dissabte, 1 de març del 2014

Focaccia "La Bordeta". La millor del món.






“Bebido con buenos amigos,
sabe bien cualquier vino.”

(Dita popular)




Tal i com començo el post d’avui, un consell…convideu a uns bons amics, obriu una bona ampolla de vi i gaudiu. La recepta d’avui s’ho mereix.



La focaccia –“hogaza” en italià, tot i que prové del llatí focus, que significa “foc”-, és un pa pla, recobert amb herbes aromàtiques i altres productes, que es deixen a la imaginació de cadascú, i que, originariament, es cuinava sobre el foc.

Diuen que la recepta més bàsica d’aquest plat ve dels antics etruscos o dels antics grecs. I, els romans, són els que van aportar el coure la focaccia al damunt de fulles de llorer.

No obstant això, hi ha una història italiana que vincula la focaccia amb la localitat de Recco, província de Gènova, en un moment de la història concret, quan al segle XVI, la població de la zona es va veure atacada pels pirates Saracens, que van sitiar la localitat. Diuen que llavors, el poble es va veure obligat a refugiar-se a les muntanyes, enduent-se, només, el més necessari per viure; de menjar, sobretot, farina, oli i sal, i totes aquells herbes que es trobaven pel voltant, per aromatitzar.

Una altre història, però, vincula el seu orígen a Liguria, una regió rica en plantacions d’oliveres, al ser l’oli una part tant important de la preparació, i anomenaven fugàssa.

Sembla ser doncs, i és lògic pensar-ho, que és un pa nascut de la supervivència; la seva massa és simple, només necessita aigua, farina, llevat, sal i oli d’oliva –encara que la d’avui porta una mica de mel-, i només amb això, s’aconsegueix una massa realment exquisida.



I aquesta recepta que avui us passo, que és realment meravellosa, ja que no exagero si us dic que és la millor focaccia que he provat, l’he d’agrair a la Sandra i al Xavi, els genis –perquè no poden tenir una altre nom- i encara millors persones, de Els Fogons de la Bordeta

L’he fet seguint absolutament tots els passos de la recepta i els petits trucs que el Xavi em va donar el dia que ens vam trobar a “Las meriendas de Margot on vaig tenir la sort, de provar-la per primera vegada.



Per fer una focaccia –es per a quatre persones, però és tant bona i esponjosa, que ens la vam menjar entre dos-, es necessiten els següents ingredients.


Per la massa:
  • 385 g de farina
  • 4,5 g de llevat de forner sec o 12 g de llevat fresc
  • 6 g de sal
  • 3 cullerades d'oli d'oliva
  • 2 cullerades de mel
  • 240 ml d'aigua

Per l'acabat:

  • 1 ceba tendre
  • sal Maldon i olives negres (la recepta original porta sal d'olives negres)
  • romaní
  • Farigola
  • Pebre negre
  • oli d'oliva extra verge


En primer lloc, s'ha de fer la massa, barrejant, primer, tots els ingredients secs -la farina, la sal i el llevat-, i incorporant, després, la mel, l'oli i l'aigua, que en el meu cas, va ser la mida exacta que m'havien indicat a la recepta.



 
Llavors s'ha de pastar bé fins aconseguir una massa llisa, brillant i elàstica. Jo ho he fet amb la KitchenAid, pastant amb el ganxo pastador, a velocitat 2, durant uns 15 minuts. 

Passat aquest temps, s'ha de fer la primera fermentació, en bloc, fent una bola i deixant que reposi dins d'un bol, tapada amb un drap humit, durant una hora.




Feta la primera fermentació, i sense desgassificar massa, s'ha de bolcar dins d'una safata ben untada amb oli d'oliva verge extra i donar-li, amb suavitat, la forma del recipient.

Normalment la focaccia és rectangle, però d'aquesta mida només en tinc una rodona i volia que quedés gruixudeta i esponjosa, així que, et voilà, una focaccia rodona.
 
Una vegada dins del recipient, amb els dits s'han de marcar forats pel damunt de la focaccia, pintar bé amb oli d'oliva verge extra, el romaní, la farigola -que si són frescos, millor-, el pebre negre i la sal Maldon i deixar reposar altre vegada una hora.




Quan només quedi mitja hora per acabar la fermentació, és important prescalfar el forn a 200ºC. 

A l'últim moment, jo afegeixo la ceba tallada a juliana i amanida amb un raig d'oli i les olives negres.




I cap al forn, uns 20 minuts o fins que tingui el dauradet que vulgueu.




I ja només queda, si és que podeu aguantar, deixar reposar i refredar una mica, al damunt d'una reixeta.

Nosaltres no vam poder esperar.






I tot i que no és una pizza, sinó una focaccia, no m'he pogut resistir amb la cançó d'avui, ja que relació, no es pot negar que la tenen.


The pizza song

On a dark street, on a cold night
Pizza's cooking in a storefront oven
On the corner a boy is waiting
The moonlight feels cold and desperate

Some hidden sadness has bound down
Attention lives all over town
Ready to burst open into driving,
burning exploding sound

If these walls could sing,
they'd sing us a hundred songs
And if these walls could talk,
they'd say they'd seen it coming all along,
all along

Tony's making slice pies for the lunch rush
Stirring the sauce pounding out the dough
His brother left town with his girl
She ain't his girl no more

And some days they seem to never end
So mundane in this old town
Ready to burst open into driving,
burning exploding sound.

If these walls could sing,
they'd sing us a hundred songs
And if these walls could talk,
they'd say they'd seen it coming all along,
all along

May all these walls we've made in our wasted years and days
Not stand in our way that we may feel the winds of change,
change

If these walls could sing,
they'd sing us a hundred songs
And if these walls could talk,
they'd say they'd seen it coming all along,
all along

(Bouncing Souls)












17 comentaris:

  1. Realment fa molt bona pinta Marta! I no cal que asseguris que és esponja, les fotos parles per si soles!! :) Ummmmmmmm

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmm!!! és tant amorosa!! l'altre dia la vaig fer amb carbassa i queda boníssima!! Ptons bonica!!

      Elimina
  2. ¡Qué buena pinta! Tengo pendiente probar a hacer alguna focaccia, porque de vista al menos se ven muy apetecibles. Me quedo por aquí. ¡Besines!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias!!! Puedes quedarte por aquí siempre que quieras!!! Besines

      Elimina
  3. Tu sí que ets la millor del món!!! M'encanta aquesta entrada, està feta amb tan de carinyo, que n'arribes a ser de bonica
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guapa! Sou "estupendus"!!! M'has fet somriure amb el teu comentari! Ens veiem dijous!! Ptons

      Elimina
  4. Les racions, quan els plats són fantàstics, com aquest, queden petites ràpidament! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajajaja!!! Quanta raó tens!!! Molts petons guapa

      Elimina
  5. Hola, acabo de conocer tu blog en el fogon y he venido atrapada por esta focaccia que tiene una pinta estupenda. Con permiso me quedo en tu blog , para seguir viendo tus recetas.
    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes todo el permiso para quedarte cuando y cuanto quieras!! Bienvenida!! Muchas gracias!!! Yo también me pasaré a visitarte!! Besos

      Elimina
  6. Que bona!! A mi també m'encanta fer focaccia a casa, queda tan bona!! i, a més, dura més d'un i dos dies... i pots posar-hi molts ingredients diferents. L'últim cop la vaig fer amb olives i tomàquet confitat, també va quedar molt bona!! Tan esponjosa, oi? petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmm!!! si que queda bona amb tomàquet confitat, si!! i amb carbassa també!!! Sempre em salva quan tinc convidats imprevistos!! Molts petons

      Elimina
  7. Ostres, no sé jo si és la millor del món o no perquè no tinc el plaer d'haver-la tastat, però veient la pinta que fa, és difícil no creure-t, amb el que no m'estranya gens que us la cruspíssiu entre dos!
    I coincideixo amb tu, la Sandra i el Xavi són uns genis!

    Petons maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buf Víctor!! No saps el que em va costar no cruspir-me-la tota al berenar!!! A més feia una olor tota l'habitació...a focaccia!!!! Bru-tal!!! Ptons bonic

      Elimina
  8. Marta....t'ha quedat genial....i té la mateixa pinta de la que vem tastar a la Cookiteca!!!
    Estic d'acord: el Xavi i la Sandra són uns cracks!!!
    Felicitats per la recepta...que tu també no et quedes pas curta!!
    Petonassos nena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tu? estem fets uns cocinillas!! jajajaja!!! Molts petons i gràcies guapa!!

      Elimina
  9. Muchas gracias guapa!! No te arrepentirás!! Besos

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!