"A les encantades i fredes, bledes". Púding de bledes i patates.

"Bledes a casa,

bledes a l'hort,

i a casa més que enlloc."

(Dita popular)

Avui, un repte més, aquesta vegada el Repte de la Tía Alia. Feia temps que no el feia, però va ser veure aquesta recepta, que més senzilla impossible, i tirar-m'hi de cap.

Perquè?

No recordo en quin moment, exactament, em van començar a agradar les bledes, el que si sé és que de ben petita no m'agradaven gens. Trobava que era una verdura insípida, rebullida, llefiscosa i lletja, perquè no dir-ho. Però la meva opinió va canviar d'un dia per l'altre i aquella mena de paper mullat verd va passar a encantar-me, sobretot com les feia la mare, saltejadetes, després de bullides, amb patata i un all cru que es ratllava al damunt. M'encantava com quedaven amb la patata una mica desfeta.

Així que quan vaig veure la recepta, vaig pensar que podia assemblar-se molt el sabor, tot i que, per variar, no m'he pogut estar d'afegir el meu toc personal.

Diuen que les bledes són originàries dels països europeus de la costa mediterrània i del nord de l’Àfrica. Sembla ser que cap el segle I d.C. ja es consumia pels grecs, i és que l'origen etimològic de la paraula castellana acelga, prové del mot grec sikelé, que significa "la siciliana". Així doncs, es confirmaria la teoria de que els grecs van trobar aquesta planta a Sicília i que a la península ibèrica hi va arribar a través dels àrabs, que van ser els primers en cultivar-la i en anomenar-la silgah, paraula que en àrab hispànic va passar a ser aassilga. 

Com sempre, però, hi ha més teories. Hi ha texts que parlen d'un possible consum de bledes a Mesopotàmia, al segle IX abans de Crist, de manera que el seus consum es podria remuntar al Neolític.

Sabeu que deriva de la mateixa planta que la remolatxa? Doncs si, amb la diferència que una ha desenvolupat grans fulles i penques i, l'altre, una voluminosa arrel.

A part, és un aliment d'allò més saludable, ja que conté molt poques calories i, en canvi, tenen una gran riquesa en vitamines i minerals; destaquen pel seu contingut en vitamina C -sobretot si es prenen crues o al vapor-, provitamina A, vitamina B2, vitamina E, calci, magnesi, ferro i potassi.

A més a més, són molt riques en fibra, i per tant, ideals per combatre l'estrenyiment, i per això, sacien tot i tenir poques calories. També tenen un efecte calmant pels problemes digestius i intestinals, un lleuger efecte diürètic i alleujant per les irritacions de les vies urinàries -però alerta si teniu problemes renals- i un efecte alcalinitzant que ajuda a no perdre minerals i a millorar problemes de pell, com l'acné.

Per cert, és millor que no feu coccions massa llargues, ja que si es couen molta estona alliberen àcid oxàlic, una substància nociva si patiu càlculs renals.

Ah! i com menys fresques, més amargues es tornen.

Per fer aquest púding de bledes i patates, es necessiten els següents ingredients:

• 3 patates
• 200 gr de bledes
• 1 porro
• 3-4 ous
• 1/2 got de llet evaporada 
• nou moscada
• sal i pebre
• panses
• pipes pelades
• 1 ceba
• pa ratllat

En primer lloc s'han de netejar i trossejar les bledes. Per això s'han d'anar traient els fils que poden tenir a les penques i que, si no els traiem, poden ser bastant molests. 

El següent pas és escaldar-les en una olla amb dos dits d'aigua, i una mica de sal. 

En un cassó a part, s'ha de coure a daus, dues patates, reservant l'altre per decorar.

Mentre es couen les patates, s'ha de sofregir un porro, un all i una ceba tallats a trossets i quan siguin una mica daurats, s'ha d'afegir les pipes pelades i les panses, deixar un parell de voltes i afegir les bledes. S'han de saltejar uns minuts perquè s'impregnin bé de sabor, i reservar.

I en una paella, s'ha de fregir la patata que guardàvem per decorar i que s'ha de tallar a rodanxes el més fines possibles. I reservem al damunt de paper de cuina per retirar l'excés d'oli.

Quan les patates que teniem bullin siguin cuites, s'han d'aixafar, afegir un pessic de nou moscada, salpebrar i barrejar amb un raig d'oli i ja les podem barrejar bé amb les bledes. 

I llavors, en un bol barrejar amb els ous i amb la llet evaporada i un pessic de pa ratllat. I aquí és el moment per rectificar de sal.

I ja podem preparar el motlles. Jo he fet servir un motlle tipus plumcake, però també es pot fer en motlles individuals.

El motlle han d'anar ben untat amb oli i una mica de pa ratllat per evitar que s'enganxi.

Primer s'ha de coure, a 200ºC fins que qualli, al bany maria i després, una vegada tret del motlle, s'ha de deixar al forn uns 15 minuts més.

Per decorar, s'ha de posar les patates fregides pel damunt, de la manera que vulgueu.

I una cançó que, més adequada, impossible.

Els dracs no mengen vegetals

A mi no m'agradaven els vegetals,

només olorar-los em venien tots els mals.

Amagava trossos sota els tovallons.

Però tot canvia, ja veuràs.

Deia ma mare...

Per Sant Jordi em ficava dins d'un forat.

I no m'amagava precisament d'un Drac.

Legions d'enamorats col·lapsen la ciutat.

Però tot canvia, ja veurà.

Em deia l'Anna...

No he trobat per enlloc un Drac.

Només monstres dins del meu cap.

Per tu mataré els insensats,

fent brollar-ne la sang tot triomfant.

Quan surt el sol i anem agafats del bracet,

baixant La Rambla tot sembla que estigui quiet.

Però quan em fico al llit arriba la foscor...

Però tot canvia, ja veuràs.

Deia ma mare...

No he trobat per enlloc un Drac.

Només monstres dins el meu cap.

Per tu mataré els insensats,

fent brollar-ne la sang tot triomfant.

(4rt 1ª. Quart Primera)