dimarts, 8 d’abril de 2014

Primavera de colors. Crema de pastanaga amb gingebre, oli d'avellanes i pipes de carbassa caramel·litzades.






“Si en el món només hi hagués patates i pastanagues,
no faltaria algú que digues:
llàstima que les plantes creixin al revés!”

(Georg Christoph Lichtenberg -científic i escriptor Alemany-)




La pastanaga, carlota, apagallums, bastanaga, carrota, borda, bastanaguera, botges, bufanaga, bufanagues, fonollassa, pastanaguera, safanòria o carrota (Daucus carota) és una planta de la família Apiaceae, abans coneguda com a Umbel·liferes.

Diuen que el seu origen prové de l’Àsia menor. Uns afirmen que a l’actual Iran, i hi ha altres que diuen que provenen d’Afganistan. El que si sembla que està clar és que van ser cultivades i molt apreciades per les cultures mediterrànies des de l’antiga Grècia, on ja n’apreciaven les seves múltiples propietats medicinals i que, les primeres pastanagues eren liles per fora, i grogues per dins. 

Antigament, però, la pastanaga es cultivava per les seves fulles i llavors aromàtiques i no per la seva arrel, i no és estrany, tenint en compte que encara avui, moltes verdures de la seva família s’utilitzen, principalment, per la condimentació.

Anys més tard, quan els comerciants àrabs van estendre la llavor de la pastanaga per la resta d’Àsia, Àfrica i Aràbia, van començar a sorgir noves varietats, de colors molt diversos, liles, blancs, grocs, verds i fins i tot, negres.

Sembla ser que, científicament, s’ha comprovat que el color de les pastanagues depèn del betacarotè, substància també coneguda com provitamina A, que el nostre cos pot transformar en vitamina A. Els carotens són pigments que poden anar des del color lila al groc, una gamma molt àmplia, que passa, sense cap dubte, pel color taronja. Així doncs, les pastanagues poden recórrer tot l’espectre de color possible dels betacarotens.

Però l’origen d’aquestes pastanagues tant taronges, unicolors, diuen que es deu als holandesos -reconeguts horticultors, que al segle XVI eren els principals productors de pastanagues, a Europa-, que van voler honrar a la dinastia dels Orange; així, la primera pastanaga completament taronja diuen que data del segle XVI i va ser aconseguida amb creuaments de diferents llavors de pastanaga.

Tot i que ara, torna la moda dels productes més naturals i de colors variats, i estem tornant als origens, apreciant la varietat de colors en les pastanagues.

I a part d'un tubercle maco i, si més no, curiós, també hi ha altres aspectes de la pastanaga, que la fan molt apreciable, com per exemple les seves propietats, que no són poques.

Després del julivert, la pastanaga és el vegetal que conté més carotè. La pastanaga és molt rica en vitamina A –i per tant, reforça la visió, protegeix dels raigs solars, va bé per prevenir càncer i afeccions d’oïde-, i és molt rica en carbohidrats, que s’emmagatzemen en forma de sucres -de fet, antigament, s’utilitzava com a endulcorant. Per si fos poc, té un alt contingut en vitamines C i B, propietats terapèutiques contra l’asma, el nerviosisme i alteracions de la pell i, destaca, també, per la gran quantitat de silici que té en comparació amb altres verdures, un mineral essencial per a l’organisme pel paper que té en el metabolisme del calci i perquè enforteix el teixit connectiu. A més a més, conté molt ferro, potassi, fòsfor, sodi, calci, magnesi i àcid fòlic.



En fi, que el diumenge per sopar em venia de gust una crema de verdures sana i vitalitzant i encara tenia, per provar, el fantàstic Kit de Tapes d'Ingredíssimo, així que aprofitant les pastanagues que em van sobrar de fer el Pastís de pastanagai glassejat de taronja que vaig dur de postres a casa l’Arnau, em vaig decidir per elles i per unes pipes de carbassa caramel·litzades, del kit, que van anar que ni pintades.




A més, per acabar d’arrodonir la crema, vaig donar-li un toc amb l’oli d’avellanes que, molt amablement, i gràcies a la Bet, ens va regalar la noia d’un dels stands d’Àustria, a l’Alimentària. Una delícia.





Els ingredients per fer aquesta crema altament vitamínica, per a dues persones, aproximadament, són:

  • 2 cebes tendres
  • 8 pastanagues grans
  • Un pessic de gingebre en pols
  • Mantega
  • Aigua
  • Sal i pebre
  • Llet desnatada
  • Oli d’avellanes
  • Pipes de carbassa caramel·litzades


 Impossible trobar una recepta més senzilla que una crema de verdures com aquesta.

En primer lloc, i després de tallar la ceba tendra i les pastanagues a trossets petits, s’han de sofregir amb mantega fins que comencin a daurar-se. Això els donarà un sabor deliciós.




Una vegada les verdures comencin a enrossir, s’han de salpebrar i afegir un pessic de gingebre que donarà un toc excel·lent, i coure un parell de minuts perquè s’accentuï el seu sabor.

Llavors, s’ha de cobrir les verdures amb aigua calenta i deixar coure fins que siguin cuites.




Una vegada fetes, s’han de passar al got del batedor i afegir llet desnatada; la quantitat dependrà de com voleu l’espessor de la crema. I ja es pot rectificar de sal i pebre. A mi m’agrada amb bastant pebre.




Finalment, ja podem servir la crema, si la voleu calenta, i sinó, s’ha de deixar refredar i posar a la nevera.

Per servir-la, s’ha de tirar un raig d’oli d’avellanes pel damunt i unes quantes pipes de carbassa caramel·litzades.

Deliciosa. L’oli d’avellanes, les pipes de carbassa caramel·litzades i el gingebre, fan una harmonia perfecte amb la dolçor de les pastanagues.



I amb olor de primavera, Txarango ens regala un nou disc...


Governant

Trobador, comediant,
he vist somnis de pedra enmig del fang.
Atrapats, oblidar-se de tot.

Caminant descalç
he vist ballar la vida com un vals,
adormir-se badallant.

He aixecat les mans,
he vist cridar les places de mig món,
tremolar el ciment dels senyors.

Governant toca el dos!
canta la primavera i, sense pors,
canta sense pors.

Tremola la trona dels senyors,
revolta de primavera,
ara canta sense pors!

Comerciant de dura pell,
he vist morir de fam
i no és estrany que el fusell se'n recordi de tu.

Passejant pels sons,
he vist moure muntanyes amb cançons,
tremolar la trona dels senyors.

He vist somnis de pedra enmig del fang,
atrapats, oblidar-se de tot.
He vist ballar la vida com un vals,
adormir-se badallant.
He caminat descalç.
He aixecat les mans.
He vist cridar les places de mig món,
tremolar el ciment dels senyors.
He vist moure muntanyes amb cançons,
passejant pels sons,
tremolar la trona dels senyors.

(Txarango)










2 comentaris:

  1. Oli d'avellanes....mmmmm...el complement perfecte per aquesta crema....! Deliciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Mònica! És un oli super aromàtic i absolutament deliciós! Una passada! Molts ptons guapa

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!