1 any de blog. Agraïments i galetes de colors.

 

“No puedo responder otra cosa que

gracias y gracias.”

(William Shakespeare)

Sembla mentida com passa el temps, i és que un dia com avui, fa un any, em decidia a obrir aquest blog de cuina, sense saber molt bé com donar-li la forma que volia ni fins a on arribaria. I ara, ja fa un any.

Durant aquest any, he publicat 191 receptes, amb aquesta 192, i la veritat és que n’estic molt contenta. Sobretot perquè gràcies al blog he conegut gent fantàstica amb qui comparteixo l’amor per la cuina i moltes coses més , i amb qui m’encanta reunir-me tot sopant, als Berenars de la Margot, en tallers i a on sigui; la Sandra i el Xavi, la Gemma, la Margot, el Víctor, l'Olga i la MJ.

A més, vull agrair a tota la gent que durant aquest any ha seguit el meu blog, i per tots aquells que m’han anat deixant fantàstics comentaris que m’han fet somriure i que m’han fet molta, molta il·lusió. Gràcies de tot cor, perquè precisament això, m’anima a seguir.

 

I aquesta setmana, no només ha estat l’aniversari del meu blog. Ahir el meu germà va fer trenta anys; mare meva com passa de ràpid el temps.

Fa dos dies érem dos nens petits, despreocupats i ara...que he de dir...

El meu regal pretenia que per uns moments tornéssim a ser aquells nens, per això vaig fer un puzzle de 30 peces amb una imatge de la nostra infància i que millor per amagar les peces –dins de sobrets de colors- que galetes de colors pel damunt. Puzzle, galetes, joc, 30 sobres per obrir...coses de nens.

El premi de fer el puzzle, un missatge secret al darrera, d’una germana que, encara que no li digui, l’estima molt.

La idea de les galetes per amagar els sobres de les peces la vaig tenir diumenge mirant el programa “Cupcakes Maniacs”, vaig pensar que era just el que buscava.

I aquí teniu la recepta.

Per fer unes 25 galetes –depèn de la mida, és clar-, es necessiten els següents ingredients:

• 225 gr de mantega 
• 350 gr de sucre morè 
• 1 ½ culleradeta de bicarbonatç
• ½ culleradeta de sal 
• 400 gr de farina 
• 1 cullerada de pasta de vainilla 
• 2 ous 
• 200 gr de Lacasitos petits

Les galetes són molt i molt fàcils de fer.

En primer lloc s’ha de batre a velocitat mitja el sucre morè i la mantega, durant deu o quinze minuts, fins que blanquegi, dobli el volum i es converteixi en una massa esponjosa i airejada.

Llavors, s’han d’afegir els ous, un a un i seguir batent fins que la massa sigui ben homogènia. Després, s’ha d’afegir la pasta de vainilla i la farina –abans s’ha d’afegir el bicarbonat i la sal i tamisar-.

Quan sigui gairebé tot barrejat, s’ha d’afegir la pasta de vainilla i després, quan aquesta sigui ben integrada, els Lacasitos, tenint en compte que s’ha de reservar una part de les xocolatines, no la meitat, però casi –a ull-, per decorar les galetes abans de posar-les al forn.

  

I ja podem posar-les a la safata del forn que s’ha de preparar amb paper vegetal.

Jo per què totes fossin iguals, he agafat una cullera medidora i he anat agafant porcions de massa, que he bolejat i posat al damunt del paper vegetal. Llavors, s’han de decorar amb 5 o 6 grajeas i cap al forn. No cal apretar-les molt, ja que amb l’escalfor i, al estendre’s la massa, ja es recol·locaran.

S’han de coure al forn, prescalfat a 180ºC, durant uns deu o quinze minuts.

Al treure les galetes del forn, s’han de deixar cinc minuts a la safata i passat aquest temps, deixar refredar al damunt d’una reixeta.

Estan molt bones, però vigileu, perquè si en proveu una, no podreu parar de menjar-ne...una darrera l'altre i en un tres i no res, us haureu quedat sense.

 

I per acabar, dono de nou les gràcies a tots, perquè sense vosaltres, no seria possible. Us deixo amb una magnífica cançó d’Alanis Morissette, on com jo, dona les gràcies.

Thank you

How about getting off of these antibiotics
How about stopping eating when i'm filled up
How about them transparent dangling carrots
How about that ever elusive kudo

Thank you India
Thank you terror
Thank you disillusionment
Thank you frailty
Thank you consequence
Thank you thank you silence

How about me not blaming you for everything
How about me enjoying the moment for once

How about how good it feels to finally forgive you
How about grieving it all one at a time

Thank you India
Thank you terror
Thank you disillusionment
Thank you frailty
Thank you consequence
Thank you thank you silence

The moment i let go of it was
The moment i got more than i could handle
The moment i jumped off of it was
The moment i touched down

How about no longer being masochistic
How about remembering your divinity
How about unabashedly bawling your eyes out
How about not equating death with stopping

Thank you India
Thank you providence
Thank you disillusionment
Thank you nothingness
Thank you clarity
Thank you thank you silence

Yeah yeah
Ahh ohhh
Ahhh ho oh
Ahhh ho ohhhhhh
Yeaahhhh yeahh

(Alanis Morissette)