Idees per guarnir l'arbre de Nadal. Galetes vitrall i decorades.

"Ojalá pudiésemos meter el espíritu de Navidad en tarros

y abrir un tarro cada mes del año."

(Harlan Millar)

Tot i que no sóc una persona molt nadalenca -diria que gens-, a casa del pares, la mare s'encarregava sempre de que el Nadal estigués per tot arreu.

Un dels records que en tinc -a part del dia de Nit Bona quan a casa dels pares ja fa tot olor al caldo del dia següent i s'emboliquen els regals d'última hora-, és quan, uns dies abans, la mare feia galetes de mantega. Sempre la mateixa recepta. Tota la casa en feia olor i jo, l'ajudava. Tenien formes diverses, d'àngel, d'estrella, de pare Nöel, d'arbre de Nadal...i eren enormes! Sempre les treia el dia de Nadal i ens agradaven molt a tots, sobretot al meu tiet.

Amb la mateixa il·lusió, la mare decorava l'arbre, i el pare treia el tió i feia el pessebre. I té mèrit, perquè quan viviem a casa els pares, ni al meu germà, ni a mi, excepte quan erem molt petits, no ens agradava fer-ho.

Aquest any, li he volgut fer unes galetes per guarnir el seu arbre de Nadal.

Sabeu d'on ve la tradició de guarnir un arbre per Nadal?

Sembla ser que prové de les cultures nord europees. Els bàrbars feien una celebració de culte als seus Déus i festejaven el solstici d'hivern amb un avet, que, al ser perenne, es considerava un símbol de vida eterna i prosperitat. Per decorar-lo, feien servir fruits i altres elements de la natura.

Quan els cristians van arribar a terres bàrbares, van adoptar aquesta tradició i van començar a decorar-lo amb pomes -símbol del pecat original d'Adam i Eva-, i amb espelmes -símbol de la llum de Crist-. Per això, avui en dia, encara es manté, com a element important de decoració, les boles de Nadal, que simbolitzen les pomes, i les tires de llumetes, les espelmes.

A part d'aquesta història, que sembla la més fiable, hi ha varies llegendes que n'expliquen l'origen. Una parla d'un sacerdot que va viure fa 400 anys per Alsacia i que la nit de Nadal repartia roba i aliments als pobres, fins que, una nit de Nadal, se li va ocórrer penjar tots els obsequis en un arbre que hi havia pròxim a l'església; també hi ha la història de la Reina Carlota -esposa de Jorge III d'Anglaterra-, que resulta que es caracteritzava per la seva bondat vers els seus súbdits i, l'any 1765, va decidir, en honor a ells, instal·lar a un dels salons més grans de palau, un arbre de Pasqua guarnit amb guirnaldes, llums, joguines i tota classe de regals; i la llegenda del nen que una nit molt freda d'hivern, va buscar refugi a casa d'un llenyataire i de la seva dona, que van ser tan amables amb ell, que durant la nit, el nen, que es va convertir en àngel, per compensar-los, els va donar una branca de pi i els va dir que la plantessin que cada any n'obtindrien fruits. I així va ser, cada Nadal en creixien pomes d'or i nous de plata.

Aquesta recepta d'he tret de la web María Lunarillos, i crec que són una idea genial per guarnir l’arbre de Nadal, a part de delicioses. No sé si es podrà resistir anar passant per davant de l’arbre i no anar-les arrancant.

Encara que semblin complicades de fer, no ho són gens, i es poden fer de les formes que més us agradin. Jo algunes les he fet amb vidre a dins i altres només les he decorat amb glassa, més que res perquè no tenia motlles massa adequats.

Per fer les galetes es necessiten els següents ingredients:

• 125 gr de mantega
• 90 gr de sucre morè
• 140 gr de xarop d’erable
• 320 gr de farina tamisada
• 2 culleradetes de gingebre en pols
• 1 culleradeta de llevat tipus royal

Per la glassa:

• 230 gr de sucre glas
• 40 gr clares d'ou pasteuritzades
• 6 gotes vinagre vi blanc
• perles per decorar 

  

Aquestes galetes, no tenen cap secret. S’ha de posar en primer lloc la mantega –consistència pomada-, amb el sucre morè i batre bé fins aconseguir una consistència cremosa.

Llavors, s’han d’afegir la resta d’ingredients i barrejar bé fins a obtenir una massa homogènia.

Enretirem la massa del bol i s’ha de fer una bola que s’ha de posar a la nevera a refredar, perquè la mantega endureixi. L’ideal és tenir la massa tota la nit, sinó, una bona estona al congelador.

Per coure les galetes, s’ha de prescafar el forn a 180º.

I ja podem tallar les galetes. S’ha d’enretirar el paper de forn de la part superior i amb el tallador, anar tallant galetes i anar passant-les a la safata de forn, coberta amb un altre paper de forn. 

Per les galetes que vulgueu fer amb vidre a dins, amb un tallador més petit s’ha d’anar enretirant la part central de la galeta, que, evidentment, no s’ha de tirar; ens serviran per fer-ne de més petites.

En un morter, s’han de picar una mica els caramels –de diferents colors- i anar-los posant al mig de la galeta.

Amb un escuradents s’ha de fer un foradet en un dels extrems de la galeta, de mida suficient perquè després ens passi un fil que servirà per penjar-les a l’arbre.

Han de coure uns 12 minuts o fins que veieu que els costats comencen a torrar-se.

S’han de treure les galetes del forn i deixar-les a la safata fins que el caramel deixi de fer bombolletes; llavors, les podem passar a una reixeta perquè es refredin per complert.

Mentre es refreden es pot preparar la glassa reial, que ja vaig explicar en el post de les Galetes de gingebre, i amb els colors que vulgueu, decoreu les galetes com vulgueu.

I mica en mica, ens anem apropant al Nadal...

Quan somrius

Ara que la nit s'ha fet més llarga,

ara que les fulles ballen danses al racó.

Ara que els carrers estan de festa,

avui que la fred duu tants records.

Ara que sobren les paraules,

ara que el vent bufa tant fort.

Avui que no em fa falta veure't, ni tant sols parlar,

per saber que estas al meu costat.

És Nadal al teu cor,

quan somrius content de veure'm,

quan la nit es fa més freda,

quan t'abraces al meu cos.

I les llums de colors,

m'il·luminen nit i dia,

les encens amb el somriure,

quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t'aixeques,

és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú.

Són petits detalls tot el que em queden,

com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries,

el temps pacient ha anat passant.

Qui havia de dir que avui estaries esperant,

que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al meu cor,

quan somric content de veure't,

quan la nit es fa més neta, 

quan m'abraço al teu cos.

I les llums de colors,

m'il·luminen nit i dia,

les encén el teu somriure,

quan et parlo amb el cor.

(Lax'n Busto)