dijous, 27 de febrer de 2014

Dijous gras, coca de llardons.







“…Avui les coques amb llard,
que es mengen a cremadent,
esvaloten el jovent,
qui se’n pogués fer un gran fart!...”

(Fragment cançó catalana)




El que més m’agradava de carnestoltes, quan anava a l’escola, era que eren uns dies atípics, completament diferents a la resta de l’any. A l’escola es trencava amb el sistema normal i regnava la disbauxa. Cada dia ens feien saltar una norma diferent i s’imposava una d’allò més absurda.

Un dia havíem de portar una sabata de cada color, un altre posar-nos roba del revés…cada dia una cosa diferent, durant la setmana de carnestoltes...inclús l’aigua del dinar -dinava al menjador de l'escola-, era de colors!

Al Sadako -així es deia la meva escola-, era una festa especial.

Tot començava el dijous gras. Cada classe anava per les cases del voltant de l’escola cantant una cançó i els veïns ens donaven butifarra d’ou –ara penso que l’escola ho tenia planificat-, però quan erem petits era d’allò més divertit. Al migdia, el Blas –el cuiner de l’escola-, ens feia també, un menú d’allò més especial.

Després venia la preparació del carnestoltes. Les disfresses ens les haviem de fer nosaltres, i cada classe tenia un tema, dins de la temàtica general de l’escola. I els més grans, feien la rua; quan ens va tocar a nosaltres fer la rua, l'última any a l'escola, va ser realment màgic veure com els petits preparaven les disfresses.

Durant tota la setmana de carnestoltes, aquest apareixia per sorpresa a les classes i ens feia fer activitats d’allò més divertides, fins el dimecres de Cendra, i el tradicional enterrament de la sardina. Un dia que era trist per tots. Tornava la normalitat.

  

El Carnestoltes és un personatge que va néixer a les terres de pagès catalanes com un ninot de palla grotesc que es cremava quan acabaven les festes, que data del segle XVII.

I el dijous gras o dijous llarder és el primer dia d’aquestes festes. És tradició menjar botifarra d’ou i la coca de llardons, que és la recepta d’avui. De fet, com el nom indica, pel dijous gras es menjaven aliments molt calòrics per preparar als catalans per una obligada abstinència que, antigament es feia de manera majoritària, durant la Quaresme.

  

Tot i que no m’agrada massa disfressar-me, si que m’agrada menjar, per cada festa els seus dolços concrets.

La coca de llardons és molt fàcil de fer, jo l'he fet amb pasta de full que tenia congelada -casolana-, però es pot fer amb pasta de full comprada, que també queda molt bé.


  
Per fer la coca, es necessiten els següents ingredients:

  • 250 gr de pasta de full express o 1 làmina comprada
  • 150 gr de llardons
  • 6 cullerades de sucre (+per espolsar pel damunt)
  • 50 gr de pinyons
  • 1 ou
  • anís


En primer lloc s’ha de prescalfar el forn a 200ºC.

Mentre es prescalfa, s’ha estendre la pasta de full al damunt del paper vegetal que anirà al forn, al damunt d’una safata i estirar bé perquè quedi fina, amb forma, més o menys rectangular.




Després, s’ha de posar els llardons i unes 6 cullerades de sucre, aproximadament, a dins d’una bossa o d’un drap, i amb el corró, s’han de picar per trossejar-los.



 
S'ha de tenir en compte de remenar bé perquè quedin ben barrejats amb el sucre.




Llavors, primer punxem amb una forquilla la zona central de la làmina de pasta de full (hem de fer com si la dividíssim en tres parts) i, just al mig de la làmina s’ha d’estendre la meitat de la barreja de llardons i sucre i plegar un dels extrems de la pasta de full pel damunt de la zona on hem posat els llardons, perquè quedin ben coberts.




Al damunt posem la resta de barreja de llardons i sucre i amb la part que encara no hem plegat de la pasta de full, tornem a plegar.




Una vegada tenim fet el rectangle, passem una mica el corró pel damunt perquè els llardons del mig quedin ben agafats.

Finalment s’ha de pintar la superfície amb ou batut i repartir pel damunt els pinyons i sucre.




Per decorar s’han de per unes marques amb l’ajuda d’un ganivet, als laterals.

I cap al forn, a 200ºC, uns 25-30 minuts; després, a refredar al damunt d'una reixeta, però abans, només treure la coca del forn, amb l'ajuda d'un pinzell, s'ha de pintar amb una mica d'anís, que donarà sabor i brillantor a la coca.




Per dins és espectacular. He de reconeixer que aquests llardons eren increïbles...i com havia de ser si els he comprat al Colmado Quílez?






I com podia acabar el post d’avui, si no donant la benvinguda al Carnestoltes.


Carnestoltes quinze voltes,
i Nadal de mes en mes,
cada dia fossin festes,
i la Quaresma mai vingués.

Tramuntana s'és girada
per amunt i per avall,
per les dones xocolata
i pel homes un boscall.

Carnestoltes en són fredes
i són de poca virtut,
quantes hi ha que ballen, ballen,
amb el ventre sempre buit.

Carnestoltes quan arriba
no són festes de pietat,
llicencioses i profanes,
ocasions de fer pecat.

Ai, mares a la canalla
poseu-los un bon vestit
per anar a veure en Carnestoltes
que és un home divertit.

La Quaresma és arribada,
ja ho podeu considerar,
no podreu menjar costelles
sinó ous amb bacallà.

(Cançó popular catalana)






TEXTO O DESCRIPCION





12 comentaris:

  1. Unmmmm, bonissima !! , Jo la faig d'una forma molt semblant i queda espectacular. Un petó !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah si? Mira que no sóc massa de llardons, però aquest any...com he disfrutat!! jajajaja! Ptons Jose!

      Elimina
  2. Sembla boníssima, Marta!! Ei, i la història del principi?? quina gràcia!! és veritat! a l'escola tot es capgirava i havíem de fer "gamberrades" i això, als nens, ens encanta!! ha ha ha. Ara queda en el record, però encara podem recordar detalls com si fos ara, com això de les sabates de cada color, o els mitjons del revés, o pintats de cara...!! Visca el Carnestoltes!! Sort en tenim, d'aquest ninot lleig i espallufat!! ha ha ha. Petons, guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja!! M'enrecordo com si fos ahir!! jajajaja!! Visca!! i ara...a pels bunyols de Quaresma!! jajajaja!! Ptons guapa

      Elimina
  3. ¡Hola Marta! Gracias por pasarte por nuestro blog, así conocemos el tuyo =)
    Una coca con una pinta tremendamente rica!^^
    Un besote!

    ResponElimina
  4. Jo faig una gairebé igual, pero li poso cabell d'angel a l'hora de doblegar-la, la facis com la facis el resultat es impresionant eh?! Molt maca t'ha quedat:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmmm!!! Quina bona idea!!! Me l'apunto!!! Segur que al meu pare li encantaria amb cabell d'àngel!!! Molts petons i gràcies

      Elimina
  5. Em quedo amb la idea de picar els greixons amb el sucre! T'ha quedat una coca esplèndida...hauré de provar aquests llardons de Can Quílez! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són boníssims Mònica!!! Però em sembla que tanquen, així que no triguis! jejeje!! Molts petons

      Elimina
  6. Oh My God!! Em deixes salivant davant d'aquesta coca Marta! No l'he feta mai casolana, però hauré de posar-hi remei fent la teva proposta! I sent els llardons de Can Quilez, éxit segur!! A la meva escola no feien tanta gresca per Carnestoltes, ja veig que us ho passàveu de conya, eh?

    Molts petonets guapa, i feliç setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que m'encanta la gresca! jajajaja!!! Molts petons i bon cap de setmana! Ens veiem la setmana vinent!! Ptons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!