El meu regne per unes braves. Patates braves "La Bordeta".

“Grogues, si som fregides

al voltant d’un ou ferrat,

deixem les panxes ben tipes,

i som menjar ben barat.”

(Endevinalla)

Avui, un clàssic: patates braves.

A qui no li agraden les patates? A mi, m'agraden de totes les maneres possibles, però braves, són la meva perdició, i això comporta moltes decepcions. Sempre que vaig a fer unes tapes, no puc estar-me de demanar unes patates braves i, tot i que crec que no és una recepta difícil, a molts establiments, penso que, sincerament, ens prenen el pèl. Només veure el plat, és fàcil d'identificar. Ja no m'agrada quan les patates totes idèntiques, senyal que són congelades, quan són olioses, quan la salsa és d'un taronja d'escàndol o en mil supòsits més que no vull ni recordar. 

Tot i que a vegades m'emporto sorpreses. Fa uns dies, em van servir les braves amb la pitjor pinta que havia vist mai. Eren unes rodanxes d'unes patates que semblaven cremades i disposades en forma de flor. I quina sorpresa. Inexplicablement, eren delicioses. Desgraciadament però, no és habitual, i quan fan mala pinta, pitjors són de sabor.

L'origen de les patates braves, no està clar. De fet, se'l disputen dues tavernes de Madrid que ja ni existeixen; hi ha qui atribueix el seu origen a la taverna "Casa Pellico", en canvi, hi ha qui li atorga el mèrit a "La Casona".

El que sembla que sí és cert, és que van aparèixer cap a l'any 1960 i que les cues per degustar-les eren impressionants. Van trepitjar fort des del principi.

Igualment, hi ha molta controvèrsia sobre els ingredients de la salsa; hi ha qui defensa que hi hagi tomàquet i per tant, l'ús de dues salses diferenciades, i qui opina que no ha de dur tomàquet i que és el pebre vermell el que dóna el color vermellós, tant característic de les braves.

I dues curiositats.

Sabeu que hi ha un bar que afirma haver patentat l'autèntica salsa brava? Qui tingui temps i ganes, i sàpiga com, pot consultar-ho per comprovar si és així, per la xarxa es diu que és la patent número 357.942.

I la segona. Resulta que les patates braves apareixen a una llista de receptes dels plats típics de cada país, a nivell mundial, elaborada per les Nacions Unides. En ella, s'indica que l'ingredients principal de les patates braves és una salsa feta a base de tomàquet i de "Tabasco", fent menció, però, a que segons la regió, es poden trobar variacions del tipus, dauets de pernil salat, kétchup i mostassa o una salsa suau feta amb maionesa, all i julivert. "Tabasco"? Curiós. Kétchup? Aquestes són, precisament, les que no m'agraden.

Així que, com podeu imaginar, sóc molt exigent amb les patates braves, que, per altra banda, penso que no són complicades de fer, el que encara m'encén més.

Com tothom, tinc les meves braves preferides d'entre els locals de Barcelona on les he provat i sempre que puc -sempre mirant abans si algú del meu voltant les ha demanat, per verificar la pinta-, intento descobrir-ne de noves.

Fa uns mesos, en el meu primer sopar blocaire, organitzat per la Gemma, a la Jacaranda, vaig conèixer a dos grans bloggers, i millors persones, la Sandra i el Xavi, d'Els Fogons de la Bordeta. Aquella nit, van tenir un detall maquíssim i ens van portar, a cadascú, un potet de la seva famosíssima salsa brava.

Al dia següent, a casa, la vam provar i ens en vam enamorar.

Quina delícia. Aquella salseta, l'havia de fer. De la recepta original, només em falta l'Espelette, però ells mateixos proposen, a la seva recepta, un pla B, que és el que vaig seguir.

I aquí la teniu.

Per fer aquestes delicioses patates braves, es necessiten els següents ingredients -"ojo"! ells posen que són ingredients per a quatre persones, però si us agraden molt, com a casa, dobleu les quantitats; nosaltres erem dos i ens les vam menjar en un tres i no res!-:


Per les patates: 

• 3 patates mitjanes
• Oli d’oliva verge extra
• Sal

Per l'allioli: 

• 1 ou
• 1 all petit
• Oli d’oliva suau o de gira-sol
• Sal
• Pebre negre

Per la salsa brava: 

• 200 gr tomàquet triturat
• 2 pebrots xoricers (la carn)
• 2 culleradetes de pebre vermell de la Vera
• 1 culleradeta de pebre vermell picant
• Oli d’oliva verge extra
• 2 bitxos
• 1 all

En primer lloc, s'han de bullir les patates senceres, sense treure'n la pell, fins que siguin gairebé cuites, però no del tot, ja que interessa que quedin fermes per poder tallar-les bé. 

Així que, una vegada fora del foc i una mica fredes, s'han de tallar a daus i reservar.

 

Mentre bullen, en un bol, s'ha de posar aigua i deixar en remull un parell de pebrots xoricers, que més tard, farem servir per fer la salsa brava. Han d'estar en remull, com a mínim, durant mitja hora.

I ja es pot començar a preparar la salsa brava i per això, s'ha de picar l'all a trossets ben petits i començar a sofregir-lo amb una mica d'oli, juntament amb els bitxos. A mi m'agrada força el picant i vaig posar-ne dos, fent un petit tall a la meitat dels bitxos per treure'n el màxim sabor.

I quan l'all comenci a agafar color, s'ha s'afegir la pasta dels dos pebrots xoricers que teniem en remull, el pebrot vermell dolç i el picant, donar un parell de voltes perquè els sabors s'unifiquin, i ja s'ha de tirar el tomàquet.

Llavors, s'ha de salpebrar i deixar coure a foc suau, durant uns 15-20 minuts, fins que tingui textura, gairebé, de melmelada. Ha de quedar un bonic color granate i brillant.

I mentre es cou la salsa, s'ha de preparar l'allioli o maionesa d'all.

Per fer-ho, s'ha de picar l'all i posar-lo al got de la batedora, juntament amb l'ou i una mica de sal i pebre. Llavors, s'ha de posar la batedora al got i després l'oli i batre sense moure la batedora fins que el soroll canviï, el que significa que ja s'ha començat a lligar i, en aquest punt, s'ha de moure la batedora amunt i avall, afegint l'oli, si voleu, fins a tenir la quantitat desitjada.

I reservem l'allioli, a la nevera.

En últim lloc, s'ha d'acabar de fer les patates, que s'han de fregir en abundant oli calent, a foc fort, fins que siguin ben daurades.

Abans de servir, s'han de deixar reposar uns minuts al damunt de paper absorbent, per treure'n l'excés d'oli.

I ja es poden servir, posant al damunt de les patates una capa d'allioli i, per sobre, la salsa brava.

Gràcies Sandra i Xavi, a casa us estarem eternament agraïts. 

Shakespeare deia a Ricard III: "El meu regne per un cavall!". I jo dic: el meu regne...el meu regne per unes braves...el meu regne...

 

El meu regne

El meu regne

S'està enfonsant 

Si els ocells

Ja no volen tan alt

Aquí em faig mal

I ara et trobo

Dibuixant

Dins bombolles de

Pensament

El teu sentiment

Nedo en estanys oberts

I el vent escampa

Cercles d'aigua,

Cau una gota i tinc

L'univers als meus braços

L'inèrcia m'ha dut aquí

Per cantar-te

El teu sentiment

Amb les sabates

Plenes de fang

Recorro terres, històries

Tot pensant

Que ja no tornaran

I em fico dins

Dels teus llençols

M'agafes fort,

Tremola el teu cor

No et vull fer perdre el nord

Nedo en estanys oberts

I el vent escampa

Cercles d'aigua,

Cau una gota i tinc

L'univers als meus braços

L'inèrcia m'ha dut aquí

Per cantar-te

El teu sentiment

(Joana Serrat)