Hay que estar muy bueno para ser un bollycao.

"La xocolata amb pa,

resulta un bon entrepà"

(Dita popular catalana)

Als anys 80, la marca Panrico va desbancar a Bimbo -marca indiscutible dels anys 70-, amb l'aparició del Bollycao, que, ràpidament, es va convertir en un símbol d'una generació sencera.

Jo recordo que a la meva escola, la majoria dels nens, al pati, en menjaven, mentre jo, preferia un bon entrepà de pa amb tomàquet, que cada matí ens preparava la mare.

Resulta ben curiós, com, de cop i volta, un producte passa a tenir tant d'èxit que el seu nom inclús acaba fent-se servir per moltes altres coses, com per assenyalar a un noi o noia jove, i normalment benplantat/ada.

Tal com s'explica a la web de Panrico, el Bollycao va néixer al 1975, tot i que no va ser fins entrats els anys 80, que es va fer tant famós, gràcies a innumerables i efectives campanyes publicitàries que es van fer -de fet, ara sembla ser que tornen a fer l'anunci que feien amb els mateixos nois/es que el van fer, ara que són grans i amb fills (passen el gen "bollycao"), i crec que és en Risto Mejide un dels que ha portat la campanya-. En fi, casi m'atreviria a dir que van ser els primers, o un dels primers, en oferir petits regalets dins dels envasos, normalment en format de cromo.

Jo en recordo, especialment, tres.

Els Tois. M'encantaven els "toi": "toi dormío...", "toi cansao...", "toi enamorao...", una espècie de bitxos verds, simpatiquíssims, que m'encantaven. Com ja he dit, mai he estat de menjar brioxeria industrial -de fet, aquests que he fet són boníssims, però el Bollycao, mai em va agradar molt (només el farcit)-, però els cromos que donaven, sí m'agradaven i els aconseguia jugant (a picar) al pati de l'escola.

I les finestres màgiques? Recordeu les finestres màgiques? Eren uns cromos amb una finestra de plàstic transparent, on es veia una imatge normal, però al enretirar un cartronet que hi havia, i que simulava que obries la finestra, sortia un altre dibuix, de fons, que combinat amb el dibuix inicial en feia una situació graciosa.

I, per últim, els carnets. "Carnet de Guiri. Expedido por gambas reunidas", "Carnet del Club de gafes. Malasombra University", "Carnet de lolailo. Expedido por: Tacataca Corporation", entre d'altres que, en aquell moment (ara no tant) em semblaven divertits. Sabeu quin és el primer que vaig tenir? "Carnet de Niña "Piji" <<Esss que mi pappa>> Hipper-high College"!

Bé, anem ja per la recepta, que estic desitjant fer una queixalada als Bollycao!! 

Com us els menjàveu vosaltres? Potser mai us heu fixat si el menjàveu d'una manera especial -jo reconec que m'hi fixo perquè tinc maneres curioses de menjar determinades coses, com rituals-, però per a mi, igual que menjar galetes maria, era tota una cerimònia comprovar on s'acumulava la xocolata i rossegar la resta deixant aquest tros pel final. Després, deixava que m'explotés a la boca.

Per fer-los es necessiten els següents ingredients:

• 500 gr de farina de força 
• 40 gr de sucre 
• 60 gr de mantega a temperatura ambient 
• 15 gr de llevat de forner (1 sobre) 
• 250 ml de llet 
• 2 ous 
• 10 gr de sal 
• ½ culleradeta de vainilla 
• 1 ou batut per pintar-los 
• Nutella

Jo he fet servir la KitchenAid, i he pastat tots els ingredients.

Com el llevat, aquesta vegada, l'he fet servir de forner, però granulat, tal i com diu la recepta del blog Dulce Algodón, que és d'on he tret aquesta fabulosa recepta, l'he desfet amb la llet tèbia, abans de pastar tots els ingredients junts.

S'ha de pastar fins a obtenir una pasta fina, elàstica, que no s'enganxi i brillant. S'ha de tenir paciència i no caure en la temptació d'afegir més farina, ja que quanta més se'n posa, menys esponjosos queden després. S'ha de seguir amassant que, tard o d'hora, s'aconsegueix la textura perfecte.

Quan la massa està pastada al punt, s'ha de deixar reposar al bol, tapada amb paper film, fins que dobli, aproximadament, el seu volum; jo la vaig deixar resposar, aproximadament, una hora.

Passada aquesta estona, s'ha de posar oli a la taula de treball i fer-ne porcions de 70 gr. Després, s'ha de pressionar una mica aquestes porcions per desgasificar-les i fer-ne rectangles. Al mig de cada rectangle, s'ha de posar una cullerada o dues de nutella (al gust) -que jo tenia a la nevera perquè fos més fàcil de manipular-, fent un "xurro", i s'ha de tancar bé perquè al coure no surti la xocolata, acabant de donar la forma de Bollycao.

Ja amb la forma feta, s'han de deixar reposar, al damunt de paper de forn i ben separats perquè creixen, fins que tornin a llevar i doblar, gairebé, el seu volum. Aproximadament, una altre hora.

Mentre fan el segon llevat, prescalfem el forn a 180ºC.

Abans de posar-los al forn, amb molt de compte els pintem amb ou batut i enfornem de 15 a 20 minuts o fins que tinguin el dauradet que ens agradi.

I com sempre, deixeu-los refredar bé, encara que costi no fer una queixalada només sortir del forn, primer perquè us farieu una gran cremada (la xocolata de dins està bullint), i segon, perquè són més bons passada una estona des que els traiem del forn.

I ja teniu un berenar perfecte, igual que el pa amb xocolata de Miquel Martí i Pol.

Pa amb xocolata

Un bon tros de xocolata
i un boci petit de pa
són la solució més bona
per berenar.

El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.

Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa amb xocolata
per berenar.

(Miquel Martí i Pol)