dimarts, 2 d’abril de 2013

Un brindis per les casualitats. Coca de Nutella.






" ... Sólo la casualidad puede aparecer ante nosotros como un mensaje. Lo que ocurre necesariamente, lo esperado, lo que se repite todos los días, es mudo. Sólo la casualidad nos habla. Tratamos de leer en ella como leen las gitanas las figuras formadas por el poso del café en el fondo de la taza... "
 
(La Insoportable Levedad del Ser, Milan Kundera)

 


 

A vegades hi ha coses que han nascut per casualitat, o per necessitat, i resulten increïblement bones. Com la Nutella. No sóc una fanàtica del xocolata –em va a èpoques-, però adoro la Nutella. M’agrada més que la Nocilla. Pots ser de Nutella o Nocilla, de Cola-Cao o Nesquik, de Coca-Cola o Pepsi...hi ha alguns productes en els que quan ets consumidor d’un d’ells, no admets l’altre. A mi em passa amb la Nutella.

 

Resulta que la Nutella va aparèixer de la necessitat, conseqüència de l’escassetat de cacau després de la Segona Guerra Mundial.

 

Pietro Ferrero, un xef de pastisseria en el Piemont, a Itàlia, va crear una recepta, al 1946, anomenada "Giandujot" –igual que el nom d’un carnestoltes famós local-, que era una barra de xocolata feta amb una gran quantitat d'avellanes per reduir la quantitat de cacau i sucre. Aquesta xocolata es podia tallar i posar damunt de les llesques de pa.

 

Sembla ser que el Sr. Ferrero, que era un home molt creatiu, cap el 1951, va tenir, de sobte, una gran idea: transformar aquesta xocolata que es tallava, en la que va anomenar “Supercrema Giandujot”, de textura cremosa, fàcil d'estendre, però que seguia sent d'avellana i cacau. La precursora de la Nutella havia nascut.

 

Anys després, la filla del creatiu xef, Michele Ferrero, seguint els passos del seu pare i després de varies proves, gràcies a la seva intuïció i mostrant un estil innovador, va crear el primer flascó d'una nova crema d'avellanes, sembla ser que amb un ingredient secret; ara, només faltava el nom perfecte perquè es convertís en un dels productes més populars al món. I ho va trobar: de la combinació de la traducció d'avellana en anglès, "nut" amb el sufix dolç "ella", d'origen llatí, va néixer la Nutella.

Sabeu que es podria envoltar el món 1.4 vegades amb la Nutella produïda en un any?

Que es podria cobrir 8 vegades la Gran Muralla Xinesa amb els flascons de Nutella venuts en un any?

Que el Danubi connecta a 10 països d'Europa, i que amb la Nutella es podria fer el mateix, però 24 vegades, si voregessim la riba del riu amb els flascons venuts en un any?

Que es podria construir 22.000 Big Ben usant tanta argila com Nutella consumida en un any?

O que amb 41.923 avellanes es podria cobrir la circumferència del Coliseu? (aquestes representen el 0,0001% de les avellanes que hi ha en tots els envasos de Nutella venuts en un any)

Avui us proposo una boníssima i lleugera coca de Nutella que vaig fer el diumenge per esmorzar...com a previ a la Mona de Pasqua d’ahir...és bastant possible que a partir de demà posi receptes light. ;)




Els ingredients que es necessiten per la coca, són:

  • 250 gr de farina de força 
  • 62,5 gr de sucre 
  • 1 ou 
  • 12,5 gr de llevat fresc de forner 
  • 40 ml d’oli de girasol 
  • 62,5 ml de llet 
  • Pela de ½ llimona 
  • 1 cullerada de cafè de suc de llimona 
  • Ratlladura de ½ taronja 
  • Aigua de flor de taronger



En primer lloc, s’ha de posar a bullir la llet amb la pela de la mitja llimona, i al arrencar el bull, s’ha d’apagar el foc i deixar que estigui tèbia; no hem de treure la pell de la llimona fins que la llet estigui tèbia.

Una vegada temperada la llet l’hem de posar en un bol gran i retirar la pell de llimona, afegir el llevat, que ha de quedar ben dissolt i agregar els ous.

Una vegada estigui tot ben barrejat, s’ha de posar el sucre, la culleradeta de suc de llimona, la ratlladura de taronja i dues parts de la farina, i barrejar tot molt bé, mentre anem afegint l'oli, a poc a poc. Després, s’ha d’afegir la farina restant mentre es segueix barrejant; queda una massa bastant enganxosa.

Com és una massa enganxosa, vaig agafar una màquina elèctrica que tinc amb uns braços per amassar, que va fer que la massa quedés molt esponjosa.

Quan estigui ben llisa, s’ha de formar una bola, tapar la massa amb un drap humit i deixar que llevi tota la nit, dins del forn apagat, però si no heu començat a fer la massa per la tarda, també la podeu deixar unes 2-3 hores, en un lloc càlid i apartat de corrents d'aire.


Pràcticament ha de doblar el volum, quan això passi, enfarineu la taula de pastar i amasseu una estoneta la massa, per poder donar forma a la coca, jo la vaig fer amb forma de trena, posant la Nutella dins de cada braç de la trena i l’hem de deixar llevar de nou, ja a la safata del forn.

Quan hagi doblat de nou el volum, pintem amb rovell i pel damunt posem sucre que hem de barrejar amb una mica d’aigua i sucre “bolado”, i cap al forn, fins que daurat (el forn ha d’estar prescalfat una mitja horeta a 180ºC). Si se us torra massa ràpid, als deu minuts ho podeu tapar amb paper d’alumini perquè com a mínim ha d’estar uns vint minuts perquès sigui cuit.

Com deia, a vegades, les millors coses apareixen per casualitat.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!