dijous, 13 de febrer de 2014

Original, sorprenent, divertida i deliciosa. Fondue de pizza.





“Innovar es levantarse todos los días
con ganas de hacer un poco mejor el mundo.”

(Ferran Adrià)




Podria dir, sense equivocar-me, que les pizzes són una de les coses que més m’agrada del món. M’encanten. Però ben fetes és clar.

No resulta estrany, tenint en compte la passió que tinc pels formatges.

Així que tampoc és molt difícil encertar que, un altre dels plats que més m'agrada és la fondue.

Quan vaig veure aquesta recepta vaig flipar. Corria l'any 2007 i estava llegint un original llibre de cuina: Las mejores pizzas del mundo de Fabián Martín.





Pel que fa a les pizzes, hi ha un abans i un després d’aquest xef, que s’ha fet conegut per crear un nou concepte de pizzes. De fet, només fullejant aquest llibre, ja ens demostra la seva creativitat, que, per altra banda, està a la ma de tothom.
   
Fabián Martín era un boxejador olímpic, que va començar repartint pizzes a domicili i, que va deixar l’esport després de patir un accident de cotxe. Després d’aquest brutal canvi a la seva vida, va obrir la seva primera pizzeria a Llívia i es va convertir en el campió de pizza a nivell mundial.

Combina sabors, salats i dolços, suaus i forts, textures, olors i varia amb la presentació comú de les pizzes. Hi ha formats de pizzes ben curioses en el seu llibre, del que s’han venut, per cert, moltíssimes còpies des que va sortir fa molts anys.

No fa gaires dies, els meus pares, uns amics seus i ELL i jo, vam anar a sopar a la pizzeria del Fabián, que té a la Via Laietana i, el que més em va sorprendre van ser dues coses. La primera, ell. Rondava per la pizzeria com un més, discret i controlant que tot estigués perfecte. De fet, suposo que si jo no fos una obsessiva de la cuina que memoritza i es llegeix de dalt a baix tots els llibres de cuina, penso que hagués passat desapercebut. La segona cosa, la qualitat dels ingredients que fa servir a les pizzes.

Recordo que l’August, un dels amics dels meus pares li va preguntar la diferència entra la pizza normal i la napolitana i va respondre: “El més important és la qualitat dels ingredients. Tots els elements de les nostres pizzes són de qualitat, per això els preus són una mica elevats, en alguns casos, en la napolitana, el producte ve directament, d’Itàlia.”

Tenia raó.

Quina pinta tenien totes les pizzes. Crec que mai havia vist una alfàbrega tant fresca. De fet, vam demanar una amanida de ventresca i anxoves, i no cal que us digui que la barreja d’enciams semblava acabada de collir, el gegant tros de ventresca era exquisit i les anxoves eren sublims, grosses i amb el punt perfecte de sal.

Per que us feu una idea. El Fabián va guanyar el Campionat Mundial, a Nàpols, amb una Pizza Margarita Bebible, que és una pizza de veritat, amb tots els seus ingredients, només que la textura és diferent. Té mozzarella, tomàquet, formatge romà ratllat i alfàbrega, tot presentat en una copa petita i fent coincidir els colors amb els de la bandera italiana. Brutal.



La recepta que avui poso, fa molt de temps que va fer la meva mare, poc després de que comprés el llibre –de fet, crec que inclús va sortir una vegada a un dels programes de Cuines, de TV3-.

Ara, després d’anys amb el llibre de cuina mig oblidat –dic mig, perquè sóc conscient de tots els que tinc, però és impossible tenir-los tots al dia-, després d’anar l’altre dia al seu restaurant –quin error no dur el llibre perquè me’l firmés-, he rescatat aquesta deliciosa versió de la pizza.

I és que què més puc demanar si en un sol plat em barreges dues de les meves passions: la fondue i la pizza? Res més. És un plat rodó i exquisit, a més de divertit.



Per la recepta, feta per dues persones, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:
  • 250 gr de farina
  • 125 cl d'aigua
  • 5 gr de llevat
  • 1 cullerada d'oli d'oliva
  • 5 gr de sal

Per la pizza:
  • 2 cebes
  • 2 pebrots verds 
  • 2-4 cullerades de tomàquet fregit
  • orenga
  • uns trossos de brie
  • mozzarella
  • xoriço picant 
  • oli i sal 


Primer s'ha de preparar la massa, perque ha de reposar, i per fer-ho s'han de pastar bé tots els ingredients. La recepta original diu que la massa ha de reposar al menys 24 hores dins de la nevera. Jo l'he deixat reposar un parell d'hores a temperatura ambient i ha quedat molt bé.




Llavors, s'ha de prescalfar el forn a 220ºC i fer boletes d' 1cm de la massa. Quan siguin fetes i el forn calent, s'han de coure fins que siguin daurades, aproximadament, uns 20 minuts.




Mentre, s'ha de preparar dues cassoletes.

En un cassó s'ha de sofregir el pebrot verd i la ceba que s'han de tallar a trossets petits fins que siguin daurats.




A cada cassoleta s'ha de posar una mica de tomàquet fregit casolà amb orenga, una mica de brie, una capa de xoriço a dauets i una capa de sofregit de ceba i pebrot.




Finalment, s'ha d'acabar d'omplir de mozzarella.




Una vegada traiem del forn les boletes de massa, ja es pot possar les cassoletes fins que el formatge sigui fos i torradet.




I ja ho podem servir.

No hi ha manera més divertida de menjar una pizza, que anar sucant boletes de massa. 





I sense sortir de Itàlia, una cançó ideal per escoltar degustant una pizza...


Guarda come dondolo

Guarda come dondolo,
guarda come dondolo con il twist,
con le gambe ad angolo,
con le gambe ad angolo ballo il twist.
Sar? Perch? io dondolo,
saranno gli occhi tuoi che brillano,
ma vedo mille mille mille lucciole
venirmi incontro insieme, insieme a te!

Guarda come dondolo,
guarda come dondolo con il twist,
con le gambe ad angolo,
con le gambe ad angolo ballo il twist.
Le ginocchia scendono,
le mie gambe tremano,
forse sono brividi, brividi d'amor!

Guarda come dondolo,
guarda come dondolo con il twist,
con le gambe ad angolo,
con le gambe ad angolo ballo il twist.
Sar? Perch? io dondolo,
saranno gli occhi tuoi che brillano,
ma vedo mille mille mille lucciole
venirmi incontro insieme, insieme a te!

Guarda come dondolo,
guarda come dondolo con il twist,
con le gambe ad angolo,
con le gambe ad angolo ballo il twist.
Le ginocchia scendono,
le mie gambe tremano,
forse sono brividi, brividi d'amor!

Guarda come dondolo,
guarda come dondolo con il twist
con le gambe ad angolo,
con le gambe ad angolo ballo il twist.
Le ginocchia scendono,
le mie gambe tremano,
forse sono brividi, brividi d'amor!

(Edoardo Vianello)












10 comentaris:

  1. Ei!! com mola! A mi també m'encanten, les pizzes ben fetes com tu dius. Però això de la fondue és ja "lo más!" ho haurem d'intentar a casa, ha de ser per llepar-se'n els dits, si ve del Fabián. Gràcies per compartir-la, Marta! Petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu guapa!! Prova-ho que és super bona i original!! Ptons

      Elimina
  2. Quina delicia!!!
    petons

    ResponElimina
  3. Nena...m'he quedat de pedra....ohhhhhhhhh!!! Ja me l'imagino en un soparet a casa...uhuuu!!
    Petons reina...you are the best!!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja!! Si! Si! Segur que li encantarà a l'Alfons! I després un G&T!! Ptons

      Elimina
  4. Jo si que puc assegurar que les pizzes és lo que més m'agrada del món!! ja veus que selecta ^O^. Aquesta founde m'encanta, i si que ho és d'original, divertida i sorprenent!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que són tant bones...!!! Un pto guapa

      Elimina
  5. Noia..aquesta recepta a més de divertida ha de ser deliciosa! Crec que és ideal pels nens, si més no els de casa, que això de sucar els encanta! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que els encantarà! A casa ja no som nens, i vam disfrutar com si fossin peques! Pto

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!