dijous, 13 de març de 2014

Una copa? Aperitiu de pop "a la gallega", a la meva manera.






"J'habite le trou des poulpes
je me bats avec un poulpe pour un trou de poulpe."

(Aimé Césaire)



Fa de cocteleria la foto, oi? Amb aquesta llum...m'ha encantat així, amb filtre. Abaix us deixo la original.

Avui, histories que em sorprenen.

Ja des de l'època dels grecs, el pop era considerat un dels menjars més deliciosos del mar, i no són poques les representacions d'aquests cefalòpodes que s'han conservat fins al dia d'avui en mosaics i pintures. 

Quan l’imperi romà va arribar a Hispània, entre molts dels aliments que treien de la costa cantàbrica per oferir al Cèsar, hi havia el pop, que assecaven, per la satisfacció dels patricis.

Tot i que no se sap amb exactitud com es consumia el pop, per aquelles èpoques, el que si està clar es que llavors, per aquelles terres, encara no es feia com el que ara coneixem com a “pulpo a feira” o “a la gallega” (amb patates), ja que el pebre vermell va arribar a Europa fins entrat el segle XVII.

Ruperto de Nola, a principis del segle XVI, va descriure, per escrit, el procés que utilitzava perquè no quedés dur i per que tingués una bona cocció, i aconsellava acompanyar-lo amb una salseta feta a base de julivert i suc de taronja; una altra de les seves receptes, aconsellava cuinar-lo estofat, amb un sofregit de ceba, mel, espècies i vinagre. Bastant diferent, no?

Però el que m’ha sorprès més quan buscava l’origen de la recepta tradicional, és la teoria de que el pop cuit i amanit amb pebre vermell, tot i que és un plat gallec per excel·lència, podria tenir el seu origen en terres maragates (zona central de la província de León).

Explica que quan a Espanya es va descobrir que el pebre vermell es feia servir per conservar la matança, van ser els de la zona de León els que durant els mesos d’estiu feien arribar a les terres gallegues aquest conservant, per l’anomenada ruta de la plata, des d’Extremadura, portant també oli d’oliva.

A més a més, aquests comerciants, adquirien a preu molt baix el pop assecat que llavors es despreciava, perquè era l’aliment més econòmic. Per consumir-lo, el rehidrataven, i l’amanien amb els productes que ells mateixos comercialitzaven, el pebre vermell i l’oli d’oliva.

Temps després, a Galícia es va començar a popularitzar aquesta manera de consumir-lo i va passar a dir-se “polbo á feira” o “pulpo á feira”, apareixent també la versió de “pulpo a la gallega”, al afegir patata cuita i una salseta ajo arriero, feta amb all sofregit en oli i pebre vermell.

Que en penseu?



No es pot negar que els aperitius són un bon entreteniment gastronòmic, sobretot si tenim convidats i els volem sorpendre. A més, us garantitzo que no serà difícil triomfar, si fem que aquests siguin vistosos, lleugers i d'una mida no excessiva.

I per aixó penso que la proposta d'avui és força interessant. Una versió en format d'aperitiu o entrant -segons agafeu una copa més o menys gran-, de pop "a la gallega" -que no, "a feira"., mòlt còmode de degustar, molt vistós i absolutament deliciós. A més, s'acompanya amb una maionesa d'all i pebre vermell que recorda a la salseta d'ajo arriero.

Una molt bona manera d'aprofitar les patates violetes que encara tenia. 

Espero que us agradi, tant com ens va agradar a casa.



Per fer aquest plat, per a quatre persones, es necessiten els següents ingredients:

  • 4-5 patates violetes per persona (són molt petites)
  • 1-2 potes de pop, segons la mida (jo les vaig comprar cuites)
  • 1 rajolí de llet evaporada (opcional)
  • 1/2 culleradeta de pebre vermell picant
  • 1 culleradeta de pebre vermell dolç
  • oli d'oliva verge
  •  mantega
  • sal Maldon
  • pebre negre mòlt
  • 1 culleradeta de ceba en pols
  • oli de gira-sol
  • 1/2 all
  • 1 ou

En primer lloc, s'han de bullir les patates, pelades i tallades a daus petits, amb aigua amb sal, fins que siguin cuites.

Una vegada ben escorregudes, s'han d'aixafar o triturar -segons vulgueu el puré més o menys fi-, juntament amb un bon tros de mantega, sal i pebre negre. 




Jo vaig ajudar-me d'un minipimer, però us recomano que aneu triturant a cops i no de manera continuada, ja que són patates amb molt de midó i si apreteu de manera seguida el botó del minipimer queda com una massa molt compacte i enganxosa. A més a més, m'agrada deixar algun tros més gros de patata, que al menjar fa més agradable.

Si us quedés un puré massa espès, podeu afegir llet o una mica d'aigua de la cocció de les patates. Ha de quedar una crema lleugera, però en cap cas líquida, ni massa espessa. De fet, jo vaig posar un rajolí de llet evaporada.

A part, tot i comprar la pota de pop cuita, jo la tallo a rodanxes i l'escaldo un parell de minuts en aigua bullent.

I abans de muntar el plat, només cal fer la maionesa d'all.

Jo la faig amb el minipimer. S'ha de posar un ou i 1/2 all a trossets ben petits en el vas del batedor i el minipimer al damunt, llavors s'ha d'afegir una bona quantitat d'oli de gira-sol, i batre fins que el soroll canviï; en aquest moment, ja podem aixecar el minipimer i acabar de batre bé.

Aquesta maionesa d'all, s'ha d'amanir amb una culleradeta de ceba en pols, una culleradeta de pebre vermell dolç, 1/2 culleradeta de pebre vermell picant, un polsim de pebre negre i un polsim de sal i reservar.




Per muntar el plat: una copa ben bonica. A mi m'encanten les de còctail.

Després, omplir-la gairebé fins el límit de la copa amb el puré de patates violetes, una bona cullerada de la maionesa d'all al centre del puré i unes rodanxes de pop, clavades en un escuradents o pal de broqueta, maco, a les que tirarem una mica de pebre vermell picant i sal maldon.

Abans de servir, s'ha de tirar un bon raig d'oli d'oliva verge pel damunt del pop.




Queda maco, o no? Jo crec que és un aperitiu d'allò més "resultón"!



I en referència a la cançó amb la que tanco el post d'avui, crec que sobren paraules.


 El pulpo

Esta es la historia de un pulpo cabrón,
ocho patas y rabo
y su tabla de skateboard
se tiró al trapicheo, paseos en barco y se salió…

Ocho manos, muchos ojos
orejas abiertas, de aquí p’allá
de aquí p’allá, me muevo yo
siempre moreno y unas chicas
mucho de cacho, un poquito suerte
una sonrisa y que calor!

Ahí! Ahí! Claro! Claro!
Ahí! Ahí! Claro!
Ahí! Ahí! Claro! Claro!
Ahí! Ahí! Claro!

Esta es la historia del día siguiente
porque almita no le faltó
hoy entre rejas y sin su tabla
sin su tabla de skateboard
pero poquito a poco este pulpo
este pulpo renació
y a sus cuatro paredes dijo!
y esquinazo les dio…
que en un par o cien de días
y el pulpo de ahí se marchó…

Ocho manos, muchos ojos
orejas abiertas, de aquí p’allá
de aquí p’allá, me muevo yo
siempre moreno y unas chicas
mucho de cacho, un poquito suerte
una sonrisa y que calor!

Ahí! Ahí! Claro! Claro!
Ahí! Ahí! Claro!
Ahí! Ahí! Claro! Claro!
Ahí! Ahí! Claro!
 
Soy el pulpo y al agua me vuelvo yo.

Marinero!!!

(Calima)












6 comentaris:

  1. Bien resultón y bien rico, te ha quedado chulísimo, seguro que sorprendiste a más de un comensal. Bss.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Conchi!! Besos, guapa!!

      Elimina
  2. Marta! Quina copeta més bona!! I tot això del pop, que no ho sabia, no! La teva intro ha estat del tot interessant. Per animar-nos de bon matí, ideal! he he he. Per cert, a casa el pop ens encanta. Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buf!! a nosaltres també!! i amb patates... Molts petons bonica!!! Per cert, vaig seguint el teu programa! Ptons

      Elimina
  3. Eeeehhh, mmmm... així m'he quedat, que no sé ni que dir! Quina passada d'aperitiu noia! I què ben informats que ens tens de l'origen dels plats! Aquesta copa és tot un luxe, i m'encanta com l'has presentat!

    Petonets!

    P.D.: M'ha fet ilu veure't!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajaja!! que guapo ets!! Gràcies altra vegada pels teus comentaris! A mi també m'ha fet il·lusió veure't! Ptons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!