رأس الحانوت un sabor intens. Broquetes de pollastre Ras el Hanout.

“Atrapa al ladrón,

antes de que te atrape.”

(Dita popular àrab)

Altra vegada toca publicar el nostre botí del repte dels AsaltaBlogs. Aquesta vegada, pensava, sincerament, que no arribaria, així que he agafat de la Libia, alies “La Winnona Andaluza”, una recepta senzilla, però deliciosa.

La Libia té el blog Tartis y más, més dolç que salat, i com jo, és una apassionada de la cuina i, encara que no he trobat massa informació sobre ella, crec que tenim varies coses en comú. És evident que fa les coses amb molt de carinyo i així es veu en el seu blog, que va començar perquè els seus amics tinguessin les seves receptes a mà.

Un plaer haver-me passejat silenciosament pel teu blog Líbia, espero que t’agradi la meva versió del plat que, amb traïdoria i nocturnitat m’he endut de la teva cuina.

La recepta que he escollit és ideal per a un sopar informal. L’ingredient estrella és el Ras el Hanout.

El Ras al Hanut o segons la més freqüent transliteració francesa, Ras el Hanout, del l’àrab رأس الحانوت, és una barreja d’espècies i herbes –entre 4 i 30-, amb origen al Magreb.

El seu nom significa, literalment, “el cap de la tenda”, i fa referència a la millor barreja d’espècies que el venedor, comerciant o mercader pot oferir.

Aquesta barreja és la que s’acostuma a utilitzar a la majoria de Tajines marroquins i també és molt comú pel cuscús.

No hi ha una recepta única, així que cada cuiner o venedor l’elabora d’una manera especial, que el caracteritza, tot i que hi ha elements que acostumen a estar sempre a la seva composició com el pebre negre, el comí, el cardamom, la nou moscada, la canyella, el pebre vermell i el gingebre, tot i que s’afegeixen altres vegades elements menys coneguts com la xufla, les llavors del paradís, o substancies tan inusuals com fustes aromàtiques, resines i inclús insectes, entre d’altres.

Als anys 90 es va descobrir que tradicionalment es feien servir substàncies que podien arribar a ser tòxiques i se’n van prohibir algunes.

En fi, que la barreja és deliciosa. Per acompanyar aquestes delicioses brotxetes, a més a més, he fet una amanida de pastanaga i una mica de cuscús, per acompanyar, que van que ni pintat.

Els ingredients que es necessiten, són:

Per les broquetes:

• 2 pits de pollastre
• Ras el Hanout
• Bacó
• Oli d’oliva verge

Per l’amanida de pastanagues:

• 250 gr de pastanagues
• 1/2 cullerada de comí
• 1 cullerada de mel
• 1 all
• Suc de 1/2 llimona
• Oli d’oliva verge extra
• sal

Pel cuscús:

• 200 gr de cuscús
• 200 gr de caldo de verdures
• Mantega
• Espècies (gingebre, all en pols, ceba en pols, pebre negre, cúrcuma, guindilla i romaní)

Primer de tot, s'han de posar a adobar el pollastre i, després, preparar els acompanyaments.

Per fer-ho, s'han de tallar els pits de pollastre en quadrats el més iguals possible i posar en un bol, juntament amb el Ras el Hanout -unes dues o tres culleradetes-, un bon raig d'oli d'oliva verge i sal al gust. S'ha de deixar macerar un mínim de dues hores. Jo ho vaig preparar el dia abans i ho vaig deixar a la nevera fins al moment de fer les broquetes.

Per fer l'amanida, s'han de pelar les pastanagues, ratllar-les amb un ratllador i afegir la resta d'ingredients, barrejant bé el conjunt perquè tots els ingredients s'unifiquin. És ideal fer l'amanida el primer de tot, ja que si la deixeu una estona a la nevera, encara queda més bona i amb els aromes més definits.

Per preparar el cuscús, i seguint les instruccions de cada fabricant, s'ha de fer una unitat de cuscús per unitat de líquid. En aquest cas, com només és per acompanyar, no n'he fet massa. El caldo ha d'estar calent i en el moment d'arrencar el bull, s'ha d'afegir la sèmola, tapar i deixar reposar cinc minuts.

Passat aquest temps, s'ha d'afegir la mantega i amb una forquilla anar separant els grans perquè no quedin boles de cuscús, i finalment, s'ha d'afegir les espècies.

I ja podem agafar el pollastre que teniem macerant i fer les broquetes; s'ha d'anar intercalant daus de pollastre amb quadrats de bacó.

I a la planxa amb una mica d'oli fins que siguin fetes.

Per servir, acompanyar una mica de cuscús, una mica d'amanida de pastanaga i un parell de broquetes, tot i que repetireu segur.

És un plat sa, complert i deliciós. Així que crec que m'he endut un molt bon botí.

I fins aquí el post d'avui. Us deixo amb Arctic Monkeys.

Arabella

Arabella's got some insterstellar gatorskin boots

And a Helter Skelter 'round her little finger and I ride it endlessly

She's got a Barbarella silver swimsuit 
And when she needs to shelter from reality
She takes a dip in my dreams

My days end best when the sunset gets itseld behind
That little lady sitting on the passenger side
It's much less picture without her catching the light
The horizon tries but it's just not as kind on the eyes
As Arabella, oh
As Arabella

She Spinal Tapped into your mind and soul
You can't be sure

Arabella's got a '70s head
But she's a modern lover
It's an exploration she's made of outer space
And her lips ara like the galaxy's edge
And her kiss the color of constellation falling into place

My days end best when the sunset gets itself behind
That little lady sitting on the passenger side
It's much less pictures without her catching the light
The horizon tries but it's just not as kind on the eyes
As Arabella, oh
As Arabella

She Spinal Tapped into your mind and soul
You can't be sure

(That's magic) In a cheetah print coat
(Just a slip) Underneath it I hope
(Asking if) I can have one of those
(Organic) Cigarettes that she smokes
(Rubs her lips) 'Round a Mexican Coke
(Makes you wish) That you were the bottle
(Takes a sip) Of your soul, and it sounds like

She spinal Tapped into your mind and soul 
You can't be sure

(Arctic Monkeys)