M'encanta el pastís de formatge, però sóc de salat: Cheesecake de salmó fumat.

Sempre he pensat que el cheesecake és d’origen americà.

Doncs no.

Sembla ser que va néixer a Grècia. Llavors devia ser com les barretes energètiques d’ara, ja que sembla ser que al considerar-lo una font d’energia important, va ser un dels aliments principals dels primers jocs olímpics, al 776 A.C, tot i que no només era famós en l’àmbit esportiu, també era molt apreciat com a pastís de noces.

La primera referència per escrit que tenim d’una recepta de cheesecake, la va fer l’escriptor Athenaeus, al 230 D.C, tot i que sembla ser que es tractava d’una recepta bastant més senzilla de les que coneixem avui dia (es feia amb farina, formatge i mel). Els romans van afegir els ous i trossets de formatge a la recepta i van ser els responsables d'expandir la recepta d'aquest pastís, per tot l'imperi, anomenant-lo “libuma".

Cada país europeu ha anat modificant la recepta, adaptant-la i afegint-li ingredients típics de cada regió.

Modificació, rere modificació, al segle XVIII el cheesecake va començar a assemblar-se al que coneixem actualment. Quan els europeus van emigrar a Estats Units, la recepta va creuar “el charco” i al 1872, a Philadelphia, es va crear la crema de formatge tan característica dels pastissos de formatge americans.

I aquí paro la història. Quan pengi la recepta del New York Cheesecake –no trigaré molt a fer-ho-, continuaré amb l’origen d’aquest pastís dolç.

El cheesecake és un pastís que m'encanta, i sempre els havia provat dolços, de més d’un tipus, però dolços. Un dia, immersa en diferents blogs en busca de noves receptes, vaig veure a un dels meus preferits, http://cocinaconfusion.blogspot.com/, un cheesecake salat, de salmó!!! 

Avui doncs, us explico un pastís salat i d’estiu. Cheesecake de salmó fumat.

Vaig pensar que era una idea genial i vaig adaptar la recepta amb una quantitat més gran dels ingredients, vaig fer servir:

• 2 paquets de Philadelphia light
• 4 làmines de gelatina neutre
• 2 cullerades plenes de mel
• 2 cullerades plenes de mostassa de Dijon
• 1 paquet dels grans de salmó fumat
• 3/4 paquet de crackers
• 75 g de mantega
• vinagre de Mòdena
• d'anet ("eneldo")
• sal i pebre
• oli d'oliva

Primer de tot, igual que fem amb el cheesecake dolç, hem de preparar la base perquè s’ha de deixar refredar. S’ha de picar bé els crackers i barrejar-los amb la mantega, que per anar bé ha d'estar amb una consistència de pomada; quan sigui ben barrejat s’ha de cobrir la base d'un motllo, d'aproximadament 20 cm, i si és possible dels que es desemmotllen fàcilment deixant la base, i deixar-ho o bé unes hores a la nevera, o uns minuts al congelador, fins que endureixi.

Seguidament, agafem salmó suficient per cobrir el pastís, el tallem tenint en compte les mides de la superfície que tindrà el cheesecake i el reservem.

La resta de salmó el posem en un bol, juntament amb el formatge fresc, les dues cullerades ben plenes de mel, les dues cullerades de mostassa de Dijon, una mica de pebre recent molt, un pèl de sal, un punt d'anet (eneldo), sense passar-vos perquè té un gust molt aromàtic i mataria la resta de sabors i la gelatina que haurem desfet en una miqueta d'aigua calenta.

Triturem la barreja anterior, i la posem en el motllo, sobre la base de crackers i a la nevera.

Quan ja porti gairebé una hora a la nevera i ja hagi solidificat bastant, ho traiem un segon i posem la resta del salmó pel damunt del pastís, fins cobrir tota la seva superfície.

Tornem a deixar a la nevera fins que el pastís sigui ben quallat; si es fa el dia anterior millor que millor.

A l'hora de servir, fem una vinagreta amb oli, vinagre de Mòdena, mel i mostassa, per acompanyar el pastís i pel damunt decorem amb una mica d'anet (eneldo).

Tasteu-lo, val la pena, us sorprendrà la barreja de sabors.