La suavitat feta pa. Pa de mel i canyella.

“Azúcar y canela, hacen la vida buena”

(Dita popular)

La mel s’ha utilitzat pels homes des de temps remots, com a aliment i per endolcir; diuen que el seu poder endolcidor és dues vegades més fort que el sucre de canya.

Existeixen moltes referències històriques a la mel. A part de les cites bíbliques, que no en són poques, altres pobles, com els egipcis o els grecs, per exemple, també es referien a la mel com a un producte sagrat que inclús feien servir per pagar impostos. Tant de bo ara també fos així!

S’han arribat a trobar mostres de mel, perfectament conservades dins d'àmfores, amb més de 2000 anys d’antiguitat, encara comestibles, així com pintures rupestres sobre la seva utilització –molt coneguda la pintura rupestre del mesolític (8000 a 6000 Abans de Crist) que es va trobar a la Cova de l’Aranya a Bicorp (València), que representa a un recol·lector de mel-.

Jo, he de reconèixer que, durant uns anys, he fet com si la mel no existís, fins que vaig redescobrir-la i ara és imprescindible a la meva cuina, tant per salses, vinagretes, dolços, pans....en les receptes menys pensades, hi afegeixo un rajolí.

La canyella, en canvi, sempre m’ha encantat; a la llet merengada, per exemple, sempre me’n tiro molta, i em fascina el seu sabor.

El seu origen, també es remunta a molts anys enrere, al 3000 Abans de Crist, aproximadament, i la seva procedència és bastant incerta; diferents hipòtesis, n’ubiquen l’origen a un arbre de Sri Lanka, les Indies Occidentals i la Xina.

En aquest últim país, a la Xina, es coneix la seva utilització des de, aproximadament, l’any 2500 Abans de Crist, i era un producte tant apreciat com l’or. A l’Orient Mitjà, era utilitzada per les ofrenes religioses; les primeres branques eren ofertes al sol, i amb les segones, n’encenien un foc sagrat pels seus sacrificis als deus. A l’Antic Egipte en comercialitzaven i inclús apareixien ja a les històries de Salomón i la Reina de Saba; ja llavors eren conegudes les seves propietats afrodisíaques.

Els fenicis i els àrabs –que l’anomenaven guinnamon- la van introduir al mar Mediterrani i la van fer conèixer als grecs i als romans que la van anomenar, els primers kinnamom i els segons cinnamomum. Els emperadors romans feien servir la canyella com a perfum; inclús s’explica que Neró, després de la mort de la seva dona, va fer cremar una pira funerària amb tota la canyella que hi havia a la ciutat de Roma.

Es coneixen nombroses llegendes relacionades amb la canyella, sobre la seva recol·lecció o sobre illes on es cultivava canyella d’una qualitat inimaginable. Ceylán, per exemple, va ser considerada per Marco Polo, com el millor lloc del món per gaudir de la canyella; no obstant això, es diu que va amagar aquesta informació, per no entorpir la privilegiada situació de Venecia en la seva comercialització, per la qual cobraven preus molt alts.

Però el millor de tot, és quan aquests dos tresors es combinen.

La combinació de la mel i la canyella s'ha utilitzat durant segles en la medicina ayurvèdica i en la medicina xinesa. Per separat, les dues tenen història com a remeis casolans, però la combinació dels enzims de la mel amb els olis essencials de la canyella reacciona formant un compost molt utilitzat en la medicina complementària com a tractament en nombroses patologies.

La mel i la canyella són dos productes que tenen la capacitat d'aturar el creixement de bacteris i fongs i s'utilitzen com a conservants naturals causa de les seves efectives propietats antimicrobianes.

Alguns estudis diuen que la ingesta de la combinació de les dues substàncies alimentàries afavoreix la cura natural de moltes malalties i és una fórmula que porta innombrables beneficis per a la salut.

Els estudis han demostrat que una barreja de mel i canyella, un efecte beneficiós en el cas de les malalties del cor, infeccions del tracte urinari, la indigestió, els refredats, l’acné i els barbs, caiguda del cabell, mal de queixal i el seu ús, de manera regular, n’augmenta l’energia vital, dona sensació de satisfacció, serenitat, i, per si encara n’eren poques les propietats, ajuda a baixar de pes.

A més, ni una ni l’altre es fan malbé! Així que podeu omplir la despensa sense por!

A avui, una altre recepta del meu llibre preferit: Panes Creativos de Daniel Jordà, que combina aquests dos ingredients. Ja se m’acaben les receptes del llibre, així que espero, de debò, que en breu publiqui una segona part!

Com diu el llibre, molt acertadament: “Un pan tierno y de textura suave que recuerda en gusto y en usos a una brioche o un bizcocho. Muy indicado como base de un desayuno dulce o salado.”

Per fer aquests pans, es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina de força 
• 75 gr de mel 
• 100 gr de mantega 
• 12 gr de sal 
• 150 gr de llet 
• 100 gr d’aigua 
• 30 gr de llevat fresc 
• 7-10 gr de canyella

El procediment per a fer-lo és gairebé igual que en les altres receptes de pa.

Primer de tot, s’han de pastar tots els ingredients i, quan la massa sigui uniforme, i el llevat ben integrat, s’ha d’afegir la mantega a temperatura ambient i el llevat, i seguir pastant.

Quan la massa sigui ben pastada i brillant, s’ha de deixar reposar, tapada amb un drap humit, durant 45 minuts.

Passada aquesta espera, s’han de tallar peces de 250 o300 gr i posar-les en motlles o fer-ne barres i deixar-les al damunt de safates cobertes amb paper de forn; jo he fet aquesta última opció, i n’he fet barres. S’han de deixar reposar fins que, aproximadament, doblin de volum. 

Mentre, aprofitarem per prescalfar el forn a 180ºC.

Una vegada hagin doblat de volum, s’han de pintar les barres amb ou batut que haurem barrejat amb una mica d’aigua i un polsim de sal.

S’han de coure al forn, a 180ºC, durant aproximadament 20 minuts o fins que siguin dauradets.

Com sempre, s’han de deixar refredar del tot al damunt d’una reixeta.

És un pa molt delicat, que es pot menjar tant amb dolç, com amb salat. És super esponjós i tendre i té una textura molt semblant a la del brioche i al pa de llet. És tant suau, que sense donar-vos compte, en menjareu i menjareu, sense tenir-ne prou.

I per acabar, una cançó que m’agrada molt...

Honey, honey

Honey honey, how you thrill me, ah-hah, honey honey
Honey honey, nearly kill me, ah-hah, honey honey
I'd heard about you before
I wanted to know some more
And now I know what they mean, you're a love machine
Oh, you make me dizzy

Honey honey, let me feel it, ah-hah, honey honey
Honey honey, don't conceal it, ah-hah, honey honey
The way that you kiss goodnight
(The way that you kiss me goodnight)
The way that you hold me tight
(The way that you're holding me tight)
I feel like I wanna sing when you do your thing

I don't wanna hurt you, baby, I don't wanna see you cry
So stay on the ground, girl, you better not get too high
But I'm gonna stick to you, boy, you'll never get rid of me
There's no other place in this world where I rather would be

Honey honey, touch me, baby, ah-hah, honey honey
Honey honey, hold me, baby, ah-hah, honey honey
You look like a movie star
(You look like a movie star)
But I know just who you are
(I know just who you are)
And, honey, to say the least, you're a dog-gone beast

So stay on the ground, girl, you better not get too high
There's no other place in this world where I rather would be

Honey honey, how you thrill me, ah-hah, honey honey
Honey honey, nearly kill me, ah-hah, honey honey
I heard about you before
I wanted to know some more
And now I know what they mean, you're a love machine

(ABBA)