Asaltablogs Invisible: Catànies!!

“Creo que en mi escritura,

e incluso en un sentido más amplio,

no es tan importante lo que se dice,

y lo que no se dice no está precisamente

ni en las palabras, ni en los bordes.

Lo que está en el lado invisible es lo importante

porque en lo invisible está lo dicho.

Para escribir una buena obra,

tenés que escribir pensando en esas fuerzas que no se ven.

En una buena producción

lo invisible se hace casi visible.

Esa es la esencia del teatro.”

(Jon Fosse –escritor y dramaturgo noruego)

Aquest mes de desembre –el meu segon mes participant al repte dels Asaltablogs, es fa un repte especial amb motiu de les festes de Nadal.

Com és un mes complicat, ja que compaginar la feina amb els dies festius, preparar àpats familiars, comprar regals, etc...no es sumen punts i si no es pot participar, tenim llicència per descansar. Em sembla, però, que pocs “assaltants” han triat aquesta opció, i és que la idea que es proposa per aquest mes, em sembla molt divertida.

Hem fet l’”Asaltador Invisible”. Una espècie d’amic invisible de tota la vida, però amb assalts. Tots assaltem i tots serem assaltats.

Fins avui, ha estat secreta la recepta i el blog assaltat, així que avui desvetllo el blog del que he “robat” una recepta, i descobreixo qui s’ha endut un botí del meu!

A mi m’ha tocat conèixer a la Mireia –de Barcelona, com jo- i el seu blog “Pasión y tentación”.

La Mireia, que té un blog molt dolç, explica que des que als 9 anys li van regalar un llibre de rebosteria, no ha deixat de fornejar i aprendre, i que, com a mi, cada vegada li agrada més el món de la cuina.

Es defineix com a foodie, una paraula que desconeixia i que dóna a conèixer a través d’una cita de l’Ada Parellada, que de ben segur defineix a més d’alguna autora de blogs de cuina. Jo, al menys, m’hi sento bastant identificada.

I suposo que voldreu saber el meu botí...Catànies!!

Feia tant temps que volia provar de fer Catànies a casa, que va ser veure la recepta de la Mireia i no dubtar, ni per un segon, la recepta que robaria...

Les Catànies són un dolç típicament català, concretament de Vilafranca del Penedès, encara que ara se’n troben a tot arreu, fets amb ametlla marcona.

Concretament, hem d’agrair aquests deliciosos bombons al xocolater vilafranquí Joan Trens i Ribas.

Les Catànies, sembla que van ser elaborades cap als anys 30, i eren fets amb ametlles caramel·litzades i cobertes de xocolata. Segons van explicar les seves filles, i com passa amb altres delícies de la cuina, van aparèixer com a resultat de cobrir amb pasta de xocolata, per aprofitar, unes ametlles que no havien estat ben garrapinyades.

Inicialment, el Sr. Trens va començar a comercialitzar-les amb el nom de Crocrem i Nuts, però diuen que la gent les va batejar com a Catànies pel nom que aquella coneguda família vilafranquina, tenia popularment. Expliquen, tot i que no està documentat que se’ls anomenava així per uns avantpassats italians dels Trens, de cognom “Catani”.

La recepta original es secreta, però us asseguro que tant si és així, com si no ho és, la recepta que he pres de la Mireia, és deliciosa.

Per fer-les, es necessiten els següents ingredients:

• 100 gr d’ametlla marcona pelada i torrada
• 65 gr de sucre
• 60 gr de xocolata blanca
• 15 gr de mantega
• 4 cullerades de cacau en pols barrejat amb 2 cullerades de sucre glas

Com molt bé explica la Mireia, si no trobeu ametlla marcona torrada, les podeu torrar, amb compte de que no es cremin, a uns 200º durant uns 5-10 minuts, depenent de la potència del forn.

En una paella antiadherent, s’ha de posar el sucre –només 50 gr- i quan comenci a fondre’s, s’han d’afegir 75 gr de les ametlles, que a ser possible, han de ser les més grans i maques del paquet.

Mentre, no s’ha de deixar de remenar i una vegada quedin perfectament caramel·litzades, s’han d’anar col·locant les ametlles, sobre un paper de forn, amb la precaució d’anar-les col·locant de manera separada perquè no s’enganxin.

A part, s’ha de triturar la resta d’ametlles, els 25 gr que ens queden fins a obtenir una pasta/farina el més fina possible.

Al bany maria, s’ha de fondre la xocolata blanca amb la mantega i la resta de sucre, 15 gr, a foc lent fins que el sucre sigui integrat i la xocolata fosa. 

Llavors, ja podem barrejar aquesta pasta de xocolata amb l’ametlla triturada, fins a obtenir una espècie de praliné.

Amb molt de compte, s’han d’anar arrebossant les ametlles caramel·litzades amb el praliné de xocolata blanca, el més ràpid possible, per evitar que es ressequin.

Un truc, si la xocolata encara està massa calenta o tèbia de toquitejar al arrebossar les ametlles, una vegada arrebossades, es poden posar a la nevera uns minuts perquè endureixi una mica i així poder donar una forma rodona, maca.

I ja es poden arrebossar amb la barreja del cacau i sucre glas.

Bona entrada d’any a tothom i moltes gràcies Mireia per la teva recepta! Espero que t’agradi la cançó d’avui, que m’ha vingut al cap al pensar en l’amic invisible!

With a little help from my friends

What would you think if I sang out of tune,

Would you stand up and walk out on me.

Lend me your ears and I’ll sing you a song,

And I’ll try not to sing out of key.

Oh I get by with a little help from my friends,

Mmm, I get high with a little help from my friends,

Mmm, I’m gonna try with a little help from my friends.

What do I do when my love is away.

(Does it worry you to be alone)

How do I feel by the end of the day

(Are you sad because you’re on your own)

No, I get by with a little help from my friends,

Mmm, I get high with a little help from my friends,

Mmm, I’m gonna try with a little help from my friends.

Do you need anybody?

I need somebody to love.

Could it be anybody?

I want somebody to love.

Would you believe in a love at first sight?

Yes, I’m certain that happens all the time.

What do you see when you turn out the light?

I can’t tell you, but I know it’s mine.

Oh I get by with a little help from my friends,

Mmm, I get high with a little help from my friends,

Oh, I’m gonna try with a little help from my friends.

Do you need anybody?

I just need somebody to love.

Could it be anybody?

I want somebody to love.

Oh, I get by with a little help from my friends,

Mmm, gonna try with a little help from my friends

Ooh, I get high with a little help from my friends,

Yes, I get by with a little help from my friends,

with a little help from my friends.

(The Beatles)