Galetes de Sant Jordi, per celebrar el millor dia de l'any.

"La diada de Sant Jordi

és diada assenyalada

per les flors que hi ha al mercat

i l'olor que en fan els aires..."

(Joan Maragall)

Com ja vaig explicar l'any passat, amb el Pa de Sant Jordi, avui, és el meu dia preferit. Per això, tot i que avui no toca recepta, el vull celebrar.

M'encanta que tot s'ompli de roses i llibres, com Maragall diu en el seu poema, i que la gent surti al carrer, i amb aquestes galetes, vull fer el dia, encara més dolç.

En aquell post, ja vaig parlar bastant sobre Sant Jordi, la diada en si i de com n'és considerat el Patró de Catalunya, però vull afegir, com s'explica a la web de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, que, "antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques i torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born, on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya, per tothom.

No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar."

I aquest any, és indubtable que, pel moment que estem vivint, serà un dia molt especial.

Per celebrar-lo, he fet unes galetes decorades amb glassa reial. La recepta és de La cocina de Carolina.

Els ingredients que es necessiten, són:

Per fer les galetes:

• 425 gr de farina de rebosteria
• ¼ culleradeta de llevat tipus Royal
• 1 culleradeta de sal
• 2 culleradetes de vainilla en pasta
• 1 ou L a temperatura ambient
• 175 gr de sucre glas
• 230 gr de mantega

Per fer el glassejat:

• clares d'ou (millor si pasteuritzades)
• 200 gr, aproximadament, de sucre glas, per clara
• colorant al gust
• essència, al gust

En primer lloc s’ha de blanquejar la mantega amb el sucre batent a velocitat màxima, fins que, gairebé dobli el seu volum.

Després, s’ha d’afegir l’ou i la pasta de vainilla i seguir batent fins que quedin ben integrats els nous ingredients.

Llavors, s’ha de tamisar la farina, el llevat i la sal i afegir a la barreja que tenim feta, fins a obtenir una massa ben homogènia.

És molt important que seguiu l’ordre dels ingredients i que la mantega i l’ou estiguin a temperatura ambient.

Llavors, s’ha de fer una bola i estirar la massa fins a obtenir un gruix de, aproximadament, 6 mm.

I ja podem tallar les galetes amb el tallador que vulgueu.

La recepta original no diu que s’hagin de deixar reposar a la nevera, sinó que, directament, s’han de coure a forn prescalfat a 200ºC uns 7-8 minuts, sense deixar que es torrin.

Només en el cas de que a la vostre cuina faci molta calor, el millor és posar la massa de galetes, una vegada estirada, uns deu minuts a la nevera, tot i que la Carolina especifica que amb aquesta recepta, prefereix no posar-la a la nevera.

Han de quedar blanquetes, ja que si les deixem coure massa canvien de sabor. A més a més, aniran decorades i no es veurà el color de la galeta. Estaran al punt quan els voltants de la galeta comencin a estar daurats.

I ja les podem deixar refredar al damunt d’una reixeta.

Abans de començar a decorar les galetes, l’ideal és que passi, com a mínim unes 4 hores, però encara millor és decorar-les al cap de dos dies, ja que així evitem que la glassa es faci malbé amb l’oli que deixen anar les galetes.

Jo no tenia temps i no ho he fet, però la propera vegada ho faré així.

Per conservar les galetes, el millor és una caixa de metall.


Per fer el glassejat, és important que si voleu posar alguna essència, aquesta sigui transparent, perquè no influeix al color.

En primer lloc, s'ha de tamisar el sucre glas i reservar.

A part, en un bol, s'han de col·locar les clares i batre, a velocitat baixa, amb una tercera part del sucre, fins que sigui ben incorporat i seguir batent, a velocitat més alta. S'ha d'anar afegint la resta del sucre a cullerades, una per una.

Quan veieu que ja és una pasta blanca i amb cos, si voleu, és el moment de tirar l'essència. Jo no n'he fet servir.

S'ha d'aconseguir una consistència suficient com perquè al aixecar les varilles, no caigui la glassa.

Amb això tindrem la glassa per delinear la galeta, que tindrà una textura com de pasta de dents. I cap a la màniga pastissera.

Per omplir la galeta, s'ha d'afegir aigua molt a poc a poc, fins a que sigui una mica més lleugera. 

A l'últim moment s'ha d'afegir el colorant, i abans de fer-la servir, s'ha de deixar reposar una mica perquè desapareguin les bombolletes que es poden haver fet al remenar.

Per fer la decoració, primer s'ha de delinear el contorn de la galeta amb la glassa més espessa i després omplir amb la més líquida, vigilant no omplir amb massa quantitat, ja que llavors, podria sobresortir. Jo ho he hagut de fer ràpid i no he omplert, només delineat.

Per omplir, amb l'ajuda d'un biberó o d'una màniga pastissera, s'ha d'anar fent des de l'exterior, a l'interior.

Per fer el drac, he fet com escates fent anar la màniga amunt i avall.

Va molt bé tenir un escuradents a mà, per petar bombolles, per baixar la punteta de glassa que queda cap amunt al acabar el delineat i per arribar a les zones més estretes, depenent del dibuix.

Per que s'assequin, s'ha de deixar d'un dia per l'altre. És una feina que no és difícil, però que si requereix de paciència, així que fins al dia següent no es poden fer els detalls.

Avui, però, he hagut de fer la foto sense assecar les galetes, sinó, el post no hagués estat a temps.

No han quedat massa maques, però són boníssimes.

I acabo amb un poema de Salvador Espriu. Feliç Sant Jordi.

"Senyor Sant Jordi,

patró,

cavaller sense por,

guarda'ns sempre

del crim

de la guerra civil.

Allibera'ns dels nostres

pecats,

d'avarícia i enveja,

del drac

de la ira i de l'odi

entre germans,

de tot altre mal.

Ajuda'ns a merèixer

la pau

i salva la parla

de la gent

catalana.

Amén."

L'estampeta

se'm perdia:

no recordo

l'any ni el dia.

(Salvador Espriu)