Faves comptades no fan plat. Guisat de faves a la meva manera.

"Faves d'abril, bones amb pernil,

faves de maig, no me n'empatx."

(Dita popular)

Sempre m’ha agradat desgranar pèsols. És una activitat que em relaxa enormement i que sempre que tinc ocasió, faig, ja que la recompensa, a més a més, no pot ser més dolça. Els pèsols frescos m’encanten. A casa la mare inclús se’ls menja crus, i és que la veritat, és que són una cruixent i dolça delícia.

Però mai havia desgranat faves. De fet, mai havia cuinat faves fresques. Fins que aquest dissabte al entrar a la verduleria on sempre compro, vaig veure que hi havia, només entrar, una caixa ben plena de baines de fava i, sense pensar-m’ho dues vegades, mentre repassava mentalment els ingredients que tenia a la nevera, vaig omplir-ne tota una bossa.

Ara ja puc dir que pelar faves, també em relaxa [tot i que els pèsols segueixen sent els meus preferits].

La fava és un cultiu molt antic que forma part de l’agricultura mediterrània des de l’edat del ferro. Diuen que a l’antiga Grècia eren molt apreciades i les dedicaven al déu Apol·lo.

L’origen, com en la majoria d’aliments, no està del tot clar. Hi ha qui diu que provenen d’Àfrica, i altres que de l’Orient Mitjà, però, tot i estar esteses arreu del món, no són gaire apreciades, només en alguns llocs, com per exemple Egipte, a on són plat nacional.

A l’Edat Mitjana no tenia cap prestigi i es considerava un producte de pobres –igual que passa amb el bacallà, ara, si són petites, no són gens econòmiques-, així que molts plats que es feien tradicionalment amb faves, com el caçolet o cassoulet –a França-, es van modificar substituint les faves per lleguminoses més apreciades, com les mongetes.

Sigui com sigui, a Catalunya sí s’ha tret molt profit de les faves i gairebé sempre han estat molt apreciades; de fet, la gastronomia catalana té plats tant típics com les “Faves a la Catalana” o les “Faves ofegades”, entre d’altres.

El nom llatí de la favera és Vicia faba i pertany a la família de les lleguminoses.

I, com a lleguminoses que són, tenen un alt contingut en proteïnes, en comparació amb altres hortalisses, sent també destacable el seu contingut en calci, fibra i vitamines B1 i B2. A part, el seu consum ajuda a que el nivell de colesterol baixi i les seves flors, diuen que tenen propietats diürètiques, depuratives i antireumàtiques.

I abans d’anar a la recepta, una curiositat. Es diu, i no sé si serà cert, que si es mengen faves de nit, després pots tenir malsons. Antigament, es creia que les ànimes dels morts hi vivien a dins i que si les menjaves, no et deixaven dormir tranquil.

Per fer una cassola de faves, per a dues persones –amb gana-, es necessiten els següents ingredients:

Per les faves:

• 200 gr de carn de porc
• 400 gr d faves tendres desgranades
• 2 carxofes grans
• 1 botifarró de ceba
• 2 cebes tendres grans
• 2 pebrots xoricers
• 1 cullerada de tomàquet fregit
• 1 culleradeta de mel
• ¾ got de xerès
• Caldo de carn
• Sal i pebre
• Picada

Per la picada:

• 1 all
• 3 ametlles
• 3 avellanes
• 8 pinyons
• Pessic de sal
• Rajolí de ratafia

En primer lloc, i amb paciència, s'ha d'anar desgranant les faves.

 

I a part, netejar bé les carxofes, quedant-nos només amb els cors, que s'han de tallar a quarts o sisens, depenent de la mida de les carxofes. A mida que es van tallant, s'han d'anar posant en un bol amb aigua ben freda i el suc de mitja llimona, per evitar que s'oxidin.

I, en un altre bol, aquesta vegada amb aigua calenta, s'han de posar en remull els dos pebrots xoricers, traient, abans les pepites. 

I mentre, en una cassola, s'ha de començar a sofregir la ceba tallada a trossets petits, fins que sigui daurada. Una vegada sigui daurada, s'ha d'afegir la carn de porc a daus i deixar que també agafi color. 

Passats uns minuts, s'ha d'afegir una cullerada de tomàquet fregit, la carn dels pebrots xoricers i la mel i deixar que cogui una mica. Després les carxofes, un parell de minuts més i el xerès.

I en l'últim lloc, s'han d'afegir les faves i el caldo de carn fins a cobrir-les bé; de fet, un centímetre de caldo per damunt dels ingredients.

I ja s'ha de deixar que faci xup-xup, durant, aproximadament, 1 hora.

A mitja cocció, s'ha d'afegir el botifarró tallat a rodanxes, i quan el guisat porti gairebé tres quarts d'hora al foc, s'ha de preparar una picada, aixafant bé les ametlles, els pinyons, les avellanes i l'all, amb una mica de sal i un raig de ratafia, fins a obtenir una pasta fina, que s'ha d'afegir al guisat. 

Uns quinze minuts més al foc, després de la picada i ja es pot enretirar i deixar reposar uns deu minuts abans de servir.

És un plat de cullera deliciós.

Heu vist la sèrie "True Detective"? Si no la heu vist, us la recomano. Si la heu vist, gaudiu de la cançó, sabreu segur quina és.

Far from any road

From the dusty mesa,

Her looming shadow grows,

Hidden in the branches of the poison creosote.

She twines her spines up slowly,

Towards the boiling sun,

And when I touched her skin,

My fingers ran with blood.

In the hushing dusk, under a swollen silver moon,

I came walking with the wind to watch the cactus bloom.
A strange hunger haunted me, the looming shadows danced.
I fell down to the thorny brush and felt a trembling hand.

When the last lights warms the rocks,
And the  rattlesnakes unfold,
Mountain cats will come to drag away your bones.

And rise with me forever,
Across the silent sand,
And the stars will be your eyes,
And the wind will be my hands.

(The handsome family)