dilluns, 1 de juliol de 2013

Sí, sí! Linzer torte.






“She walks in beauty, like the night”

(Lord Byron sobre Sissí)



Diuen que la Linzer Torte és el pastís més antic conegut. Durant molt de temps es va creure que la recepta més antiga que es tenia, era una, de 1696, que es conservava a la Stadt-und Landesbibliothek de Viena, però al 2005, Waltraud Faißner el director d’una altre biblioteca, el Landesmuseum, i autor del llibre Wie mann die Linzer Dortten macht, va trobar una recepta encara més antiga, que data de 1653, a un llibre de cuina veronesa de la Comptessa Anna Margarita Sagramosa.

Realment, però, es senyala a Johann Konrad Vogel com al creador de la Linzer Torte; sembla ser que que al 1822 va emigrar de Weihenzell a Linz, Austria, com a pastisser, i allà va començar a perfeccionar la seva recepta. El seu mèrit, però, no consisteix realment en inventar-la –ja que hi ha una recepta anterior-, sinó en comercialitzar-la i començar a produir-la en massa.

Al 1856, Franz Hölz Huber, un emigrant de Linz que era pintor, poeta, compositor i director d’orquestra, va portar-ne un exemplar a Nord-Amèrica i la seva recepta i fama va començar a córrer com la pólvora.



Aquest pastís, m’ha transportat immediatament a una de les pel·lícules, que, de petita, més m’agradava mirar, bé a la trilogía: Sissí. Em fascinaven aquestes pel·lícules dirigides per Ernst Marischka i protagonitzades per Romy Schneider y Karlheinz Böhm. Els paisatges, els vestits, els palaus, els balls, els sopars en taules llarguíssimes perfectament parades i on no hi faltava res...

Aquestes pel·lícules expliquen la vida d’Isabel de Wittelsbach, que al casar-se, als 16 anys amb l’emperador Francisco José, es va convertir en l’Emperadriu d’Àustria i, anys després en Reina consort d’Hungría. La veritat és que no reflexen en absolut, sembla ser, ni les qüestions històriques reals, ni la vida i personalitat de la emperadriu, sinó que la bellesa i innocència de l’actriu principal en fa una mena de conte de fades que més d'una, de petita, segur que somiava protagonitzar, com jo.


La veritat és que fa una anys vaig anar a Viena, i, evidentment, vaig anar al museu de la Sissí. Quin xasco més gran!!! Em vaig quedar al·lucinant de com, sembla ser, que era realment i de quina vida va portar. És el que tenen els contes de princeses...que són contes.


S’explica, i suposo que deu ser una de les moltes llegendes al voltant d’ella, que Sissí col·leccionava receptes d’aquest pastís perquè estava obsessionada amb el seu sabor; diuen que li agradaven molt el dolços, però el cert era que estava obsessionada amb la seva figura i que mai va passar dels 50 quilos. Feia tant d'esport que tenia inclús unes anelles de gimnàs penjades a l’habitació; diuen que tenía un trasnstorn alimentari, que susposo explicaria la de pastissos que arribava a menjar i com de prima seguia estant.



En fi, que prefereixo recordar-la com la dolça princesa que tant ens va fer envejar la Romy Schneider...


Evidentment, hi ha moltes receptes diferents d’aquest dolç i jo n’he triat la que més m’ha agradat fent un mix de més d'una, i la veritat és que ha quedat espectacular i amb un sabor indescriptible. 

Aquesta recepta sorgeix al voltant d'una llauna de fruits vermells de la que no sabia que fer...



Es necessiten els següents ingredients:

  • 150 gr de mantega 
  • 150 gr de sucre glas 
  • 1 ou 
  • Un pessic de sal 
  • Clau en pols 
  • ¼ de culleradeta de canyella 
  • 75 gr d’ametlla mòlta 
  • 75 gr d’avellana mòlta 
  • 150 gr de farina de rebosteria 
  • Ratlladura de llimona 
  • 1 llauna de fruits vermells conservats amb suc de raïm (Mercadona)


És una recepta molt fàcil de fer.

Jo primer vaig fer el farcit perquè el necessitem fred per omplir el pastís.

Tenia per casa una llauna de fruits vermells en conserva, amb suc de raïm, que vaig comprar un dia al Mercadona i de la que no sabia que fer, com ja he explicat, així que vaig pensar que si posava el contingut, directament en un cassó i deixava que reduís, seria el farcit perfecte per aquesta recepta, i així va ser. S’ha de posar a foc suau al foc fins que tingui una consistència tipus melmelada i retirar del foc.

La recepta original, crec que és amb confitura de gerds que podeu fer, o comprar feta, però jo crec que la pròxima vegada que faci aquest pastís, que n’hi haurà, posaré de farcit la melmelada de cireres que vaig fer l’altre dia.

Mentre el farcit es refreda, s’ha de començar a d’estovar la mantega fins que tingui consistència de pomada i afegir el sucre, un pessic de sal i l’ou amb varilles, fins que espongi.

Després s’han de barrejar la resta d’ingredients fins que tinguem una massa homogènia i separar, llavors, un tros de la massa per poder fer les tires que es posen al damunt, com un enreixat. Es una massa que ni és elàstica, ni és fàcil de treballar amb el corró, però amb l’ajuda del corró –només amb l’ajuda-, s’ha de folrar el motlle, deixant els laterals d’uns dos centímetres d’alçada i farcir amb la melmelada que teníem refredant, decorar amb les tires, pintar amb ou batut i coure al forn, prescalfat a 180ºC durant, aproximadament, 25-30 minuts.






Sembla ser que Sissí, l’autèntica, escrivia poemes, us en deixo un...


Ich aber, web’ euch Kappen
Und näh’ auch Schellen dran;
Als narren geht ihr dan herum.

(Elisabetta d’Àustria – Sissí)


[Para vosotros he cosido unos sombreros y,
en las puntas, os he querido coser campanillas;
podréis girar como bufones.]







8 comentaris:

  1. Noia, no dono a l'abast, no he acabat de veure una recepta, i ja n'has publicat una altra!!

    Al final si que ens acabarem pensant que t'has instalat un llitet a la cuina, jajaja!!

    Aquest pastís fa pinta de ser consistent, i amb un trosset ja en fas, no? Fa bona pinta, i estic amb tu, farcit de la melmelada de cireres deu estar boníssim!

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajajaja!!! Massa que m'he esperat a obrir el blog!! Ara no dono a l'abast!!! Guapo! Ptons

      Elimina
  2. Apalí... tornem-hi!! I amb cada recepta et superes!!! Aquest pastís també és molt estimat a Suïssa i realment t'ha quedat fantàstic! Com els que es veuen a les pastisseries de per aquí :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mmm...tu també portes un bon ritme, eh? I cada recepta qe veig, més m'agrada!! Jajajaja! Ptons guapa

      Elimina
  3. Fantàstic! És molt semblant a la crostata italiana! I per si et serveix de consol, jo vaig visitar fa dos estius el museu de la Sissí, i també vaig quedar molt sorpresa de la Sissí "real"! Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si!! I a la pastafrola crec!! Ja noia...a mi em va caure un mite de petita als peus! Jajajaja!! Ptons

      Elimina
  4. Mmmmmm

    Te he dejado un regalito en mi blog, si quieres, cuando pases a buscarlo y si te apetece quédate en mi cocina.
    Felicidades
    Chupchupenlacazuelablogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias! Que ilusión! Pero ya no sigo cadenas de premios...

      Un beso!

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!