dilluns, 6 de maig de 2013

Pasta de full amb espàrrecs, brie i porros.






A diferència d’altres receptes, no està clar l’origen de la pasta de full, però sembla ser, que al 1613, un pastisser francès anomenat, en Claude Lorrain, al acabar de preparar la massa per uns pastissos molt comuns de l’època, es va adonar que s’havia oblidat d’afegir els greixos. Així doncs, per intentar posar-hi remei, va estirar la massa finament amb el corró i va estendre el greix per la seva superfície, doblegant-la i estirant-la diverses vegades.

Va formar, després, peces i les va coure en el forn, quedant sorprès en veure els resultats de la seva elaboració, ja que havia aconseguit uns pastissos lleugers i a capes, el que ara diríem “fullats”.

Tot i això, hi ha també la teoria, a banda de l’anècdota anterior, de que a l’Imperi Romà, ja n’existia.

La teoria més probable sobre el seu origen és que es va desenvolupar a partir de la introducció a Europa de les famoses «especialitats orientals», en les que s'estenia la massa fins a aconseguir que aquesta fos el més fina possible, gairebé com un paper, impregnant a continuació tota la superfície de matèria grassa, doblegant-la i enrotllant-la sobre si mateixa.

Els francesos proclamen com a inventor de la pasta el pastisser Feulliet, donant així origen a la paraula en francès (pâte feuilletée), així ho recull el llibre El pastelero real d’Antonin Carème. Carème va modernitzar el full, creant una deliciós cruixent de massa, llest per acollir tot tipus de farcit, que va provocar que els seus companys exclamaren admirats:

 “Antonin, ta tourte vole au vent” (el teu tortell vola al vent).

Jo no sé d'on deu venir exactament, el que sí sé, és el molt que m'agrada. La pasta de full m'encanta, i té tantes possibilitats que és impossible d'enumerar les receptes que es poden fer. A més, té una avantatge...la que venen feta, és molt bona. A mi, m'agrada fer-la a casa, però requereix temps, i si no en teniu, la oferta que hi ha precuinada, és magnífica. A mi, m'encanta la del Lidl.

Per tant, aquesta és una recepta ideal per quan hi ha convidats, sobretot improvisats. És ràpida, fàcil de fer, i la pots tenir preparada amb antelació i posar al forn a l'últim moment, o inclús menjar freda. A més, penso que és molt "resultona", d'aquelles que fan quedar al convidat satisfet.
 
Jo, la primera vegada que vaig fer aquesta recepta, els meus sogres venien a dinar, i crec que van sortir molt contents.


Els ingredients són:
  • 2 manats grans d'espàrrecs de marge
  • brie
  • 4 porros mitjans
  • mantega
  • sal i pebre
  • pasta de full (1 paquet)
  • ou per pintar la pasta de full

Més fàcil, impossible.

Primer s'ha de tallar uns quadrats de pasta de full, segons la mida que volgueu. Jo n'he fet quatre trossos, el més grans que he pogut d'un paquet. S'ha de tenir en compte que es necessitaran per cada quadrat, quatre tires de pasta que serviran per fer les parets de la tartaleta. 

Així doncs, amb una mica d'ou batut, poseu les tires al damunt del quadrat, fent el perímetre, punxeu la base i porteu-lo al forn, fins que estigui daurat. El forn ha d'estar prescalfat a 180ºC.

Quan estigui daurat, veureu que la la pasta de full s'ha inflat; els laterals han pujat i faran de parets de la tartaleta, i la part central (base de la pasta), tambe, però amb molt de compte, s'ha de treure la primera capa de pasta de full, la daurada, de manera que quedi com un vol-au-vent quadrat.

A part, s'ha de sofregir, amb mantega, els porros tallats ben fins i fer els espàrrecs, a la planxa.

I només queda el muntatge del plat.

Dins la tartaleta posarem una capa de porros sofregits, al damunt els cobrirem amb brie i a sobre, amb molt de compte, posarem els espàrrecs, un cap a cada costat (punta, base, punta, base...).

Salpebrem i cap al forn fins que el formatge sigui fos.

A vegades, la simplicitat, és perfecte.






12 comentaris:

  1. Mmmm...qué bo!!
    Quanta estona més o menys he de posar la pasta de full al forn perque es dori?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mar! Depèn del forn...és ràpid, aproximadament uns 15-20 min!! T'encantarà!!

      Elimina
  2. Te molt bon aspecte... s'haurà de tastar

    ResponElimina
  3. Hola Marta! Em sembla una proposta molt gustosa, la que has fet avui. Ja tens una nova seguidora inscrita al teu blog! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marina!! Moltes gràcies!! Ara també et segueixo jo!! Quin blg més xulo tens!! Ptons

      Elimina
  4. Has preparat unes tartaletes ben bones!

    Tu ho has dit, la simplicitat és perfecte!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Víctor!!! Gràcies!!! Una abraçada!!!

      Elimina
  5. Quin goig de plat! Això és un sopar perfecte!!! Una abraçada!

    ResponElimina
  6. hola!!!
    son els ingredients perfectes, per una recepta perfecta.
    gràcies per compartir-la
    una abraçada

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies Sílvia! Merci a tu per llegir el meu blog i fer aquest comentari! Fa il.lusió! Ptons

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!