dissabte, 8 de febrer de 2014

"Trampantojo". Sushi de patata, gírgoles, espàrrecs de marge i tomàquets confitats.







“Pocos ven lo que somos,
pero todos ven lo que aparentamos.”

(Nicolás Maquiavelo)





El Trampantojo (de “trampa ante ojo”), en francès utilitzat com a trompe-l’oeil –que també significa que enganya a l’ull- és una tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista jugant amb l’entorn arquitectònic, la perspectiva, el sombrejat i altres efectes òptics, aconseguint una “realitat intensificada” o “substitució de la realitat”; habitualment, és més comú, encara, parlar d’il·lusionisme.

De fet, al Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola, es defineix el trampantojo com a "trampa o ilusión con que se engaña a alguien, haciéndole ver lo que no es".

Hi ha fonts literàries molt antigues (Plinio el Vell i Vitruvi) que ja parlen de trampantojos a la pintura grega; al Renaixement era un recurs molt utilitzat; i a la pintura contemporània, els surrealistes, especialment Dalí i Magritte, i els hiperrealistes, també l’utilitzaven amb freqüència.

Però no només existeixen a la pintura; a l’arquitectura també es contraresten certes impressions o es modifica la percepció de l’espai amb efectes arquitectònics. En aquesta disciplina, són trampantojos, per exemple, variar l’alçada de les columnes o la longitud d’unes escales.



Resulta que aquest concepte, propi de l’art, que es pot traduir com a “il·lusió òptica” i l’objectiu del qual és enganyar a l’observador, també s’aplica a la gastronomia.

Aplicat a aquesta disciplina, un trampantojo és un plat que sembla una cosa, i n’és una altre diferent.

La primera vegada que vaig sentir a parlar d’aquest terme, va ser a Top Chef, gràcies al cuiner Diego Guerrero -El Club Allard-, que basa tota la seva cuina en els trampantojos i que va presentar una de les proves, que, precisament, consistia en fer-ne un.

En aquella ocasió, va fer una curiosa versió d'un ou poché.

Però sembla ser que l'inventor dels trampantojos a la cuina va ser Ferran Adrià amb les seves esferificacions. Quin no ha vist l'esferificació d'oliva verda? Creieu que sembla que sigui aquest fruit?



Aquesta recepta l’he vist avui mateix a Bavette, una de les meves webs culinàries de referència, i és que l’Ettore Cioccia és un artista de la cuina.
Només veure-la, he pensat que volia provar-la, i m’ha faltat temps per fer-ho. Tenia tots els ingredients a casa, menys la panxeta, així que m’he llençat de cap.



Per fer aquest fals sushi, per a dues persones, es necessiten:

  • 5 patates mitjanes 
  • Espinacs frescos 
  • 50 gr de gírgoles 
  • Un pessic d’all en pols 
  • Un pessic de gingebre 
  • Un pessic de ceba en pols 
  • 8 puntes d’espàrrecs verds 
  • 40 gr de mantega 
  • 24 tomàquets confitats  
  • sal i pebre negre 
  • sèsam


En primer lloc, i com s’ha de refredar, s’ha de fer el puré de patates.




Per això s’han de coure amb un cassó i aigua, i quan siguin tendres, posar en un bol amb sal, pebre negre i la mantega i, amb l’ajuda d’una forquilla, fer-ne un puré. I reservem.




En una altre cassola, s’ha de posar aigua a bullir i escaldar les puntes d’espàrrecs de marge uns 5 minuts i reservar-los.




Sense tirar l’aigua, una vegada trets els espàrrecs, s’ha d’anar agafant grapats d’espinacs amb les pinces i escaldar un segon, treure-les, passar per aigua freda i deixar assecar-les al damunt de paper de cuina, perquè aquest absorbeixi bé l’aigua.




Per altre banda, s’han de tallar les gírgoles a juliana, bastant fina, i sofregir-les amb una mica d’oli, l’all en pols, el gingebre i la ceba en pols, fins que siguin daurades.


  

I ja podem muntar el fals sushi.

Per fer-ho, amb una esterilla o, simplement, amb paper film, en tindrem prou.

S’ha de posar un quadrat de puré de patata, allisat lleugerament, més o menys de la mida que pot tenir una de les algues per fer sushi. Jo potser he fet una capa massa fina i molt farcit, però és qüestió d’anar agafant el truc. Jo sóc una mica bèstia amb aquestes coses.




Una vegada el puré ben estira, s’ha d’anar col·locant, primer, una capa d’espinacs, i després una filera amb cadascun dels ingredients, posant, en últim lloc, els tomàquets.




I, mica en mica, ja es pot anar pressionant i enrotllant amb molt de compte.




L’Ettore recomana a la seva recepta, posar un parell d’hores el rotlle a la nevera, per poder tallar amb més facilitat, jo, no disponia d’aquest temps i per això al tallar, s’han desmuntat una mica. Si veieu el seu...us quedareu amb la boca oberta. És un plat fantàstic.

I finalment, a decorar-lo. Jo he fet servir sèsam, que últimament està molt present a la meva cuina.



Joan Colomo, avui acabo el post, i el dia, amb una cançó teva.


A contrapèl


Dogmes i valors d'antany ens fan caure en el parany
Un llenguatge pobre i buit ens fan caure a l'oblit
Els costums d'un animal que esta mig mort de por
Una llum crepuscular en mig de la foscor
En la eterna tardor

Començar a remar altre cop contra el mar
Escopir cap al cel resistir a contrapèl
Saber d'on bufa el vent, anar a contracorrent
Plantar i tallar d'arrel, resistir a contrapèl

Mil·lenis de foscor formen el nostre subconscient
Un pacte social ens impedeix obrir la ment
Com jutjar sense dubtar el que es o no es decent
Una conducta ancestral em fa sentir malament
Em sento malament

Començar a remar altre cop contra el mar
Escopir cap al cel resistir a contrapèl
Saber d'on bufa el vent, anar a contracorrent
Plantar i tallar d'arrel, resistir a contrapelo

(Joan Colomo)












10 comentaris:

  1. Uyyy que rico !!!! que pinta !!!! con gusto saborearía un poco ya.... besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Naroa!! Un abrazo

      Elimina
  2. Un sushi ben nostre Marta! Molt original i bo!! :)
    Petons guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Ja ho pots ben dir, Dolors!! Un petonarro

      Elimina
  3. Ull ben enganyat! Aquest trampantojo t'ha sortit excepcional! I ha de ser boníssim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bona idea, eh? Doncs és boníssim!!! Molts petons guapa!

      Elimina
  4. És ben bé que amb imaginació es poden fer plats ben xulos, Marta!! Molt bé!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La imaginació al poder! jajaja!! Molts petons Marina!

      Elimina
  5. Guau, no deixes de sorprendre'm Marta!
    T'ha sortit un fals sushi espectacular, amb la feinada que tinc jo amb l'autèntic, no sé si seria capaç de fer aquest fals, jeje!

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, Víctor!! és molt més senzill que el sushi normal...de fet, és gairebé com un pastís de patata enrotllat, com els de tota la vida, però amb uns ingredients una mica més sofisticats!! Prova'l que t'agradarà! Un pto guapo!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!