divendres, 19 d’abril de 2013

Una lasanya molt original.






El maíz se había reblandecido toda la noche en un barreño, en el agua con tequesquitl. Ahora la mujer lo molería en el metatl. Bajaría con el metlapil las oleadas del nixtamal una y otra vez, hasta la tersura, mientras la leña chisporroteaba en le tecuil, bajo el comalli. Luego, con las pequeñas manos húmedas, cogería el testal para irlo engrandeciendo a palmadas rítmicas, adelgazando, redondeando hasta la tortilla perfecta que acostar, como a un recién nacido, sobre el comalli, sostenido en alto en tres piedras rituales por Xiuhtecuhtli, por el dios viejo del fuego”.

 Descripción de la preparación de la tortilla a manera de ritual.
Cocina Mexicana de Salvador Novo.



La “tortilla” mexicana té els seus antecedents en l’important ús que se li donava al blat de moro a la cultura mesoamericana. Els registres més antics de la pràctica en l'elaboració de las “tortillas” –nom que se li dona amb espanyol- ve de l’any 500 AC a Oaxaca i la base de la seva preparació era el procés de “nixtamalización”, que consisteix en coure el gra de blat de moro amb aigua amb “tequesquite” (pedra de calç). Aquest procés afegeix cal al blat de moro i aquest es torna més flexible, tot i que sembla ser que perd durant el procés algunes vitaminas i el midó, però es torna més nutritiu (augmenta el contingut de fósfor, calci i fibra soluble. Després en feien una massa molent el gra i formaven, ja, la seva forma característica de disc perfecte, que anava directe al “comal” –que llavors era de fang i no de metall com avui en dia-.

A l'època precolombina, les "tortillas", eren utilitzades com a aliment, o bé com a ritual, o com a àpat quotidià, en funció de la forma o color que tenia, i que era conseqüència del tipus de blat de moro utilitzat. Era l'aliment més comú i que més ha perdurat en el temps, d'aquestes cultures.

Un dels usos bàsics era la funcionalitat com a plat, i l'ús de la "tortilla" com a cobert.

Curiosament, pels viatgers, feien "tortillas" especials, més gruixudes i assecades al sol; podien ser remullades i escalfades novament, sense perdre'n ni la textura, ni el sabor. Increïble, però cert.

Jo sempre he dit “tortilla”, però sembla ser que el nom “tortilla” com a tal, la versió peyorativa de la paraula “torta”, que a Europa significaria el més semblant al que van trobar quan van arribar a Amèrica.




M’agrada molt sopar “fajitas”, però als paquets i van moltes i sempre, sempre, en sobren. Un dia que no sabia que fer-ne -a vegades les congelo, però les volia aprofitar perquè no em vaig recordar-me de ficar-les al congelador- vaig fer aquesta lasanya tan original que està farcida amb formatge de cabra i un remenat d'alls tendres i xampinyons, amb un toc de Martini.


Els ingredients per a dues persones són:
  • 3 tortitas
  • 1 safata de xampinyons
  • 2 manats d'alls tendres
  • un xorret de crema de llet
  • oli i sal
  • mantega
  • 4 ous
  • 1 xorret de Martini blanc
  • formatge de cabra "rulo"
  • melmelada de frambuesa
  • unes gotes d'aigua

Fer-la és molt senzill. Per la lasanya, s’ha de tallar les “tortitas” a quarts i reservar-les fins a l’hora de muntar el plat.

Per fer el remenat, es tallen els alls tendres i es sofregeixen amb una mica de mantega i un raig d'oli. Quan comencin a estar dauradets s’han d’afegir els xampinyons tallats a làmines i deixar coure-ho tot junt. A l'últim moment, quan els xampinyons ja hagin tret tota l'aigua, s’ha d’afegir un bon rajolí de Martini blanc i deixar-ho fins que aquest s'evapori; és llavors quan s’ha d’apagar el foc i afegir la crema de llet –només un rajolí per donar més cremositat- i els ous, i no deixar de remenar-ho fins que sigui cuit i ben cremós. Jo ho faig amb el foc apagat perquè amb la vitroceràmica, amb la calor que resta de coure els ingredients del remenat hi ha suficient, i m’agrada que l’ou no quedi molt cuit.

El formatge de cabra el deixem preparat tallat a rodanxes, i ja només queda muntar el plat.

Per fer-ho posem un quart de “tortita”, a sobre remenat, altre cop “tortita”, formatge de cabra, “tortita” i remenat, “tortita” i formatge de cabra, “tortita”, remenat i l'ultima capa de “tortita”. En total tres capes de remenat i dues de formatge. Podeu fer-ne menys i omplir més les capes.

Per escalfar-ho tot, al forn, fins que el formatge sigui desfet i la “tortita” de dalt una mica daurada.

Per decorar, a mi m’agrada introduir sabors dolços i vaig optar per diluir una mica de melmelada de gerds amb unes gotetes d'aigua i tirar-ne una mica pel damunt de la lasanya i pel voltant del plat...és una barreja de sabors molt interessant!

I a menjar...!!



TEXTO O DESCRIPCION



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!