diumenge, 7 de juliol de 2013

Orxata per les caluroses tardes d'estiu.






"Como consecuencia de la nieve
se elaboran los refrescos 
teniéndose la primera referencia a la horchata
en el mes de enero de 1729
la cual se sirve junto a veinte azumbres de sorbete
y veinte de naranja de la china y la cual,
me refiero a la horchata,
estaba valorada en seis reales las veinte azumbres."

(Carlos Azcoytia Luque)




Aquest cap de setmana, ja ha començat a fer calor de veritat. Tard, però ha arribat. I per fer menys calorosos els dies, que millor que un got d’orxata ben fresquet?

Fa temps que volia fer-ne i l’altre dia, quan vaig anar a comprar farines, vaig veure que venien xufes i en vaig comprar.

Quan era petita, per les tardes, quan queia el sol, anàvem a passejar, just després d’una dutxa per treure la calor del dia de platja i preníem una orxata o una llet merengada. Jo reconec que sóc més de la segona.

M’agradava molt observar com aixecaven la tapa dels recipients cilíndrics metàl·lics, on es guarden les dues begudes, i amb l’ajuda d’un cullerot metàl·lic en forma de got, n’omplien el got. La majoria de vegades, però, n’abocaven massa i el regalim del sobrant, passava per les mans del que la servia i tornava a caure dins del recipient, i això no m’agradava gens. Sóc bastant maniàtica amb aquestes coses, i ja de ben petita em fixava en aquestes coses.

Una altre de les coses que m’agradava, era el recipient on et posaven l’orxata, quan en compraves un litre o mig, per endur. Uns recipients amb forma de “granada” (parlo de l’arma), i amb unes tapes rodones que anaven canviant de color.

El que no sabia, és que l’orxata és el nom que es dóna, de manera general, a begudes vegetals, així que poden ser de xufes, d’ordi, d’ametlles, d’avellanes, d’arròs...

Sembla ser que l’origen etimològic de la paraula, prové de l’italià orzata, que, a la vegada prové del llatí "hordeāta", que significa de la civada, i que igual que orxata, dóna nom a una beguda refrescant –també postre-, preparada amb aigua, xufes triturades i sucre.

 
Les xufes, són uns petits tubercles amb un aspecte prou lleig, que provenen de les arrels de la juncia avellanada (Cyperus esculentus), i que es diu així per la seva semblança amb l’avellana.




Diuen que la orxata ja es feia servir a l’antic Egipte, ja que sembla ser que inclús es van arribar a trobar gots plens de xufes com a part de l’aixovar funerari dels faraons. Així mateix, diversos autors perses i àrabs de l’antigüetat, ja en mencionaven els beneficis digestius i desinfectants de la xufa, que es feia servir, llavors, com a beguda medicinal i era considerada energètica i diürètica.



Tot i que sé que no és l’origen real del perquè el suc de xufes es diu orxata, hi ha un conte ambientat a l’època de la Reconquesta, que trobo més divertit que la història real.

Explica la llegenda que una noia de poble va dur al rei de la Corona d’Aragó, Jaume I El Conqueridor, una mica d’orxata. El rei, a qui va agradar molt aquella beguda, li va preguntar què era, i la noia, amablement li va explicar que era llet de xufa -com fins llavors se l’havia conegut-. El rei, llavors, diuen que va exclamar:

“Açò no és llet, açò és OR, XATA!”

I, amb aquest joc de paraules, es va batejar, a partir d’aquell moment, la beguda.

Per qui vulgui saber una mica més de la història real de l’orxata, us recomano un article escrit pel Néstor Luján, sobre les begudes fredes, i publicat el 8 d’agost de 1980, a la Vanguardia –tal i com he descobert a la web www.historiacocina.com-, l'anava a transcriure, però penso que s'hagués fet un pèl llarg, per com n'és de curta la recepta i no li vull treure protagonisme, doncs realment és OR.



Els ingredients que es necessiten per a fer orxata, són:

  • 500 gr de xufes 
  • 2 litres d’aigua 
  • 190 gr d’icing sugar o sucre glas


El primer de tot, planificar-vos. 

Les xufles han d’estar en remull, com a mínim 8 hores. He llegit varies receptes, i hi ha qui inclús les deixa 48 hores. Jo les he deixat 12 hores i ha quedat molt bé. Intenteu canviar l’aigua un parell o tres de vegades.

Passat el temps de remull, s’han de netejar bé sota l’aixeta –ja que es trituren amb la pell- i triturar bé amb una part de l’aigua, ben freda. Jo he posat 1 litre d’aigua per triturar els 500 gr de xufes. S’ha de triturar el millor possible i amb paciència.



 
Hi ha qui afegeix menys aigua per a fer aquest pas i n’obté una pasta més espessa, la veritat és que al principi ho feia amb menys aigua, però n'he afegit i m’ha anat millor amb aquestes quantitats, sobretot per després colar més fàcilment.

Per filtrar, en realitat es fa servir un colador de tela, però jo no en vaig trobar, així que he fet servir el sedàs que faig servir per tamisar la farina i el sucre glas, que té una malla finíssima, amb la precaució de colar-ho un parell de vegades i ha quedat molt fi, de fet, penso que ni notaria la diferència. Com veureu a la foto, he fet un invent amb el que tenia, per simplificar aquest pas.



 
S’ha de tenir molta paciència a l’hora de colar-ho, ja que fins que no s’ha tret tot el suc, passa una estona, i s’ha de premsar bé la pasta de xufes, fins que us quedi com una sorra seca, jo m'he ajudat de les mans.

Després, al líquid restant, que és el concentrat d'orxata, s’ha d’afegir el sucre glas –pot ser normal, però es dissol millor el sucre glas-, i la resta d’aigua, ben freda.



 
Si voleu que sigui més dolça, afegiu més sucre.

Un consell: encara que ja feu l’orxata amb aigua ben freda, deixeu que reposi a la nevera unes horetes abans de prendre-la. El millor? Fer-la pel matí i provar-la a mitja tarda, és un berenar d’estiu ideal.



Avui acabo amb una cançó dels Orxata Sound System. Sigui benvingut l’estiu.


S'obrin les portes el grup esta ací ie
dalt a l'andana les xufes s'assequen
s'omplin els cossos de molt bon gran ambient
s'omplin les ments d'orxaters pensaments
sorgixen històries de núvols gegants
s'alteren memòries d'orígens retrobats i
cada cop que dic una paraula tèrbola
cada cop que sent un beat al bell mig de ma forella
s'alcen veus amb munts de ganja rere l'engonal
els distants alegres anys no ens foren de profit
hi ha futur, molt de futur, és nostre teu i meu
s'alcen veus amb crits d'ajuda'm i estem ací quiets

afortunada recerca per no fer el mateix

soroll de ríson banc i albà coetània
som un ullal amb aigua fresca en mig del fenc

i bropopopopó cridava jo sota la sènia

quatre glops de moscatell és el que ens serveix
amb faixa de lli cru i pantalons de pana
dues d'arròs i tartana i mil històries crues
buscant el nostre lloc a un món d'espines sense peix
un got d'orxata al cabanyal reclama
més papers trencats i escrits per versàors a mala gana
paciència i parsimònia ens faran viure més temps
anem de pressa sense pressa amb la certesa d'anar bé
evocant el vell trenet, transport de llauradòria
bona salut resta en guaret, hivern a la darreria
maquinaria i espinguet, aire net a un cel llibert
la ciutat amb agonia i rabasseta de llibret
i criden els que poden, perquè podran els que ara criden
no fa fred i tremolen, són senyals d'un nou sound system
deixeu-les juntes si veieu que corre l'aire
però que mai es tanquen les portes.

(Orxata Sound System – S’obrin les portes)







6 comentaris:

  1. Aquesta orxata casolana ha de ser molt bona...i em quedo amb la llegenda sobre l'origen del nom...això de la xata m'ha encantat!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaja! L'altre és molt avorrida!! Un petó

      Elimina
  2. Què bona la orxata!
    Aix, un gotet em prenia jo ara mateix amb aquestes calors...
    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I jo!!!! Vaig caminant pel carrer Aragó i sembla que camino pel desert!!! :(

      Elimina
  3. Ohhhhhhh l'orxata!!!!! Això sí que ho trobo a faltar!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! boníssima!!!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pots trobar xufles a Suïssa???? A veure si te n'hem d'enviar!!! Ptons

      Elimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!