dimarts, 25 de març de 2014

Un plat d'hivern, esperant l'estiu. Guisat de sèpia i patates.






“Una manzana
y un buen plato de cuchara
mantendrán siempre al médico
lejos de casa.”

(Dita popular)


  

Quan semblava que el fred havia marxat, i ja donàvem la benvinguda a la primavera, de cop, altre vegada a agafar l’abric.

Jo la setmana passada vaig estar ben constipada, així que al venir el cap de setmana, i, amb ell, el fred, em venia de gust un bon plat de cullera, consistent i calentet.

Així que el diumenge –cansada per la nit anterior, molt divertida, per cert-, res millor que un plat ben carregat d’energia i amb aires mariners. Un guisat tradicional molt saborós per agafar forces pel clàssic.

La nevera estava ressentida després d’una setmana amb molta feina, poques forces i poc temps, però si tenia una sèpia ben maca i unes patates. Resultat? Un deliciós guisat de patata i sípia amb un caldet espès boníssim.



La sèpia és molt apreciada a la majoria de tots els plats mariners, ja sigui una sopa, un arròs o simplement sola vestida amb un bon arrebossat. Però així, guisada amb patates, queda d’allò més tendre.

A més a més, té un contingut molt baix en greix i la seva carn té moltes proteïnes, i és rica en ferro, calci, potassi, magnesi i fòsfor, entre altres propietats que ja vaig explicar en el post de les croquetes de sipions

A més a més es digereix molt bé, així que què millor per entrar en calor que un plat de cullera que sabem que se’ns posarà bé?



Els ingredients per fer aquest guisat, per a dues persones –plat únic- o per a quatre –com a primer plat-, són:
  • 1 sèpia gran
  • 1-2 cebes tendres
  • 75 ml de xerès
  • 1 cullerada de tomàquet fregit
  • 4-5 patates mitjanes
  • 1 raig de mel
  • 1 all
  • Sal i pebre
  • Aigua


Aquest guisat, no té cap complicació.

En primer lloc s’ha de tallar la ceba a trossets petits i començar a sofregir-la en una cassola, amb una mica d’oli i l’all picat.




Mentre, s’ha de netejar bé la sèpia i tallar-la a dauets, no massa grans.




Quan la ceba comenci a rossejar, s’ha d’afegir una bona cullerada de tomàquet fregit, un raig de mel, sal i pebre i sofregir una estoneta, afegint, a l’últim moment i, abans de tirar la sèpia, el xerès.

Passat un parell de minuts, ja es pot afegir la sèpia, que s’ha de deixar coent uns dos o tres minuts, abans d’afegir les patates.



Mentre, s’han de pelar i trossejar les patates que s’han d’esqueixar, és a dir, que no s’han de tallar amb un tall net, sinó que es comencen a tallar i l’última part es trenca. D’aquesta manera, deixaran anar més midó i espessirà millor el caldo. I afegir al guisat.




Quan comencin a daurar-se una mica, s’ha d’afegir aigua calenta fins a cobrir les patates i la sèpia i deixar coure a foc fort fins que aquestes siguin ben cuites.

A mi m’agrada un caldet ben espès, així que sempre n’agafo una mica amb dues o tres patates i amb el minipimer ho trituro bé i ho afegeixo a la salsa, cinc minuts abans de servir, deixant que bulli un parell de minuts.

A mi m’agrada deixar que reposi uns cinc minuts fora del foc abans de servir.



I què millor per acompanyar aquest guisat mariner, que una bona copa de vi blanc i unes havaneres? Estic desitjant que arribi l’estiu...


Quan jo tenia pocs (quatre) anys
el pare em duia a la barca
i em deia: -Quan siguis gran,
no et fiïs mai de la calma
que és mare del temporal.

Bufa mestral ben fort,
infla de vent la vela
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa, ai!
Ai, la Pepa, ai, ai, mon amor.

La mar semblava un mirall
la lluna en el cel brillava,
la barca no en dava un pas
i jo a la nina cantava.

Bufa mestral ben fort,
infla de vent la vela
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa, ai!
Ai, la Pepa, ai, ai, mon amor.

Mentre anàvem navegant
el pare mai no callava:
-Les penes que estem passant,
les passaràs més vegades.

Bufa mestral ben fort,
infla de vent la vela
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa, ai!
Ai, la Pepa, ai, ai, mon amor.

Quan arribarem a port
allà hi trobarem la mare,
ella n'estava plorant
sense saber allà on paràvem.

Bufa mestral ben fort,
infla de vent la vela
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa, ai!
Ai, la Pepa, ai, ai, mon amor.

Quan a casa vaig arribar
la mare encara plorava
i em deia: Ai! fillet meu
fes-me un petó i una abraçada.

Bufa mestral ben fort,
infla de vent la vela
que arribarem a port
i allí veurem la Pepa, ai!
Ai, la Pepa, ai, ai, mon amor.








TEXTO O DESCRIPCION





4 comentaris:

  1. Bon dia guapa!
    Com ho claves, just ara que vol tornar el fred, és el que més ve de gust, un platarro de cullera com aquest! El caldo espés que queda, amb qualsevol dels súper pans que fa, i a gaudir!
    Cuida't molt, ok?

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin fred aquests dies, eh? Mmmm si!!! adoro els plats de cullera!! Molts petons guapo, ens veiem molt aviat!

      Elimina
  2. Espero que ja estiguis ben recuperada del constipat...i segur que en la recuperació hi va tenir a veure aquest magnífic plat que vas preparar! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si guapa!!! gracies!!!! La veritat, és que va contribuir!! Molts petons!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!