La perfecció existeix. Pastís de pastanaga i taronja.

 

“El placer de los banquetes debe medirse

 no por la abundancia de los manjares

sino por la reunión de amigos

y por su conversación.”

(Marco Tulio Cicerón)

Resulta que hi ha mil dolços que m’agraden més que el pa de pessic o que els pastissos. No sé quin és el motiu exacte. Un d’ells, potser, és que sóc més de salat, que de dolç, l’altre potser que tot i ser molt esponjós, sempre trobo que els falta humitat.

Així que la primera vegada que vaig fer un Carrot cake, em va sorprendre enormement la textura que tenia. Era una recepta que mai m’atrevia a fer, ja que les pastanagues només m’agraden senceres, i a mossegades, no ratllada, i tenia por que en un pastís es notés massa el seu sabor. M’equivocava.

Un altre dels motius que em tirava enrere, és que gairebé totes les receptes que veia duien frosting de formatge i, tot i que adoro els formatges, la combinació de frosting i pastís, mai m'ha convençut.

La primera recepta que feia, doncs, era un simple pa de pessic amb pastanaga. Sense més.

Però em vaig proposar trobar el pastís de pastanaga perfecte, i penso que l’he trobat.

He estat buscant una recepta que fos deliciosa, gustosa, suau, humida, que es desfés a la boca, que no fos empalagosa i que fos, en poques paraules, espectacular.

Coneixeu l’origen del pastís de pastanaga?

Diuen que antigament –i quan dic antigament em situo a l’Edat Mitjana-, el sucre era molt car i per aquesta raó, no tothom en podia fer servir, així que la gent s’havia d’empescar solucions per endolcir les receptes. I així va ser com van començar a utilitzar la pastanaga, la remolatxa i altres tubercles, per suplir la falta d’edulcorants.

Però sembla ser que no és fins a finals del segle XVI quan apareix, per primera vegada la recepta del Carrot cake, en format puding. De fet, la primera versió escrita que se’n té, és d’una recepta anglesa, de puding de pastanaga, que data de 1747, i que apareix al llibre de cuina “El arte de la cocina, fácil y claro”, de Hannah Glasse.

Sembla ser que la popularitat d’aquest pastís va reviure, després d’anys sense gairebé sentir-ne a parlar, durant la Segona Guerra Mundial, amb el racionament del sucre.

El terme en si, va ser creat pels americans a principis del segle XX, fruit de que, durant anys, els emigrants de procedència europea –sobretot de Rússia, Alemanya i Polònia- haguessin anat duent les seves receptes familiars cap allà. El carrot cake, apareix per primera vegada en un llibre de cuina de 1929, i no és fins als anys 60 quan esdevé més popular amb un novedós frosting de formatge.

Com us deia, he trobat la recepta d’un pastís de pastanaga perfecte, de la mà del meu blog predilecte i-Recetas. 

Es tracta d’una recepta que descriu tot allò que buscava, i amb un equilibri precís entre tots els seus ingredients.

Aquest cap de setmana tenia un convidat especial a casa, el meu bon amic Javi, de Vitoria, i volia unes bones postres pel dinar de diumenge. No sabia si el resultat seria bo, però només tastar-lo, em va inundar una immensa felicitat; i quan vaig veure la seva cara i la d’ELL, encara vaig ser-ho més.

Havia encertat. És el pastís més deliciós que he provat. I el toc d’aroma de taronja –tot i no ser molt partidària dels cítrics-, el converteix en sublim.

Per fer un pastís es necessiten els següents ingredients:

Pel pastís:

• 120 gr de farina de rebosteria
• 4 gr de llevat (Royal)
• ½ culleradeta de cafè de sal
• 1 culleradeta de tè de canyella
• 1/2 culleradeta de cafè de gingebre
• 40 gr de sucre blanc
• 45 gr de sucre morè
• 120 gr d’ou (2 ous L)
• 35 gr d’oli de gira-sol
• 165 gr de llet condensada
• Ratlladura fina d’una taronja
• 30 ml de suc de taronja
• 1 culleradeta de pasta de vainilla
• 45 gr d’ametlla mòlta
• 280 gr de pastanaga ratllada
• 80 gr de nous y/o avellanes

 Per la cobertura:

• 120 gr de sucre llustre
• 30 ml de suc de taronja (aproximadament)
• Ratlladura fina de taronja

Primer de tot, s’ha de preparar el motlle on courem el pastís. Com deia la recepta original, he fet servir un motlle quadrat de 20 x 20 cm2, i per preparar-lo, l’he pintat amb mantega i després he tirat farina, retirant-ne l’excés sobrant.

A part, s’ha de posar a prescalfar el forn a 180ºC.

En un bol, s’ha de començar barrejant la farina, el llevat, la sal, la canyella i el gingebre i reservar.

En un altre bol, s’han de muntar els ous amb els sucre. Si teniu un batedor elèctric millor, ja que han de quedar perfectament muntants i blanquejats. Jo ho he fet amb la KitchenAid.

Quan siguin els ous muntats, s’ha d’anar afegint, poc a poc, l’oli de gira-sol i després, la llet condensada i seguir muntant una mica més.

Llavors s’ha d’afegir la ratlladura de taronja, el suc, la pasta de vainilla, la barreja de farina, l’ametlla mòlta i la pastanaga, barrejar bé, i afegir, a l’últim moment els fruits secs una mica esmicolats. Jo només he posat avellanes, però es pot fer una barreja d’avellanes i nous.

Quan tots els ingredients siguin ben barrejats, s’ha de bolcar la barreja al motlle i cap al forn.

S’ha de deixar coure aproximadament uns 40 minuts, depenent de la potència del forn i del motlle que feu servir.

Una vegada sigui cuinat (per comprovar que així sigui, s’ha de punxar amb un escuradents), s’ha de treure del forn i deixar refredar. Perquè no sigui coent-se, s’ha de posar en un bany d’aigua freda.

I quan el motlle ja sigui fred, posar a la nevera, fins que sigui fred del tot.

Per fer la cobertura, s’han de barrejar bé tots els ingredients, batent bé perquè no quedin grumolls.

Com bé explica la recepta original, la quantitat de líquid és estimativa, així que el que s’ha de tenir en compte és que la glassa ha de tenir una densitat suficientment fluida com per poder estendre-la amb facilitat, però prou densa, com per que no es desparrami.

La cobertura s’ha d’estendre lleugerament amb una espàtula, donant copets contra la taula per allisar la superfície.

Una vegada posada la cobertura, s’ha de dur el pastís altra vegada a la nevera perquè endureixi.

És un pastís deliciós, que encara està més bo al dia següent. Proveu-lo. Us ben prometo que repetireu segur.

I per acabar, una cançó de Stereophonics.

Carrot cake and wine

I'm looking good, got my shoulders back
A few more drinks, I'm up to dance
I get the eye as I lift my glass
The first time in six months

She looks again I start to shake
My shoulders twitching, I'm on my way
I glance behind me for safety sake
To see a clock the size of a plane

The night is young more fish in the sea

Who's to say she wasn't looking at me?
I sink my head back into my glass
Get into shape for that first dance

I turn away, I look to the south
I pull my foot from out of my mouth
To my surprise she's standing beside me
Asking if I'd like to dance

I'm standing in a hall of smoke
Her tongues in my mouth, I'd love to choke
Her knight approaches us on foot
He left his side kick at the brook

He offered me a cigarette
I said I'm far too young to smoke
So he tried to entertain me
Told me one more crappy

Joke in my ear, except the joke wasn't clear
Set the joking aside should I run, should I hide?
Decided to stay, rub it straight in his face
What he thought was the case was an easy mistake

I'd just like to try some carrot cake and wine
Can't I try, taste my carrot cake and wine

Looking good, not looking back
Knight of hers took her off to dance
I get the eye as I lift my glass
But not for the last time

She looks again, too drunk to shake
My legs are twitching, my eyes are fake
I glance behind me for safety sake
To see my girlfriends tongue in the face of a friend

Who was far from a man, should I hide, should I run?
Must have seen what I've done
Decided to stay, looked her straight in the face
What I thought was the case was an easy mistake

I'd just like to try some carrot cake and wine
Can't I try, taste my carrot cake

Why can't I try?
Why should I lie?
Taste my, try some, buy my
Carrot cake and wine

(Stereophonics)