dimarts, 29 d’abril del 2014

El repte Bake The World ens porta a Itàlia. Pizza blanca de sègol, porros i trompetes de la mort.





"...página en blanco
aquí te dejo todo
haz lo que quieras
espabílate
o por lo menos organízate..."

(Mario Benedetti)




Ara feia un parell de mesos que no participava al Repte Bake The World, i és que és complicat participar a més d'un repte...aquest mes, s'ajunten tres dies seguits de publicacions, i és difícil de coordinar, sobretot si s'està, com jo, acostumat a publicar sempre els mateixos dies, que en el meu cas són dimarts, dijous i dissabte.

El fet és que aquest mes, que toca pizza, ho tenia relativament fàcil. Tinc un munt de receptes pendents de publicar i de pizzes n'hi ha unes quantes, així que només he hagut d'escollir una, editar el post et volià!



A casa les pizzes ens encanten, sobretot, perquè no dir-ho els diumenges al vespre o dies en que hi ha futbol, així que en fem de mil maneres diferents, amb innumerables variants.

Avui, la proposta és blanca, una pizza blanca i a més a més, amb la massa feta amb farina de sègol blanca. Aquest pizza va néixer un dia, com qualsevol altre, en que se'ns va ficar al cap, ben endins, les ganes de pizza. Un diumenge com qualsevol altre, amb una despensa que feia riure, o plorar, segons com sigueu de positius. El cas és que no tenia ni farina, una cosa insòlita a casa, on de farina sempre hi ha per donar i per vendre. En canvi, tenia un pot ple de farina de sègol blanca, que un dia de compres, a Farinetes Baltà, havia comprat per error. Sègol i integral, és la combinació que sempre havia utilitzat, tot i que l'Ibán Yarza, en els seus cursos, ja ens intentava introduir les farines blanques de cereals diferents al blat...

Així que, vaig agafar la meva recepta preferida de massa de pizza, del Daniel Jordà, i vaig substituir la farina normal, per farina blanca de sègol.

Sorprenent. Resulta que la farina de sègol va molt bé a la massa de pizza i que, en contra del que pensava és molt manejable. A més a més, al ser una pizza blanca, on el tomàquet no predomina en sabor com a les tradicionals, ja que no hi és, destaca un sabor deliciós de la base.



La pizza blanca o Pizza Bianca és, bàsicament, una pizza que no porta salsa de tomàquet a la seva base i el formatge, s'extén directament sobre ella...o mozzarella, que és l'habitual o d'altres com el Parmigiano Reggiano, el Grana Padano, formatge de cabra o, com en el meu cas una crema que vaig fer amb Philadelphia, amb altres ingredients per aportar més sabor, normalment verdures, herbes aromàtiques, olives o bolets.

A Roma és molt típica una pizza blanca que anomenen Pizza e fichi, ja que porta figues.



I abans d'anar a la recepta, i ja que us he dit que a casa en fem moltes, us deixo les receptes de pizza que ja he anat publicant al blog, per si voleu donar un cop d'ull: un calzone de formatges, una Fondue de pizza d'allò més original i divertida i un Stonian Kringle Pizza, un invent amb un resultat més que satisfactori.



I sense més preàmbuls, per fer aquesta pizza blanca, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa de pizza:
  • 250 gr de farina de sègol blanca
  • 125 gr d'aigua
  • 15 gr de mantega
  • 10 gr d'oli d'oliva verge
  • 5 gr de sal
  • 5 gr de llevat

Per la pizza:

  • 2 porros grans
  • 125 gr de Philadelphia
  • ceba en pols
  • sal i pebre
  • mantega
  • trompetes de la mort

En primer lloc s'ha de començar a fer la massa de la pizza, ja que necessitarà estona de repòs, petita, però suficient per preparar la resta d'ingredients.

Per fer-la, només s'han de barrejar tots els ingredients fins a obtenir una bola de massa homogènia. Tot i que la farina blanca de sègol aconsegueix una massa relativament elàstica, no és igual que la farina blanca de blat.




Hi ha una variant que queda molt bé i que, tot i que avui no l'he fet servir, altres vegades si i val la pena provar-ho. Es pot substituir l'aigua de la massa per cervesa negra.

Una vegada tinguem la massa feta, s'ha d'estirar, amb l'ajuda d'un corró i enfarinant bé la superfície i posar-la a una safata del forn amb paper vegetal a sota o làmina de silicona.




I llavors ha de reposar 15 minuts.

Mentre, s'ha de prescalfar el forn a 180º-200º, depenent de la potència del forn i preparar els ingredients.

En una paella s'ha de sofregir els porros amb mantega, sal i pebre, fins que siguin daurats, tot i que no massa perquè després anirà al forn, i un cop cuits, reservar.




A part, en un bol, s'ha d'hidratar les trompetes de la mort amb aigua calenta, durant uns minuts.

En una altre bol, s'ha de preparar la crema de formatge amb Philadelphia, sal i pebre, ceba en pols, un pessic d'all en pols i una culleradeta de mel, remenant bé fins a obtenir una massa homogènia, i també s'ha de reservar.




Quan el forn sigui calent, s'ha de posar la massa fins que sigui cuita i comenci a daurar-se de les puntes.

Mentre, com els bolets ja haurien d'estar hidratats, s'han d'escórrer i saltejar amb una mica d'oli, sal i pebre en una paella. En l'últim moment, s'han de flambejar amb una mica de brandy i reservar, també.

I quan la base de la pizza sigui llesta, només quedarà muntar la pizza.

Per fer-ho, s'ha de cobrir la base amb la crema de formatge, al damunt posar els porros i a sobre les trompetes de la mort.




I cap al forn, fins que s'acabi de daurar al nostre gust.

Aquesta pizza queda encara més deliciosa si s'acompanya d'oli picant.






Avui acabo amb un poema que Maria Mercè Marçal va escriure a la seva mare durant la enfermetat, un càncer de pit, de la que finalment, va morir al juny de 1998. Un poema profund i càlid, que la Sílvia Pérez Cruz, gràcies a la filla de la poetessa -l'Heura-, va musicalitzar, com sempre, amb una veu deliciosa.


Covava l'ou de la mort blanca
sota l'aixella, arran de pit,
i cegament alletava
l'ombra de l'ala de la nit.
No ploris per mi mare a punta d'alba.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Esclatava la rosa monstruosa
botó de glaç
on lleva el crit.
Mare, no ploris per mi, mare.
No ploris per mi mare, plora amb mi.

Quan el teu plor treni amb el meu la xarxa
sota els meus peus vacil·lants
en el trapezi
on em desperto
agafada a la mà de l'esglai
de l'ombra.

Com la veu del castrat
que s'eleva fins a l'excés de la mancança.
Des de la pèrdua que sagna
en el cant cristal·lí com una deu.
La deu primera, mare.

(Maria Mercè Marçal)






TEXTO O DESCRIPCION




25 comentaris:

  1. Caram, es ben curiós com de la "necessitat" surten receptes ben bones!!!! Jo també soc de pizza blanca aixi que m'apunto la idea! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Pili!! resulta d'allò més curiós!!! Molts petons i gràcies

      Elimina
  2. Yo también me he decantado por una pizza blanca, aunque con menos ingredientes. Me gusta mucho la masa de pizza sin salsa de tomate.

    Bss


    Elena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Elena, la he visto! Menuda pintaza! A ver si este fin de semana puedo dejaros comentarios a todos, que aún no he tenido tiempo!! Muchos besos guapa

      Elimina
  3. Tu pizza tiene que estar como las trompetilas, ¡de muerte! jejeje, no he probado nunca la harina de centeno blanca, tendré que ponerme a buscarla por Zaragoza.
    Saludos panarras.
    mirecetario.es

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Muchas gracias Jose! Yo no la había probado y la verdad es que me sorprendió mucho!! Da un saborcito delicioso! Muchos besos panarras

      Elimina
  4. Que rica con la masa casera y con ese relleno tan original.
    Las tompetas de la muerte ,para mi son de las setas más exquisitas.
    Un beso
    Lourdes

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi también me encantan Lourdes!! Muchos besos y gracias

      Elimina
  5. Lo primero que tengo que decirte es que me ha gustado mucho la cita de Benedetti, la de Marçal, desgraciadamente mi limitación con el idioma no me ha permitido disfrutarla del todo. Me ha resultado curioso que no le echaras tomate a la pizza pero muy interesante. Y lo de las trompetas de la muerte me ha cautivado. Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Magdalena!!! Me hace mucha ilusión tu comentario. He buscado a ver si encontraba la traducción de la poesia de Marçal, pero no la he encontrado, así que intento traducírtelo:

      Empollaba el huevo de la muerte blanca
      bajo el brazo, a raíz de pecho,
      y ciegamente amamantaba
      la sombra del ala de la noche.
      No llores por mí madre al amanecer.
      No llores por mí madre, llora conmigo.

      Estallaba la rosa monstruosa
      botón de hielo
      donde quita el grito.
      Madre, no llores por mí, madre.
      No llores por mí madre, llora conmigo.

      Cuando tu llanto trence con el mío la red
      bajo mis pies titubeantes
      en el trapecio
      donde me despierto
      cogida en la mano del susto
      de la sombra.

      Como la voz del castrado
      que se eleva hasta el exceso de la carencia.
      Desde la pérdida que sangra
      en el canto cristalino como una diosa.
      La diosa primera, madre.

      Un beso y gracias!!

      Elimina
  6. Deu estar boníssima aquesta pizza. Només llegint els ingredients donen ganes d'agafar-ne un troç!
    petons

    ResponElimina
  7. M'encanta com t'ha quedat, una idea perfecta afegir trompetes de la mort donen un sabor únic. petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! sóc molt fan de les trompetes de la mort! una abraçada

      Elimina
  8. Me ha gustado mucho tu relleno con el queso y los puerros...
    Besitos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias Sara! Me alegro que te haya gustado! besos

      Elimina
  9. Mare meva!!!! Aquesta pizza me l'apunto!!!! Com jo he dit a la meva entrada vaig fer servir el sègol perquè m'encanta però vaig tenir problemes... es trencava i no era gens elàstica!!!! Així que provaré amb la teva recepta perquè estic segura que m'encantarà!!! També compro a Baltà així que no tinc excusa!!! El farcit és perfecte per a mí!!! El meu formatge sense lactosa cremós... mmm Quin receptari més maco m'estic fent amb totes les propostes... Tinc per un any de pizzas sense repetir!!! Em quedo per aquí que no et coneixia!!! Una forta abraçada!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vas fer servir sègol blanc? Perquè jo una vegada vaig fer pizza amb sègol integral i em va passar el mateix, se'm trencava i no era gens elàstica! amb la farina blanca de sègol no passa, tot i que elàstica com el blat, no és! Moltes gràcies pel comentari! Una abraçada i queda't per aquí el que vulguis! Benvinguda

      Elimina
    2. Doncs no.. Vaig fer servir l'integral.. Crec que mai he.comprst.del blanc... L'espelta si la.faig servir Blanca pero del segol no tenía ni idea.. Aixo m'ho apuntó!!! Moltes gracies!!!

      Elimina
  10. Doncs ves per on que va anar bé que et quedessis sense farina... perquè quina senyora pizza t'ha sortit! Normalment quan hi poso bolets acostumen a ser xampinyons, però amb trompetes de la mort segur que millora molt!

    Petonets guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui si Víctor! Qualsevol bolet dona vida a una pizza! però m'agraden taaaaaant les trompetes de la mort!!!! Ptons

      Elimina
  11. Me ha encantado tu versión de la pizza con un relleno bien distinto a los que estamos acostumbrados. Tengo que probar la harina de centeno blanca, he utilizado la normal, pero ésta debe tener un resultado excelente.

    Un beso,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mucha gracias guapa!!! la verdad es que si que da muy buen resultado! un abrazo

      Elimina
  12. Ja sol passar que vols fer una cosa, i l´ingredient principal et falta. T´en vas sortir força bé... una bona massa i molt bons ingredients.. M´encanta!!!! Fins el proper repte. Petons,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Joaquina!! Ara quan pugui em passo a veure totes les propostes del repte, que les vaig mirar en diagonal i són realment fantàstiques! ens veiem al proper repte! Molts petons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!