos.

En Daniel ens va ensenyar a fer pa de sègol, una barra de pa de poble i pa de motllo. Ens vam embrutar, vam amassar, vam veure créixer els nostres pans, els vam veure coure, i ens els vam endur. Gràcies Daniel per deixar-nos estar al backstage, i sobretot perquè al explicar-nos i parlar-nos del pa, transmets l'amor amb el que fas la teva feina i d'aquí, surten les maravelles que fas.

Però el millor, és que ens va ensenyar a reinterpretar-lo. És increïble la varietat de pans que fan a l'obrador. Al acabar el taller, vam tenir la sort de provar molts dels pans que venen: de taronja i xocolata negra, de curry, de ketchup, de panses i nous, de gingebre i cítrics, de tomàquets secs i alfàbrega, en fi, aquests i més, els sabors del quals no oblidaré. Inclús l'Àlex, un dels nois de l'obrador, ens va fer unes pizzes amb massa de pa de motllo que ens havia sobrat, uns tomàquets secs i formatge, que pràcticament es van convertir en un dinar improvisat.

Tant és així, que igual que la Julie Powell va voler fer respecte les receptes de la Julia Child, jo m'he proposat fer cada una de les receptes del Llibre del Daniel, perquè, entre d'altres coses, li vull donar sentit a la dedicatòria que em va escriure a la primera pàgina de Panes Creativos (imprescindible si no el teniu) i "vull embrutar el llibre".

I començo pel Pa de maduixes i xocolata blanca. Una altre de les maravelles que ens va deixar provar i que encara no havia mencionat.

Va ser tastar-lo i quedar totalment extasiada. És increïblement bo. Espectacular. I d'una subtilesa impressionant. El regustet de xocolata blanca i maduixa complementen d'una manera insuperable, el boníssim sabor d'aquest pa-briox. Tasteu-lo i es tornarà imprescindible als vostres esmorzars.

Jo vaig fer la meitat de les mides indicades al llibre (em van sortir tres pans), per falta d'espai al congelador, però si en teniu, us recomano fer-la sencera, perque us enamoraran. Si hagués tingut espai, no hagués dubtat en omplir el congelador amb aquests tresors.

Els ingredients que es necessiten són:

• 500 gr de farina
• 35 gr de sucre
• 10 gr de sal
• 30 gr de llevat
• 100 gr de mantega
• 2 ous mitjans (+ 1 ou per pintar els pans)
• 150 gr d'aigua
• 200 gr de xocolata blanca (pepites que heu de guardar a la nevera fins que l'utilitzeu)
• 100 gr de maduixes confitades (si tenen molt de sucre, netegeu-les una mica, jo en compro unes a la Casa Ametller, que no cal netejar i queden boníssimes)

Per començar a fer-lo, s'han d'amassar tots els ingredients, menys la xocolata blanca, les maduixes i el llevat, fins a obtenir una massa homogènia. Quan ja estigui ben amassat, s'ha d'afegir, primer la mantega a punt de pomada i seguir amassant fins a que la massa sigui fina i brillant.

Quan la massa sigui llisa i brillant, afegiu les maduixes tallades a dauets petits (les que jo compro són senceres) i la xocolata blanca, que fins a l'últim moment, heu de tenir a la nevera o al congelador -jo les vaig deixar a la nevera-.

Quan sigui tot ben barrejat, s'ha de deixar reposar 45 minuts al mateix bol, tapat amb un drap humit, i quan hagi passat aquest temps, s'han de formar boles de 200 gr (haureu de posar una mica d'oli al damunt de la taula i ja veureu com no s'enganxa).

Les boles, una vegada les tingueu formades, s'han de deixar al damunt d'un paper de forn que posarem en una safata, amb la suficient separació entre elles, perquè s'han de deixar reposar fins que doblin, aproximadament, el volum.

Si feu la recepta sencera, i teniu un forn estàndar com el meu, haureu de fer un parell de fornades. Jo com he fet la meitat dels ingredients, m'han sortit tres pans que han cabut en una sola safata.

Quan hagin doblat el volum, s'han de pintar els pans amb ou, amb molt de compte, i fer uns talls pel damunt de la massa, amb tisores, perquè els pans puguin créixer seguint la trajectòria que els marquem i no explotin al forn.

Abans de la segona fermentació, us recomano que comenceu a prescalfar el forn a 200ºC.

S'han de coure aproximadament de 10-12 minuts. Jo els vaig tenir 15.

En Daniel Jordà explica al seu llibre que s'han de conversar en un lloc fresc i sec.

Nosaltres ens hem partit un per esmorzar (els panet són perfectes, de mida, per a dues persones, i els altres dos els he congelat...a veure que passa...ja us explicaré, si no congelen bé).

Si els proveu, us captivaran. 

Puc dir, ben fort, que són els meus pans preferits. 



I, no sé quin tipus d'associació d'idees he fet, potser per la xocolata blanca o perquè els panets són boníssims, però m'ha vingut al cap la peli que vaig mirar ahir: "Gordos", i una de les cançons que sortien a la peli:

CASI, CASI...

Yo tengo casi, casi la seguridad,
que de ti muy pronto muy pronto,
me voy a enamorar.
Yo tengo casi, casi que decirte ya,
quiero estar contigo, contigo,
te quiero de verdad.

Y sin saber si me quieres un poco,
yo vivo para ti, solo para ti.
Y que sin saber si me gustan tus besos,
los quiero para mí, solo para mí.

Yo tengo casi, casi la seguridad,
que tu amor mañana, mañana,
lo puedo conquistar.
Y tú eras casi, casi solo amistad,
pero ya contigo, contigo,
me tengo que casar.

Y sin saber si me quieres un poco,
yo vivo para ti, solo para ti.
Y que sin saber si me gustan tus besos,
los quiero para mí, solo para mí.

Yo tengo casi, casi la seguridad,
que tu amor mañana, mañana,
lo puedo conquistar.
Y tú eras casi, casi solo amistad,
pero ya contigo, contigo,
me tengo que casar.

Casi, casi, eh.
Casi, casi, eh.
Casi, casi.
Casi.

(Raphael)