dimecres, 17 d’abril de 2013

És l'hora del cafè. La Galeta-cullereta.






“Tan pronto como el café llega a su estómago, sobreviene una conmoción general. 
Las ideas empiezan a moverse, las sonrisas emergen y el papel se llena. 
El café es su aliado y escribir deja de ser una lucha."

(Honoré de Balzac)


El cafè, una beguda curiosa i inquietant. Que penseu, que és excitant o relaxa? A mi, particularment, em relaxa, és curiós. Suposo que associo el moment de prendre un cafè, amb una estona de descans, així que puc beure’m un cafè amb llet i anar-me’n a dormir, sense cap problema. Curiosament, quan estudiava, mentre els meus amics apareixien a la biblioteca amb termos de cafè, jo apareixia amb un termo ple de llimonada, que no sé per quin motiu, a mi, em desperta.

Tot i que per a mi no és excitant, resulta que:

- el cafè actua de manera eficaç anivellant i elevant la baixa pressió, el ritme cardíac i l’adrenalina del nostre organisme.

- estimula i augmenta els nivells de les hormones d’epinefrina i d’estrés.

- és molt estimulant en la producció de dopamina, que és la hormona que aixeca l’estat d’ànim i ens preveu de la depressió.

- té la particularitat d’estimular i activar l’intestí gros, i té acció laxant.

- actua bloquejant l’adenosina, que és la substància que ens ajuda a relaxar-nos i a descansar millor.

- fa que els àcids greixosos entren a la nostre sang, es transformin en pura energia.

- i, ens ajuda a tenir una millor concentració i a que els nostres reflexes estiguin sempre al màxim nivell.

Llavors? Sóc immune al cafè?

Jo mai he estat molt cafetera; de fet, penso que ho sóc des de que la Nespresso ha tret les edicions limitades d’uns sabors tan bons. Ara, no puc començar bé el dia sense fer un cafè amb llet, i ha substituït a la llimonada.

Però sol, mai m’ha agradat, sempre amb llet i curt de cafè, i si pot ser amb una galeta o una presa de xocolata, millor que millor.

  
La veritat és que aquell dia no tenia pensat fer galetes, ni cap altre cosa que no fos el sopar, però quan vaig sortir de treballar, aprofitant la llum que encara hi ha a les vuit de la tarda i l’alegria de veure com s’apropa l’estiu, vaig anar entrant a totes les botigues que m’anava trobant. Sóc una compradora compulsiva de llibres i altres estris de cuina, i no vaig poder evitar agafar un motlle de silicona amb forma de culleretes de cafè. Quan vaig arribar a casa, em va faltar temps per provar-lo, així que vaig buscar una recepta fàcil i ràpida que pogués fer amb els ingredients dels que disposava.

Aquesta recepta la vaig trobar la fantàstica web www.webosfritos.es que recomano a tothom que la visiti. I el resultat va ser fantàstic. Ella fa servir una recepta amb més quantitats, així que vaig fer-ne la meitat. El motlle és només per a sis culleretes, així que tot i fer-ne menys quantitat, me’n va sobrar molta. 

Solució? He congelat en porcions justes pel nombre de culleretes pel motlle, així quan vingui gent a casa, descongelo, i en poc més de 15 minuts, tinc galetes pel cafè!

  
Els ingredients que es necessiten, són:
  • 150gr de mantega a temperatura ambient
  • 100gr de sucre
  • 1 ous
  • 250gr de farina, aproximadament
  • ½ culleradeta d’essència de vainilla

Si els ingredients són fàcils, el procés no pot ser-ho més.

Primer de tot, és important treure de la nevera la mantega abans de començar a pesar i preparar la resta d’aliments, ja que necessitem que estigui a temperatura ambient, el més tova possible. Quan la tinguem a aquest punt, es tracta d’afegir el sucre i batre bé amb “barilles”, si poden ser elèctriques millor, fins que canviï de color i la massa blanquegi i es torni molt cremosa, sense que gairebé s’apreciï el sucre.

El següent pas és afegir la meitat de la farina i seguir batent, quan ja estiui ben incorporada, s’ha d’afegir la resta de la farina, però heu de continuar amassant amb la mà, ja que la massa es torna densa.

Per saber el punt adequat per deixar de treballar la massa, ho podem comprovar mirant si s’enganxa a la ma. Si això passa, encara no està, tot i que tampoc ens interessa que sigui massa dura.

Normalment, quan la massa està llesta, i tal i com indica la recepta original, s’ha de deixar la massa reposar a la nevera ben tapada amb un paper film. Jo en aquest cas, i per facilitar la feina, he aprofitat que encara era tova per omplir bé els motllos en forma de cullereta, si la massa hagués estat massa dura, penso que ho hagués complicat. Un cop omplerts els motllos, llavors sí que ho he tapat amb paper film i ho he posat a la nevera.

Heu de tenir en compte de prescalfar el forn, a 180º, una estona abans de que acabi l’estona de repòs de la massa, i llavors, tant bon punt la traiem de la nevera, cap al forn, aproximadament uns 15-20 minuts, depenent del forn.

Tingueu present que les galetes, quan es treuen del forn i encara són calentes semblen molt toves, però que al refredar endureixen.

Jo abans de treure-les del motlle, he esperat uns minuts perquè estiguessin tèbies, però no fredes del tot perquè llavors hi hauria més risc a trencar-les.

Per acabar de refredar i que no agafin humitat, el millor és deixar-les refredar damunt d’una reixeta.

Aquestes galetes es poden cobrir de xocolata, amb glassa, amb sucre glas...al gust i els motlles també admeten múltiples ingredients.

Em sembla que la pròxima vegada faré les culleretes de xocolata, com bombons...segur que serà ideal per remenar el cafè deixant el rastre de la xocolata...







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!