Sopar gourmet. Hamburguesa farcida de chimichurri i camembert, amb panet de chili.

"...cuando en la distancia escuchaba un tango

¡cuántas madrugadas despierto llorando!

Extraño el idioma las ruedas de amigos,

noches de guitarra con asado y vino..."

Per fer hamburgueses, amb un bon pa, bona carn i bons ingredients, les possibilitats són infinites. A casa ens encanten, sobretot, anar variant i aconseguir autèntiques hamburgueses gourmet.

Coneixeu la història de les hamburgueses?

Tot i que l’autèntic origen de la carn picada es remunta al segle XIII, amb els mongols, l’origen de l’hamburguesa, tal i com la coneixem ara, en format entrepà, és més recent.

Hi ha teories que diuen que va néixer, cap al 1880 a Texas, de la mà de Fletcher Davis; altres, que prové de New Haven per Louis Lassen; o qui diu que els creadors van ser els Menchen Brothers, a Hamburg, Nova York, al 1885. El cert és que, sembla ser que, aquell mateix any, un noi de 15 anys, en Charlie Nagreen va tenir la genial idea de posar mandonguilles entre dues llesques de pa. Però encara queda una altre història. A Connecticut, el restaurant Louis’ Lunch va anunciar, en l’actualitat, que al 1900 va ser el gerent de llavors, qui va tenir la idea de servir, a un client que tenia pressa,un tros de bou cuit entre dos llesques de pa. I encara una altra, siuen que es té notícia de que al 1916, Walter Anderson, de Texas, ja venia hamburgueses a Wichita.

Tot i que la invenció d’un plat popular, no sempre prové d’una persona concreta, sinó de la suma moltes experiències diferents.

El que si està clar, és que a principis del segle XX va aparèixer la costum de posar carn picada entre dues llesques de pa, i que, al adonar-se’n de que la carn picada havia d’estar ben calenta per ser cruixent i que el pa amb forma rodona, era més còmode de menjar, va néixer de manera definitiva.

Cap als anys 40 ja van aparèixer les primeres cadenes d’hamburgueseria: White Castle a Wichita i Kansas, Big Boy a Glendale (California)  i Mc’Donalds a Sant Bernardino (California).

I l’hamburguesa evoluciona, fins que a principis del segle XX, els xefs comencen a interessar-se per ella, essent Daniel Boulud –xef francès instal·lat a Nova York-, el pioner, al incloure a la carta del seu restaurant, una hamburguesa al foie de 29 dòlars.

Així que neixen, de la mà del fast food, les hamburgueses gourmet, de mil i una combinacions.

Però he deixat pel final una història: dues coques de pa amb un pastís de carn, fornejades fa quatre mil anys, acompanyaven la mòmia d'un alt dignatari egipci a la seua tomba que es va descobrir a principis del nostre segle en les càlides sorres del vell país del Nil. Així que, segurament, és aquesta la primera hamburguesa de la història.

 

L’altre dia vaig tenir la sort de rebre un paquet de Lékué, una marca que sempre ha estat molt present a la meva cuina. Un dels productes que m’enviaven era una de les seves últimes novetats: el MyBurguer.  

Des del principi em va encantar la idea i no m’ha decebut gens, al contrari, crec que serà un gran aliat a la meva cuina, en la que, sovint, es fan hamburgueses.

Aquest instrument et permet fer hamburgueses de dos mides diferents i inclús farcides. Jo per estrenar-lo, em vaig decantar per la segona opció. El resultat? Impecable. Una hamburguesa farcida de salsa chimichurri i camembert, perfecte.

 

Per fer aquesta hamburguesa, es necessiten els següents ingredients (4 persones):

Pels panets de chili:

• 250 gr de farina de força 
• 25 gr de sucre 
• 1 ou gran 
• 6 gr de sal 
• 35 gr de kétchup 
• 15 gr de “Sriracha Hot Chili Sauce” 
• 50 gr de mantega 
• 25 gr de llevat fresc 
• Colorant vermell 
• Llavors de rosella 
• Una mica d’aigua (si fes falta)

Per les hamburgueses:

• 500 gr de carn de porc 
• 1-2 cebes tendres 
• Salsa chimichurri (barreja d'espècies per chimichurri, oli, vinagre)
• Formatge Camembert 
• Sal i pebre

 

Per fer els panets s’han de pastar tots els ingredients fins a obtenir una massa fina i elàstica i, llavors, afegir, a l’últim moment la mantega, en consistència de pomada, i seguir pastant.

  

Quan sigui ben pastada, s’ha de deixar fermentar, en bloc, durant una hora.

Passat aquest temps, s’han de formar. Jo volia hamburgueses XXL i vaig fer quatre boles, però podeu fer-ne de petites, d’uns 25-40 gr o de 85 gr. S’han de mullar amb aigua i posar llavors de rosella pel damunt, o sèsam, encara que millor negres, ja que el contrast amb el color vermell dels panets, queda molt millor.

I llavors, s’han de deixar fermentar, de nou, fins que doblin el seu volum.

Mentre, s’ha de prescalfar el forn a 205ºC.

I cap al forn, durant uns 15 minuts, vigilant que no es cremin.

I quan siguin freds, ja els podem fer servir.

Per les hamburgueses, cal picar la carn o si la compreu ja picada, començar a formar-les.

Amb aquest invent de Lékué és molt senzill. S’ha de posar una capa de carn i amb la part blanca apretar per fer un sot on posar els ingredients que farciran l’hamburguesa. 

Llavors, posar una capa de salsa chimichurri –que fem barrejant la mescla d’herbes per chimichurri amb 3 parts d’oli per una de vinagre i un polsim de sal-, i camembert.

Tapem amb la resta de la carn i amb la mateixa part blanca que hem fet servir per la part petita per fer el sot, la girem, i amb la part més gran apretem per donar la forma d’hamburguesa.

 

Queda perfecte.

Mentre la fem a la planxa, a foc ben fort i amb la paella ben calenta, s’ha de tallar la ceba tendre en juliana, que anirà en cru, ja que així combina perfectament amb el chimichurri.

I ja la podem muntar.

Jo simplement vaig posar l’hamburguesa, una mica de ceba tendre pel damunt i una miqueta més de salseta chimichurri. Res més. El protagonista és el pa i el farcit de l’hamburguesa.

Una vegada la talles, es deliciosament saborosa; surt el camembert fos barrejat amb el chumichurri.

I com el chimichurri em recorda, inevitablement, a Argentina, res millor per acabar, que una cançó de Bersuit Vergarabat.

 

Ebrio de sin razón

De repente quiero estar

toda la noche a solas contigo y me decís

que solamente somos amigos, y miras a la distancia

como que estás en otro lugar.

Yo no creo en la frialdad entre un hombre y una mujer,

para entender eso, mucho no hay que entender,

cuando te veo nena, me pongo a fantasear…

…que tu corazón es igual al mío

y que mi ilusión los va a ver unidos,

no me preguntes por que así deliro,

es que yo no sé que haces conmigo

que es lo que me ves, no soy de los lindos,

siempre me perdí, vivo en el limbo,

vivo sin razón, no tengo dinero,

solo sé que a ti me debo…a ti me debo corazón!!!

Siento que es la primera vez que te veo mi amor

y cuando te veo negra, me pongo a temblar…

Estoy temblando por ti otra vez,

me siento un pez que también es testigo, pero no

puedo adivinar tu verdadera reacción,

si con ese anzuelo te puedo traer

o me podes llevar…

Yo no creo en la frialdad entre un hombre y una mujer,

para entender eso mucho no hay que entender,

cuando te veo nena, me pongo a fantasear…

…que cuando baja el sol, ebrios de sinrazón,

unidos en la luna, que es nuestra gran laguna,

al pulso del reloj, hacemos el amor

hasta perder su ritmo,  bailando en los abismos…

…que tu corazón es igual al mío

y que mi ilusión los va a ver unidos,

no me preguntes porque así deliro,

es que yo no sé que haces conmigo,

que es lo que me ves, no soy de los lindos,

siempre me perdí, vivo en el limbo,

vivo sin razón, no tengo dinero,

solo sé que nos debemos corazón…

si!! Nos debemos corazón…

siempre es la primera vez que te veo mi amor,

cuando te veo nena,

me pongo a temblar, me pongo a temblar,

me pongo a temblar, me pongo a temblar,

me pongo a temblar…y si…!!!

(Bersuit Vergarabat)