De la sang dels titans en broten magdalenes. Magdalenes de mores.

“Me han dicho que no me quieres,
no me da pena maldita,
que la mancha de la mora
con otra verde se quita.”

(Copla popular)

Explica la llegenda que en aquells llocs on va caure la sang dels Titans que lluitaven contra els Déus, en van neixer centenars de rosers de plantes espinoses amb mores, per això, els grecs les anomenaven ayma titanon, i li atribuïen propietats miraculoses.

No és fins després del segle I d.C., però, que tenim referència escrita del seu consum en receptes gastronòmiques, de la mà, com moltes altres vegades, del gastrònom romà Apicius, en el seu llibre De re coquinaria.

Les mores són molt antioxidants gràcies al seu alt contingut en vitamina C –més que els cítrics- i en betacarotè i són excel·lents pels bioflavonoides; afavoreixen, doncs, la formació del col·lagen, dels ossos, de les dents i dels glòbuls vermells, així com l’absorció del ferro. Com la majoria de fruites, també són una font important de fibra i milloren el trànsit intestinal; contenen molt ferro i potassi i vitamines del grup B (en especial la tiamina, la niacina i la riboflavina) –necessàries per a la transmissió i generació dels impulsos nerviosos i per l’activitat muscular- i col·laboren a l’equilibri cel·lular. 

En fi, que mengeu mores. Atipeu-vos de mores.

Diuen que provenen de l’Àsia i d’Europa i creixen als marges dels camins i en terrenys humits...de petita, recordo que sempre que anava de La Selva de Mar, al Port de la Selva a peu, recollia mores pel camí i arribava a casa amb les mans liles, la roba bruta i plena d’esgarrapades dels esbarzers...i és que quan són més bones, és al final de l’estiu.

Ara però, ja fa dies que en veig, i jo no sé si seran de cultiu o no, però fan un goig...

Per cert, una curiositat, sabeu perquè la Blackberry (mòbil) es diu com la fuita ? El seu teclat va recordar a les petites boletes que formen les mores. No ho hagués dit mai, però al descobrir-ho i fixar-m'hi, la veritat és que s'assemblen molt.

L'altre dia quan vaig anar a comprar vaig veure una capseta de mores que tenien tan bona pinta que no vaig poder resistir-me i les vaig agafar. Ja que són tant sanes, n’havia de fer alguna cosa!! ;) 

Per aquestes magdalenes, vaig fer servir els següents ingredients:

• 250 g de farina de rebosteria 
•  250 g d'ous (aprox. 5) 
• 250 g de sucre 
• 250 g d'oli d'oliva 
• 1 cullerada de canyella
• la pell d'1 llimona grossa, ratllada 
• 1 sobre de llevat Royal 
• 1 safateta de mores, aproximadament una i mitja per magdalena 
• per l'streussel (35 g farina, 2 cullerades de mantega freda, 4 cullerades de sucre moreno i 4 cullerades de sucre blanc, 1 culleradeta de canyella en pols)

En primer lloc s’ha de prescalfar el forn a 180º C.

Després, i mentre el forn s'escalfa, en un bol, s’ha de barrejar, seguint aquest ordre i sense deixar de batre amb les varilles, els ous, el sucre, la canyella, la pell de llimona ratllada i l'oli, i després, a poc a poc i tamisada, anar afegint la farina fins tenir una massa no molt forta.

Mentre tallem les mores en quatre trossets cadascuna i reservem.

Abans de posar-les al forn s’han d’omplir els motllos; aquesta vegada he fet servir motllos de silicona per fer muffins. Primer s’ha d’omplir fins a la meitat, repartir uns 5 o 6 trossets de mores i acabar d'omplir fins el gairebé el límit, deixant un dit. 

A part, s’ha de fer una barreja amb la mantega freda tallada a dauets petits, el sucre moreno, el sucre blanc i la canyella, fins que ens quedi com un granulat; farà que la magdalena quedi molt cruixent i donarà un gust deliciós de mantega.

Damunt de la massa s’ha de repartir bé l'streussel, generosament.

És molt important no obrir el forn durant la cocció, ja que això faria que no pugessin!

La cocció depèn de la potència del forn i del tamany dels motllos, jo aquestes les he tingut uns 13 minuts aproximadament, han d'estar de 10 a 15 minuts, això sí, aneu vigilant i quan veieu que comencen a estar dauradetes o si les punxeu i l’ escuradents surt net, ja les podeu treure.

Són realment delicioses.

I per degustar-les, res millor que el so càlid de la guitarra de Kurt Vile i la seva “Blackberry song”…

Blackberry song

man i like your style
make it last a little while
put your self under the ground
and you come back around
i wanna see ya
still the same

girl your like a child
your blackberries grow so wild
pick the best ones off the bush
and relish and wish you were alright
left
with lace
with rightness

my beloved blackberry
my love for you floats free
leave yourself in sound turn around
sing me your blackberry song

(Kurt Vile)