dimarts, 18 de febrer de 2014

Un post dolç, per la mare més dolça. Hummingbird Cake.





"Dir que m'has estimat i m'estimes
Dir que m'has educat i m'eduques
Dir que m'has perdonat i em perdones
Dir
que m'has entés i m'entens
Dir que m'has donat i que em dones
Dir
que t'has preocupat i et preocupes
Dir que sempre has estat i que sempre estarás

Es dir-te,
senzillament,
mare meva,
que no hi ha ningú
com tu."

(Traficantes de sueños)



Ahir va ser l'aniversari de la meva mare. I avui, passada la celebració, li vull dedicar el post.

Com sempre dic, sóc una persona de silencis, de poc contacte físic. Em costa fer petons i no sóc gens carinyosa, però, vull que sàpiga que l’admiro i l’estimo. En majúscules.

Podria dir i dic, que vaig créixer amb la millor mare del món, i només espero que, si algun dia tinc un fill, pugui arribar a ser una mare com la meva.

I per donar-li les gràcies per tot el que, desinteressadament, m’ha donat, i per com m’ha estimat sempre, avui li dedico un post dolç. I tot i que no sóc de posar fotos, més enllà de les de les receptes, no puc estar-me de posar una de les que més m'agraden.





Aquest pastís feia molt de temps que volia fer-lo i és el que vaig portar a la última convocatòria de “Las meriendas de Margot”. Aquesta vegada vam ser convocats a la Cookiteca, on vam tenir una acollida fantàstica per la Neus. Cadascú havia de portar un “pongo” casolà i la veritat és que va ser un berenar fantàstic amb receptes, dolces i salades, delicioses. Sempre és agradable compartir la tarda amb altres bloggers. La foto de la Margot:




I no sabeu com de bé es van portar els de la Cookiteca i els seus proveïdors, ja que al finalitzar ens van fer un regal immillorable: "The Tapas Kit" d’Ingredíssimo, un cassó i un drap de cuina de Bra, un motlle per bombons, una samarreta i una bossa de SiliKoMart (link) i una pasta de regalèssia de Home Chef. La foto és de Els Fogons de la Bordeta, jo sóc massa impacient i no en vaig fer.




I per si fos poc, vaig guanyar el concurs de fotografia que es fa a cada berenar...el premi? Un taller a la Cookiteca!!! Us deixo la foto de l’entrega del premi.





Desde que la recepta original del Hummingbird Cake, va aparèixer per primera vegada, al 1978, a la revista Southern Living, és la recepta més sol·licitada de la història d’aquesta famosa revista.

L’origen de la recepta no està molt clar.

Com la traducció literal és “Pastís Colibrí”, hi ha qui dir que la recepta va aparèixer a Jamaica –on el colibrí és el ocell nacional-, concretament al Gleaner de Jamaica, al març de 1969.

Hi ha qui diu, però, que és originari del Sud d’Estats Units.

Sigui com sigui, és un pastís suficientment dolç, inclús, pels colibrís. Poder per això duu aquest nom... 

  

La recepta l’he tret d’un meravellós blog, molt dolç i elegant, Dulces Bocados; per un motlle de 15 cm (jo vaig fer el doble, perquè utilitzava un motlle gran, de 30 cm), es necessiten els següents ingredients:


Pel pastís:

  • 55 gr de nous 
  • 195 gr de farina de rebosteria
  • 130 gr de sucre
  • 1 culleradeta de bicarbonat
  • un pessic de sal
  • 1/2 culleradeta de canyella
  • 2 ous
  • 90 ml d'oli de gira-sol
  • 3/4 culleradeta de vainilla en pasta
  • 120 gr de pinya natural o en almívar
  • 2 plàtans madurs


Pel frosting:

  • 200 gr de mantega
  • 200 gr de mascarpone
  • 200 gr de sucre glas
  • 1 culleradeta de vainilla en pasta


Per decorar:

  • làmines de pinya natural assecades


Els ingredients que li donen un sabor tant deliciós a aquest pastís són la pinya i els plàtans.




En primer lloc, s'ha de prescalfar el forn a 180ºC.

Mentre, s'ha de preparar el motlle pintant bé amb mantega fosa i després posant paper vegetal a la base, així en assegurem que no s'enganxa, segur.




Per altra banda, s’ha de tallar la pinya i tallar-la a trossets ben petits; igualment, s’ha de pelar els plàtans i aixafar-los bé, amb l’ajuda d’una forquilla.




Com el forn ja el tenim calent, s’ha d’aprofitar la temperatura per torrar una mica les nous; amb uns 8 minuts hi ha suficient. Quan siguin torrades, s’han de deixar refredar i amb l’ajuda d’un drap i d’un corró, picar-les una mica. Per fer això han de ser ben fredes, per evitar, així, que deixin anar un excés d’oli.




Abans de començar a fer la massa, en un bol s’ha de preparar els element secs: la farina, el sucre, el bicarbonat, la sal i la canyella.




I ja podem començar. Per fer la massa, s’ha de començar batent els ous fins gairebé muntar-los –ja veureu que es tornen blancs-, i després afegir l’oli, la vainilla, les nous, els plàtans i la pinya.




A continuació, s’han d’afegir els ingredients secs i seguir barrejant –amb la pala-, fins que tots els elements siguin ben integrats.




Llavors, s’ha de posar la massa dins del motlle i fornejar durant uns 45 minuts –dependrà de la potència del vostre forn-, fins que al punxar amb un escuradents, aquest surti net –s’ha de tenir en compte que és un pa de pessic molt humit, així que no s’ha d’esperar a que sigui massa sec.




Una vegada cuit, s’ha de treure del forn, esperar deu minuts i llavors desemmotllar per deixar refredar el pastís al damunt d’una reixeta.

I mentre es deixa refredar el bescuit, s’ha d’anar preparant el frosting, barrejant tots els ingredients. El sucre és orientatiu, així que aneu provant i en funció de si el voleu més o menys dolç, aneu afegint el sucre a poc a por. És un pa de pessic que de per si, ja és dolça, així que jo no faria el frosting amb massa sucre.

Si feu el pastís sencer, s’ha de tallar el pa de pessic en tres parts i cobrir cada part amb el frosting, finalment, cobrir-lo tot. Jo he fet mini pastissets així que només els he obert per la meitat, he posat una mica de crema al mig, i pel damunt.

Per decorar, jo vaig optar per posar trossets de làmines de pinya assecades al forn. Es triga a fer, però val la pena. Només s’ha de fornejar les làmines de pinya al forn, a 100ºC, durant unes dues hores. Si no teniu temps, podeu posar el trosset de pinya fresc, o decorar amb unes nous.




Com jo vaig fer individuals i em van sobrar retalls, vaig fer una versió de "Copa Hummingbird".





I per acabar aquest post dedicat a la meva mare, una preciosa cançó de la Pastora Soler, que va escriure per la seva.


Madre 5 letras y una flor
Tu mi madre compartimos el dolor y la sangre
Madre paso a paso con tu amor me arropaste
siempre cerca en el timón sin cansarte

Sabes que te quiero y que este amor es tan grande

y es que no hay comparación a una madre madre
porque has luchado y me has sentido como nadie
porque ha seguido aquí a mi lado sin cansarte
y esque contigo nunca es tarde, ni hace frió, ni hay maldades
Madre como tu ninguna madre solamente una
no hay palabras más hermosa y eso
no hay quien lo discuta madre fuerte, madre pura,
madre mía, tu mi madre

Madre nunca existirá una flor que te iguale

y se gestaron la luz más brillante

Sabes que te quiero y que este amor es tan grande

y es que no hay comparación a una madre madre
porque has luchado y me has sentido como nadie
porque ha seguido aquí a mi lado sin cansarte
y es que contigo nunca es tarde, ni hace frió, ni hay maldades
Madre como tu ninguna madre solamente una
no hay palabras más hermosa y eso
no hay quien lo discuta madre fuerte,
madre pura, madre mía, tu mi madre
Tu mi madre

(Pastora Soler)












14 comentaris:

  1. Aquest pastís ha d'estar ben bo, doncs té una pinta magnífica, petons !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jose! La veritat és que em va sorpendre! És molt bo! Pto

      Elimina
  2. ohhhhhh felicidades a esa mami que por lo que dices parece que es maravillosa, el poema me ha gustado mucho. Moltes felicitas a la mare!!
    el postre para que te voy a decir nada, uffff delicioso guapa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias Myriam! La verdad es que si lo es! Muchas gracias por tu comentario! Un fuerte abrazo!

      Elimina
  3. Bien...ja tenim la recepta d'un dels postres mès bons del disabte!!! Em va encantar el teu pastís, però es que jo ademès soc amant dels pastissos anglosaxons i de la hummingbird.
    Preciosa entrada dedicada a la mare....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! Gràcies!!! Quin senyor berenar, eh??? Jajajaja! Molts petons guapa, m'alegro que t'agradi!

      Elimina
  4. Marta, estaba riquísimo, ahora ya lo podremos hacer, me gustó mucho pasar la tarde con vosotros, espero que haya más ocasiones para compartir. Felicidades a tu madre. Bss.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conchi! Muchas gracias guapa!! A mi también me encanto la merienda! Seguro que repetimos! Un abrazo

      Elimina
  5. Senzillament genial Marta! Una entrada molt maca, moltíssimes felicitats per ta mare, i un pastís per celebrar-ho que acompanya fantàsticament una gran celebració.

    Ja veig que us ho vau passar de conya a Cookiteca, i a més ereu una bona colla! Felicitats pel premi guapa!

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Víctor, guapo, moltes gràcies!! La veritat és que al berenar ho vam passar molt bé! Però saps que? Faltaves tu! Un pto

      Elimina
  6. Nena..que al final no el vaig tastar,,,ajajjajajaja!!! però ja veig els comentaris...segur que estava deliciós!!
    Ah...i felicitats pel teu premi!!!!!!!!!
    Gemma de Food&Cakes by GB

    ResponElimina
  7. Hola Marta!
    Per molts anys a la teva mare i enhorabona a ella per tenir una filla que la valora i se l'estima tant! Segur que seràs una gran mare, com la teva! ;)
    Pintassa també la presentació en gotet!! Sóc molt fan dels gotets!! :P
    Un plaer haver-te conegut!! Fins ben aviat!
    Una abraçada!

    ResponElimina
  8. Hola!!!
    Després de repassar el teu bloc de dalt a baix (he tingut una feinada des de dissabte!!!), he vist moltes coses que m'han encantat, incloent aquest postre (que jo no coneixia) però que ja se que m'agrada!!! i la versió gotet genial.
    Petonets.

    ResponElimina
  9. No l'he provat de fer mai...però té una pinta excepcional! A veure quan m'animo! PEtons!

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!