Dijous gras, coca de llardons.

“…Avui les coques amb llard,

que es mengen a cremadent,

esvaloten el jovent,

qui se’n pogués fer un gran fart!...”

(Fragment cançó catalana)

El que més m’agradava de carnestoltes, quan anava a l’escola, era que eren uns dies atípics, completament diferents a la resta de l’any. A l’escola es trencava amb el sistema normal i regnava la disbauxa. Cada dia ens feien saltar una norma diferent i s’imposava una d’allò més absurda.

Un dia havíem de portar una sabata de cada color, un altre posar-nos roba del revés…cada dia una cosa diferent, durant la setmana de carnestoltes...inclús l’aigua del dinar -dinava al menjador de l'escola-, era de colors!

Al Sadako -així es deia la meva escola-, era una festa especial.

Tot començava el dijous gras. Cada classe anava per les cases del voltant de l’escola cantant una cançó i els veïns ens donaven butifarra d’ou –ara penso que l’escola ho tenia planificat-, però quan erem petits era d’allò més divertit. Al migdia, el Blas –el cuiner de l’escola-, ens feia també, un menú d’allò més especial.

Després venia la preparació del carnestoltes. Les disfresses ens les haviem de fer nosaltres, i cada classe tenia un tema, dins de la temàtica general de l’escola. I els més grans, feien la rua; quan ens va tocar a nosaltres fer la rua, l'última any a l'escola, va ser realment màgic veure com els petits preparaven les disfresses.

Durant tota la setmana de carnestoltes, aquest apareixia per sorpresa a les classes i ens feia fer activitats d’allò més divertides, fins el dimecres de Cendra, i el tradicional enterrament de la sardina. Un dia que era trist per tots. Tornava la normalitat.

  

El Carnestoltes és un personatge que va néixer a les terres de pagès catalanes com un ninot de palla grotesc que es cremava quan acabaven les festes, que data del segle XVII.

I el dijous gras o dijous llarder és el primer dia d’aquestes festes. És tradició menjar botifarra d’ou i la coca de llardons, que és la recepta d’avui. De fet, com el nom indica, pel dijous gras es menjaven aliments molt calòrics per preparar als catalans per una obligada abstinència que, antigament es feia de manera majoritària, durant la Quaresme.

  

Tot i que no m’agrada massa disfressar-me, si que m’agrada menjar, per cada festa els seus dolços concrets.

La coca de llardons és molt fàcil de fer, jo l'he fet amb pasta de full que tenia congelada -casolana-, però es pot fer amb pasta de full comprada, que també queda molt bé.

  

Per fer la coca, es necessiten els següents ingredients:

• 250 gr de pasta de full express o 1 làmina comprada
• 150 gr de llardons
• 6 cullerades de sucre (+per espolsar pel damunt)
• 50 gr de pinyons
• 1 ou
• anís

En primer lloc s’ha de prescalfar el forn a 200ºC.

Mentre es prescalfa, s’ha estendre la pasta de full al damunt del paper vegetal que anirà al forn, al damunt d’una safata i estirar bé perquè quedi fina, amb forma, més o menys rectangular.

Després, s’ha de posar els llardons i unes 6 cullerades de sucre, aproximadament, a dins d’una bossa o d’un drap, i amb el corró, s’han de picar per trossejar-los.

 
S'ha de tenir en compte de remenar bé perquè quedin ben barrejats amb el sucre.

Llavors, primer punxem amb una forquilla la zona central de la làmina de pasta de full (hem de fer com si la dividíssim en tres parts) i, just al mig de la làmina s’ha d’estendre la meitat de la barreja de llardons i sucre i plegar un dels extrems de la pasta de full pel damunt de la zona on hem posat els llardons, perquè quedin ben coberts.

Al damunt posem la resta de barreja de llardons i sucre i amb la part que encara no hem plegat de la pasta de full, tornem a plegar.

Una vegada tenim fet el rectangle, passem una mica el corró pel damunt perquè els llardons del mig quedin ben agafats.

Finalment s’ha de pintar la superfície amb ou batut i repartir pel damunt els pinyons i sucre.

Per decorar s’han de per unes marques amb l’ajuda d’un ganivet, als laterals.

I cap al forn, a 200ºC, uns 25-30 minuts; després, a refredar al damunt d'una reixeta, però abans, només treure la coca del forn, amb l'ajuda d'un pinzell, s'ha de pintar amb una mica d'anís, que donarà sabor i brillantor a la coca.

Per dins és espectacular. He de reconeixer que aquests llardons eren increïbles...i com havia de ser si els he comprat al Colmado Quílez?

I com podia acabar el post d’avui, si no donant la benvinguda al Carnestoltes.

Carnestoltes quinze voltes,

i Nadal de mes en mes,

cada dia fossin festes,

i la Quaresma mai vingués.

Tramuntana s'és girada

per amunt i per avall,

per les dones xocolata

i pel homes un boscall.

Carnestoltes en són fredes

i són de poca virtut,

quantes hi ha que ballen, ballen,

amb el ventre sempre buit.

Carnestoltes quan arriba

no són festes de pietat,

llicencioses i profanes,

ocasions de fer pecat.

Ai, mares a la canalla

poseu-los un bon vestit

per anar a veure en Carnestoltes

que és un home divertit.

La Quaresma és arribada,

ja ho podeu considerar,

no podreu menjar costelles

sinó ous amb bacallà.

(Cançó popular catalana)