dimecres, 25 de desembre de 2013

Bon Nadal. Torró de massapà i crema cremada.






"Ditxós és el mes de desembre, 
que entra amb llardons i surt amb torrons."

(Dita popular)




El "DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA" de Pere Labèrnia, de 1865 defineix:

 "TURRÓ: Pasta d'ametlles, pinyons, avellanes, etc., tot torrat i mesclat amb mel i a vegades terrossos de sucre, de la que resulta una matèria solida i molt gustosa".


Aquest és el document escrit més antic que hi ha sobre els torrons, l'origen dels quals, per variar, no es coneix del cert. 

Hi ha dolços més antics, de diferents cultures, que són molt semblants, per exemple els "alfajors" dels àrabs -no els "alfajores" argentins-, eren bastant semblants; eren unes “rosquilles” fetes amb ametlles, nous i pinyons, pa torrat ratllat, espècies i mel.

Per altra banda, a l'Edat Mitjana, ja existien uns dolços nadalencs anomenats "pinyolada", tal i com Joan Amades va recollir al tan famós "Costumari Català".

Un altre precedent, és un dolç que elaboraven les monges del Convent de Santa Clara, a Barcelona, molt exquisits i saborosos. De fet, se'n té coneixement perquè la pròpia reina, cap al 1453, els escriví una carta demanant uns d'aquells torrons per fer un regal al seu marit, el rei Enric IV.

A partit del segle XVI, les referències dels torrons es traslladen a la Comunitat Valenciana, primer a Alacant i desprès a Xixona, tenint com a referència documental, obres de Lope de Vega i de Tirso de Molina. De fet, a l'any 1528, diuen que a les ciutats alacantines obsequiaven als visitants il·lustres amb torró i pa de figues.

Però no tots els orígens són festius, una primera versió, diu que l’any 1703 Barcelona estava assolada per la pesta i es va convocar un concurs pel Gremi de Pastissers, per animar una mica la població. Seria premiat qui presentés un aliment que no es fes malbé durant un període de temps llarg. Pere Turró, un confiter, va presentar una pasta de mel, avellanes i pinyons, que anava coberta entre dues capes de pa d’àngels. Va guanyar i l’aliment va ser batejat com “turró”, en honor al seu nom –antigament s’escrivia amb “u”-.


Una altra versió, explica que el torró va ser inventat per un tal Pablo Turrons, cap al segle XVII, durant l’assetjament a Catalunya. Segons sembla, només tenien per alimentar-se ametlles i mel i amb aquests dos productes es va crear el primer torró.

Però el més probable, com abans he mencionat en els precedents, és que fos portat a la península, pels àrabs.

De fet, ells també tenen una llegenda.

Expliquen que a Aràbia, vivia una parella de recent casats; ell era metge i ella la seva ajudant. Doncs resulta que ella, qui estava embarassada, va perdre el fill que esperava. Al cap d’un temps, quan va tornar a quedar-se en estat, va tornar a perdre la criatura i el seu espòs, va deixar de banda la seva professió i es va centrar en investigar quin era el problema. Després d’uns anys estudiant, va concloure que la seva dona patia d’estrés i de pèrdues de pressió, però no sabia com solucionar-ho. Després de molt de temps pensant i investigant sobre remeis naturals, va recordar que la seva mare, quan ell era petit, li donava, abans d’anar a dormir, un dàtil perquè es relaxés i descansés bé. I es va centrar en els dàtils, que sembla ser que van molt bé per l’estrés. I va crear el Turun, una recepta que li donava a la seva dona per esmorzar i després de dinar. I diuen que va funcionar i que al cap de poc, la seva dona va quedar en estat i va tenir un fill, a quin van anomenar Turun.

Aquesta recepta, hi ha qui diu que fou el primer torró de la història.


  
Avui porto una recepta de la Susana, de Webos Fritos, de torró de crema, una mica versionat, ja que pel damunt he afegit una crema cremada, recepta de la pastisseria Hofmann.



Els ingredients que es necessiten, són:


Pel torró:

  • 500 gr d’ametlla mòlta
  • 500 gr de sucre glas
  • 1 vaina de vainilla
  • 6 rovells d’ou (depenent de la mida potser un més)


Per la crema:

  • 100 gr de llet
  • 150 gr de sucre
  • 2 ous
  • 20 gr de maizena


El procés d’elaboració és molt senzill.

S’ha de barrejar la farina d’ametlla i el sucre glas amb els rovells i la vainilla i barrejar bé. Comenceu per quatre rovells i aneu afegint, fins a tenir una bola seca.




Amb aquesta recepta surten dues barres.

Jo he fet servir un motlle que he omplert fins a dalt i he tapat amb paper de forn. 




Després s’ha de posar un pes al damunt i deixar reposar durant sis dies en un lloc fresc.




Passat els sis dies, ja podem fer la crema.

En un terç de la llet, s’ha de desfer la maizena –en fred-.

La resta de la llet s’ha d’escalfar amb el sucre i mentre s’escalfa, s’han de batre els ous, en un bol a part, amb la maizena que teníem desfeta amb llet.

Quan la llet arranqui el bull, s’ha d’anar afegint als ous a poc a poc, sense parar de remenar i cap al foc de nou, fins que quedi molt espès.

I deixem que refredi en una safata ben tapada amb paper film.




Primer s’ha de cremar el torró per un costat, ben espolsat amb sucre.

Després s’ha de girar, cobrir amb la crema –ben allisada- i s’ha de cobrir de nou amb sucre normal i cremar.





Una recepta dolça, per acabar un Nadal dolç. I per acabar, un gran de la música catalana.


Bon Nadal

Sóc innocent i bon cristià;
no he esperat mai grans respostes
perquè, sincerament,
no tinc grans preguntes a fer.
Ploro per tu i plores per mi,
tothom té algú per qui plorar;
hi ha massa colorants al vi
i a la vida massa dolor.

Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
bon Nadal i bon any,
paga l´últim d´arribar.
Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
que ens bombin i bon any,...
no puc deixar-te d´estimar.

Fotut, fracassat i trist
diuen: qui l´ha vist i qui el veu;
a mig camí de Hollywood hi ha un femer,
on si vols continuar has de sucar els peus.
Ploro per tu i plores per mi,
i tot plorant anem fent camí;
hi ha massa colorants al vi
i a la vida massa dolor.

Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
bon Nadal i bon any,
paga l´últim d´arribar.
Bon Nadal i bon any,
campi qui pugui campar;
que ens bombin i bon any,...
no puc deixar-te d´estimar.


(Quimi Portet)

 










4 comentaris:

  1. És el meu preferit, i a tu t'ha quedat genial! Petons!

    ResponElimina
  2. Que bo, Marta!! Saps? Jo l'he fet molt semblant al teu... ! Va agradar molt ahir a la taula de Nadal amb família. Es diu crema cremada... gema no exiteix... bones festes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Marina! Modificat!!! És bo, eh? Molts petons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!