En sèrio??? Si, si, si!!! Muffins Donut.

“Cocinar es la aplicación humana más antigua,

básica y universal de los cambios físicos y químicos

sobre las materias de la naturaleza.”

(Arthur E. Grosser –The cookbook Decoder-)

Hi ha receptes que un dia veus i t’apuntes, i no arribes a fer mai, o trigues en fer-la. En canvi, hi ha d’altres, que no trigues ni 24 hores, que el mateix dia, hagis o no d'anar a comprar els ingredients, se't fica al cap i l'has de fer.

Com aquesta.

I veig que no sóc la única a qui li va passar, ja que a l’Alma -de qui vaig veure aquesta recepta-, li va passar el mateix. Ella va veure “Donut Muffins” en un blog i aquella mateixa tarda els va fer.

A mi em va passar igual, vaig veure la recepta mentre anava al metro i només arribar a casa li vaig fer a ELL per berenar. Pel camí, repassava mentalment els ingredients que tenia per casa. Només tenia tres quarts d’hora abans de que hagués de marxar a un taller de cuina, però això no em va semblar cap impediment.

I m’alegro. Són deliciosos.

Jo tampoc sé, igual que l’Alma, si tenen més gust a Donut o a canyella o a què, però són els muffins més suaus, tendres, i esponjosos que he tastat mai. No són gens empalagosos i són un vici…si en menges un, és difícil no menjar-ne més.

I avui, passo directament a la recepta, que són vacances...

Per fer dotze muffins de mida normal, es necessita :

Pels muffins :

• 215 gr de farina de rebosteria
• 1,5 culleradetes de llevat tipus Royal
• ½ culleradeta de sal
• ½ culleradeta de nou moscada
• 1 culleradeta de canyella
• 150 gr de mantega fosa
• 150 gr de sucre morè
• 1 ou M + un rovell (o un ou L)
• 180 ml de llet

Pel toc final :

• 115 gr de mantega fosa
• 150 gr de sucre blanc
• 1 culleradeta de canyella

En primer lloc s’ha de posar a prescalfar el forn a 180º, ja que la massa es prepara en un moment i mentre, posem les càpsules dins la safata per fer cupcakes i reservem.

En un bol, s’ha de tamisar la farina, el llevat, la sal, la nou moscada i la canyella i reservar.

I en un altre bol, s’han de batre la resta d’ingredients amb unes varilles, jo ho he fet amb la KitcheAid, però la recepta és tant simple que ja va bé amb unes varilles de mà.

Quan els ingredients líquids siguin ben batuts, s’ha d’anar afegint, a poc a poc, als ingredients secs, sense deixar de remoure, fins obtenir una massa esponjosa i homogènia.

I ja es pot repartir entre les dotze càpsules. Jo he fet servir una cullera de servir gelat i així he posat, exactament, la mateixa quantitat de massa a cada càpsula, però si no, també va molt bé amb una màniga pastissera. És una massa molt lleugera.

S’han de coure al forn uns 20 minuts i per comprovar que estan ben cuits, s’han de punxar amb un escuradents.

Mentre els muffins es couen, s’ha de fondre la mantega per l’últim toc i barrejar en un bol o platet la canyella i el sucre.

Llavors, una vegada els traiem del forn, s’ha de deixar que reposin uns deu minuts i pintar amb la mantega fosa i després passar pel sucre barrejat amb canyella.

Són deliciosament suaus. Una meravella. Com us he dit, són irresistibles, així que vigileu.

I per una recepta curiosa, una cançó de Gertrudis.

Curiós

Vist que la terra és plana,

que hi ha mugrons que no són rodons,

hi ha viatges sense tornada

i trens que no tenen parada,

que les escales només pugen i

que els llençols només s'abaixen,

encara que també s'enganxen,

cal fer front a la conjuntura,

anant a missa o a costura,

que tot això s'està perdent.

Igual que la democràcia

que s'ha quedat sense clients.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

Sempre han dit que els nens petits

s'estranyen de veure's els dits.

I després quan ens fem grans

necessitem fer estranyes les mans.

Déu n'hi do quin embolic.

Quan el que ens queda és un pessic

d'aquell brètol inconscient

que érem abans de ser decents.

Cosa tampoc del tot dolenta,

si ens salvéssim de la renta.

I és que el boig és qui veurà

i un món nou i de veritat.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

És curiós sentir

com enredem el camí.

I una nana per dormir

que curi els mals sota el llit.

(Gertrudis)