“…-¿Qué podré traer a la abuelita?
-preguntó poco después.
-Algo muy bueno -contestó Dete-.
Por ejemplo, panecillos blancos
muy tiernos.
Sé que no puede comer el pan
negro y duro,
de modo que le darás una gran
alegría.
-Es verdad, ella siempre da el
pan negro a Pedro y dice:
«Es demasiado duro para mí».”
(Heidi de Johanna Spyri)
Hi ha records de quan ets petit, que
sense saber perquè, recordes de manera especial.
Jo recordo un aniversari, a casa, amb nens
de la guarderia i fills d’amics dels meus pares. Recordo la pinyata, i a la
meva mare organitzant jocs; en recordo un especialment, en el que et
tapaven els ulls, et feien donar voltes sobre tu mateix, i havies d’intentar
enganxar la cua a un ase de paper penjat a la porta, el més aprop possible d’on
hi seria a la realitat.
Recordo la festa, i l’abans de la festa.
Recordo la mare preparant brioixos, dolços i salats, i com el pare enretirava
una taula de vidre que estava al saló perquè poguéssim jugar. Recordo uns brioixos
amb mantega i pernil, boníssims. Ara, encara, quan en menjo, de cop, sóc
enmig de la festa.
I parlant d’aquests panets esponjosos i
suaus, em ve un altre record de petita.
La Heidi. Us enrecordeu dels “panecillos
blancos” que guardava per l’àvia cega del Pedro?
Aquest pans de llet, són el més semblants
al gust, que imagino que tenien els panets blancs.
Però no són els panets de la Heidi, tornen
a ser del Daniel Jordà. Com sabeu, m’he proposat fer tots els pans del seu
llibre, i avui toca el Pa de llet.
Per fer el pa de llet necessiteu:
- 500 gr de farina de força
- 10 gr de sal
- 250 gr de llet sencera
- 50 gr d’aigua
- 30 gr de xarop d’erable (jo no en tenia i he fet servir mel)
- 30 gr de llevat de forner
- 15 gr d’oli d’oliva
Aquest pa, és super fácil de fer.
S’han d’amassar tots els ingredients fins a obtenir una massa elàstica i
deixar en repòs, per una primera fermentació, en un bol, tapada amb un drap
humit, durant 40 minuts.
Passat aquest temps, s’han de tallar peces, per deixar fermentar de nou. En
el llibre s’indica que es tallin peces de 300 gr, jo he fet panets individuals
per esmorzar.
Amb el forn prescalfat, han de coure uns 15 minuts, si heu fet peces d’uns
300 gr, i una mica menys, si les heu fet més petites.
Estic desitjant provar-los. Diu el llibre que son perfectes per menjar amb
mantega i melmelada, mel, dolç de llet...o salats, vegetals, amb formatge, amb
pastís d’escórpora, amb amanida de cranc…
En fi, que és un pa perfecte per tenir al congelador.
De ben segur, que et
soluciona més d’un sopar, berenar, esmorzar, o el que sigui.
Mmm...tota la casa en fa olor...
Ja sembla que la senti aquesta olor...Quina pinta més espectacular! Una abraçada!
ResponEliminaGràcies Mònica! Jo just mirava els teus espirals de canyella!! Mmmm!!! Nena, no pares! Quines delícies!!! Un pto guapa
EliminaM'encanten aquests panets suaus un pèl doços, són els meus preferits per esmorzar!
ResponEliminaT'han quedat sensacionals.
Gràcies Gemma!! Una bona manera de començar el dia!! Ptons
EliminaMarta....m'has fet tornar a la meva infantesa...gracies!!! I gracies pels panets...eks fare si o si!!! Jo tambe sento l'olor!!!!!
ResponEliminaPetons guapa!!!!
Jajajaja! Hola bonica! Oi que semblen els de la heidi??? Amb un panet s'aquests i un croissantet dels teus...l'esmorzar perfecte!! Ptooo
EliminaNoia, et superes cada dia!
ResponEliminaSi te'n queda algun jo poso el café, que ja és hora d'esmorzar!
Un petó guapa!
Jajajaja! Víctor! Han volat!!! Però aviat hem de muntar algo, eh? ;)
EliminaT'han quedat preciosos. I deuen ser boníssims! Tinc pendent la recepta dels panets de llet de fa temps. A veure quan m'animo com tu, segur que en surts contenta, oi? Petons
ResponEliminaGràcies guapa!!! Anima't que t'encantaran!!!! Contentíssima!!! Ptons
EliminaMarta, potser no siguin els de la Heidi, i ni tan sols els que el pare del Daniel feia en el seu forn, però quan erem petits i donaven aquests dibuixos seu pare va inventar uns panets anomenats Heidis que tots els nens del barri anàvem a comprar a la sortida de l'escola. Petons, m'agrado molt el blog i com fas les receptes de llibre.
ResponEliminaAh si?! No ho sabia!! Ja veig que un artista, només pot venir d'un artista!! Moltes gràcies!!! Un ptonàs
EliminaQuins records.... quins dibuixos, jejeje. Queden tan llunyants. Són ideals aquests panets i tens raó, segurament així serien els panets de l'àvia del Pedro. Recepta apuntada.
ResponEliminaMolts petons!!!
Jajaja!!! ja em diràs que et semblen!! un petonàs
Elimina