dimarts, 18 de març de 2014

Cruixents i adictius. Crackers de farina de castanyes i sèsam.






“Bocado de pan,
rajilla de queso,
y a la bota un beso,
hasta la cena te tendrán en peso.”

(Dita popular)





A casa meva, mai falten formatges. Adoro els formatges. No hi ha res que m’agradi més que un aperitiu amb una taula de formatges variats, amb diferents melmelades –la que més m’agrada és la de ceba-, i una bona copa de vi.

Com sabeu, el pa m’agrada fet a casa, però el que si comprem molt són torradetes fines per fer aquest tipus d’aperitius. De fet, hi ha unes sueques que m’encanten.

Aquest diumenge, mentre pensava com aprofitar una bossa de farina de castanyes que vaig comprar, de manera totalment impulsiva, a una botiga d’espècies i fruits secs, vaig pensar...i si provo de fer crackers?

I ja hi som. Una recepta fàcil i ràpida, amb l’únic objectiu de matar el cuquet de cuinar el cap de setmana.

I és que aquest cap de setmana, temps per cuinar, poc. I diumenge, us podeu imaginar que molt, molt activa, no estava després de la fabulosa nit de dissabte amb els meus “foodies” preferits la Gemma, la Sandra, el Víctor, la Margot, l'Olga i la MJ, i l'Snofla, el Ramón, el Víctor i el Miguel, al Ten’s. Us deixo una foto perquè comproveu vosaltres mateixos el que va ser el sopar.






La recepta en si, és una barreja de receptes, idees, i nous ingredients que volia provar.

Fer-los és molt senzill i menjar-los, encara més. Són ideals per acompanyar fumats, formatges i patés, o inclús soles, estan deliciosos. Són cruixents i fins i el toc de sèsam és fabulós.

La veritat és que mai havia provat la farina de castanyes i és realment curiosa, té un sabor dolcet sorprenent, que fa que amb el formatge -jo els vaig provar amb brie-, quedi increïblement bé.

En una paraula, són addictius, així que una recomanació: mai treguis el formatge sencer, si no vols acabar amb ell i amb els crackers. Com són molt lleugers, és un no parar.

Les castanyes, a més a més, estan considerades un dels fruits secs menys calòrics, ja que la seva composició està més a prop dels cereals que dels fruits secs (si voleu saber més sobre ella, al post de crema de castanyes i xampinyons, m’estenc una mica més). No sé si heu tastat mai la farina de castanyes, però és una interessant font de carbohidrats i que es compara amb el blat. De fet, com no té gluten, s’acostuma a substituir la farina de blat, per farina de castanyes, tot i que resulta una mica menys econòmica.

Jo en aquesta recepta, però, he afegit unes cullerades de farina de blat, però si ho voleu provar només amb farina de castanyes, potser descobriu que resulten més bons i tot.

 

Així que, sense entretenir-vos més, vaig a la recepta:

  • 200 gr de farina de castanyes 
  • 20 gr de farina d’arròs 
  • 8 cullerades plenes de farina de força 
  • 52 gr de sèsam 
  • Un pessic de sal 
  • 3,2 gr de llevat tipus Royal 
  • 200 gr d’aigua (aproximadament) 
  • 1 pessic de pell de taronja seca en pols

 
La recepta no té cap complicació.

En primer lloc, s’han de barrejar bé tots els ingredients, fins a obtenir una pasta, ben homogènia. La farina de castanyes no té gluten, així que no és gens elàstica i fa que la massa sigui més terrosa que les masses amb farina de blat. Per la mateixa raó, aneu afegint l’aigua a poc a poc, fins que a obtenir una massa consistent; jo he indicat la quantitat que vaig fer servir.




Després d’obtenir una massa sòlida i fina, s’ha d’enfarinar la taula i deixar reposar deu minuts.




Passat aquest temps s’ha d’estirar el més finament possible la massa i tallar rectangles. Jo els vaig fer a ull i al posar a la safata del forn, els vaig igualar.




Mentre fem això, s’ha de prescalfar el forn a 200ºC.

Amb paciència, anem posant rectangles al damunt d’un paper vegetal que s’ha de posar al damunt de la safata del forn, anar igualant i, amb l’ajuda d’una forquilla, fer uns petits forats.




I cap al forn, uns 20-25 minuts, depenent de la potència del vostre forn.

Ja veureu que canvien de color una vegada cuits.




Passat aquest temps, s’han d’anar traient i posant a assecar al damunt d’una reixeta, fins que siguin ben, ben freds.

 


Tenen una conservació llarga, sobretot si es posa dins d’una caixa de llauna, o de vidre. 



I per acabar, la cançó que em va venir al cap mentre els degustava i pensava com seria el post d’avui. Sabeu perquè?


Crujidos

“Y si no encuentras fuerzas para salir de aquí,
yo las sacaré de donde sea y seguiré sin ti"
Me dijiste algo así con voz grave y resignada,
me grabé tus palabras y me vestí listo para comenzar.

Día uno en pie, comienzo a andar,
he de aguantar, lo puedo hacer.
El día dos avanza hasta el final
y llega el día tres, lo vuelvo a estropear.
Así que vuelta a empezar.

Día uno en pie, no he de pensar,
ya es día 2, Alprazolam,
comienzo a hablar y no me hago entender,
y llega el día tres, lo vuelvo a estropear.

No preguntes ni por qué ni por qué no,
sólo yo sé el motivo y no es bonito.

Me mudaré a otro sitio, me iré de esta ciudad,
pero ahora es de mí mismo de donde me quiero escapar.

No me des flores cuando aquí hay lirios y rosas,
las querré el día en que ya no quede una sola.
Entonces, ¿me complacerás?
Y dime, ¿cómo lo harás?

Día uno en pie, ¿qué puedo hacer
para encontrar restos de fe?
El tiempo pasa doloroso y lento
y luego en un momento lo vuelvo a joder.
Y entonces vuelta a empezar.

Día una en pie, siento pensar
cómo evitar sentir, pensar,
morir de sed y beber del mar
y al segundo día he vuelto a fracasar.

Si te miento no será por mezquindad,
estas penas siempre llegan por torpeza.

Día uno en pie, ¿qué puedo hacer
sino esperar verlo acabar?
El día terminó con un crujido,
me despierto herido y grito en soledad.

Que es jodido ya lo sé,
pero no es dramático,
esto no es tan trágico,
esto no es un drama, no,
te diré mil cosas por las que llorar ...

(Nacho Vegas)










9 comentaris:

  1. Qué original, te han quedado muy bien! bss.

    ResponElimina
  2. Me ha encantado esta receta. Un saludo,

    ResponElimina
  3. Brutal, com tot el que fas! El que no se t'acudeixi a tu fer, no ho fa ningú! Jo si ho faig em sembla que de moment haurà de ser amb una altra farina, jeje!

    M'ho vaig passar de conya amb l'equip vi blanc, per repetir!

    Petonets guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca l'equip vi blanc!! hem de repetir aviat, encara que sigui amb una cerveseta!!

      Molts petons i gràcies Víctor! Els teus comentaris em fan molta il·lusió!!

      Elimina
  4. Reina, t'he dit mai que ets una crack? Crec que sí, però ho repeteixo: CRACK! Aquests crackers han de ser brutals, però per mi sense formatge, ok?
    Petonets de vi blanc!
    Sandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per tu sense formatge! Of course!! tu si que ets una crack!! ens veiem molt aviat i fem una copeta! ptons bonica!

      Elimina
  5. A mi els formatges em farien mal...bé, en realitat, alguna vegada m'he arribat a empatxar de menjar-ne...sobretot en algun viatge a països amb molta tradició de làctics! I amb aquests crackers teus...no podria demanar res mes! Petons!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!