Una idea...i un resultat: Petits plaers rodons!

“El placer no es sino la felicidad de una parte del cuerpo.”

(Joseph Joubert)

A moltíssima gent li agrada el formatge, ja sigui suís, manxec, provolone, rocafort, brie, cheddar, gruyère, parmesà, gorgonzola…la veritat és que podria seguir i seguir, ja que en són moltes les varietats…

O estimes el formatge, o l’odies, no hi ha un terme mig.

El que molta gent no sap, és que el formatge conté casomorfina, una substància semblant a les endorfines; aquesta substància, que també està present a la llet materna, genera una agradable una sensació de benestar.

La casomorfina és una “potent” substància addictiva, però no patiu que no és comparable a la morfina, el seu efecte addictiu és deu vegades menor que ella.

Sí, sí, el formatge té caseïna, un grup de proteïnes pròpies de la llet d'alt valor proteic, que, en ser digerida, allibera la casomorfina, que posseeix efectes semblants al dels opiacis.

L’altre dia vaig fer un experiment per aprofitar una mica de Torta del Casar...tenia unes poques patates...mascarpone...i altres coses que barrejades s'han convertit en uns petits plaers rodons...i com no, addictius...

Vaig fer servir els següents ingredients:

• 1/3 d'envàs de mascarpone
• 2 cebes tendres
• mantega
• 4 patates no massa grans
• pebre blanc acabat de moldre
• farina
• llet
• Torta del Casar (uns 1oog)
• 1 grapat de panses
• Martini blanc
• sal
• farina de galeta
• 2 ous

Primer de tot, es piquen bé les cebes tendres i es sofregeixen amb una mica de mantega; no n'he posat massa perquè la Torta del Casar ja deixarà anar prou matèria greixosa...

En un petit bol es posen un grapat de panses amb una mica de Martini blanc, i es reserven, per afegir després.

Quan la ceba comença a tornar-se transparent, s’han d’afegir les patates, ratllades, i salpebrar; s’ha de deixar sofregint fins que comenci a daurar-se tot.

Quan ja estigui ben sofregit i tingui color, s’han d’afegir les panses, ben escorregudes i picades ben petites, i donar un parell de voltes perquè s'unifiquin els sabors.

Llavors s’ha d’afegir el mascarpone i la Torta del Casar i esperar a que es desfaci el formatge i es barregin els ingredients afegits en últim lloc. Abans de seguir, podem retirar el sobrant de greixos escorrent una mica l'excés d'olis.

El procés que segueix després, és com el de les croquetes; s’afegeix la farina, es deixa coure perquè no deixi un regust de farina crua i, mica en mica, es va afegint llet fins a obtenir la textura que es necessita...igual que amb les croquetes.

Es deixa refredar a la nevera una bona estona i una vegada la massa estigui ben freda, es dona forma de boletes i es passen per ou i farina de galeta, dues vegades...és una massa molt cremosa i l’arrebossat ha de ser gruixut i cruixent, perquè l'interior no surti.

Ha resultat ser un combinació fantàstica, amb contrastos de sabors...unes boletes cremoses i cruixents alhora...una delícia...