"I cook, I create,
I'm incredibly excited by what I do,
I've still got a lot to achieve."
(Gordon Ramsay)
Aquesta recepta és del chef Gordon James Ramsay, a qui molta gent coneix pel programa de tele Pesadilla en la cocina, tot i que pel que realment se l'ha de conèixer és per haver estat condecorat, durant tota la seva carrera, amb setze estrelles Michelin.
I tot i que les seves aparicions televisives han estat molt criticades i l'han acusat varies vegades de tenir un excés de protagonisme -el chef Marco Pierre White, un dels seus descobridors, va dir d'ell que "No se puede ser chef y aparecer en televisón todo el tiempo. Cuando yo gané mis estrellas Michelin estaba siempre detrás de los fogones"-, el cas és que ha estat un dels cuiners més premiats de la seva època.
Jo la veritat és que no he seguit massa els seus programes, que sempre veig molt de tant en tant, però ara estant fent un pel Canal Cocina -Las mejores recetas de Gordon Ramsay- que la veritat és que està molt bé. I mirant aquest programa, em vaig topar amb aquesta recepta que, sens dubte, ha passat a ser una de les meves preferides per fer els Linguine.
Un clar exemple de com es pot actualitzar un simple plat de pasta amb tomàquet, incorporant els ingredients d'un dels còctels més coneguts: el Bloody Mary.
El Bloody Mary és un còctel de fama internacional, que diuen que va ser creat per Fernand Petiot, que el va preparar per primera vegada sobre l'any 1921, en el seu bar, Nueva York, de París, al tenir la idea de barrejar vodka amb suc de tomàquet.
Diuen que mentre preparava aquest, llavors estrany, còctel, els clients del bar, entre riures, anaven posant noms a la beguda, cada vegada més horripilants i sagnants, fins que finalment el van anomenar Bloody Mary. En principi, sembla ser que fent referència a la reina Maria I d'Anglaterra, que va rebre aquest singular sobrenom després d'ordenar una cruel persecució contra els protestants, durant el segle XVI, per restaurar el catolicisme.
Però, com sempre, el perquè del nom d'aquest còctel, no està clar.
Diuen que mentre preparava aquest, llavors estrany, còctel, els clients del bar, entre riures, anaven posant noms a la beguda, cada vegada més horripilants i sagnants, fins que finalment el van anomenar Bloody Mary. En principi, sembla ser que fent referència a la reina Maria I d'Anglaterra, que va rebre aquest singular sobrenom després d'ordenar una cruel persecució contra els protestants, durant el segle XVI, per restaurar el catolicisme.
Però, com sempre, el perquè del nom d'aquest còctel, no està clar.
I aquesta història de la reina d'Anglaterra, moltes vegades es barreja amb una altre història que, possiblement, tots coneixem. Un mirall, tres vegades el seu nom...us sona?
La llegenda explica que fa molts anys, una noia anomenada Mary Worth es va posar molt malalta i va morir. La seva família, la va enterrar com s'acostumava a fer a aquella època, fent servir una espècie de corda que quedava lligada a la superfície amb una campaneta, ja que s'havia descobert la catalèpsia, però ni es coneixia cura, ni sabien encara com comprovar, de manera fiable, si es patia o s'havia mort. Resulta que Mary es va despertar -patia catalèpsia- i ningú la va sentir. Al matí següent, els familiars, al anar a dur-li flors van veure com la campana estava al terra i al desenterrar-la la van trobar sense ungles i el taüt tot rascat. Diuen que Mary va llençar una maledicció just abans de morir que fa que tots aquells que la cridin davant d'un mirall, dient el seu nom tres vegades, moren, i abans de morir, escolten la campaneta que ningú no va escoltar.
Aquesta llegenda es va fer coneguda arrel d'un assaig que estudiava en profunditat el cas de Bloody Mary, escrit per Janet Langlois, al 1978 -I belive in you: Myth and ritual subduet-.
Però com en totes les llegendes urbanes, hi ha altres versions.
Al 1976, Mary and Herbert Knapp expliquen a un llibre anomenat Folcrore dels nens americans, que un nen va cridar a Mary Worth quaranta set vegades davant del mirar i aquesta va aparèixer amb un ganivet; al 1988 Simon J. Bronner explica al seu llibre "Los rituales de Mary Worth" que aquesta va ser assassinada en un bosc, darrera de l'escola elemental Pine Road i que les seves amigues, per cridar-la, havien d'anar al bany, punxar-se els dits amb una agulla i amb les gotes de sang dir "creiem en Bloddy Mary" deu vegades amb els ulls tancats. Així, al obrir els ulls i mirar al mirall veien la seva amiga, de cabell llarg, pell clara i un tall al front d'on brotava sang.
Jo segueixo pensant que aquest còctel deu el seu nom a la reina, que voleu que us digui.
La llegenda explica que fa molts anys, una noia anomenada Mary Worth es va posar molt malalta i va morir. La seva família, la va enterrar com s'acostumava a fer a aquella època, fent servir una espècie de corda que quedava lligada a la superfície amb una campaneta, ja que s'havia descobert la catalèpsia, però ni es coneixia cura, ni sabien encara com comprovar, de manera fiable, si es patia o s'havia mort. Resulta que Mary es va despertar -patia catalèpsia- i ningú la va sentir. Al matí següent, els familiars, al anar a dur-li flors van veure com la campana estava al terra i al desenterrar-la la van trobar sense ungles i el taüt tot rascat. Diuen que Mary va llençar una maledicció just abans de morir que fa que tots aquells que la cridin davant d'un mirall, dient el seu nom tres vegades, moren, i abans de morir, escolten la campaneta que ningú no va escoltar.
Aquesta llegenda es va fer coneguda arrel d'un assaig que estudiava en profunditat el cas de Bloody Mary, escrit per Janet Langlois, al 1978 -I belive in you: Myth and ritual subduet-.
Però com en totes les llegendes urbanes, hi ha altres versions.
Al 1976, Mary and Herbert Knapp expliquen a un llibre anomenat Folcrore dels nens americans, que un nen va cridar a Mary Worth quaranta set vegades davant del mirar i aquesta va aparèixer amb un ganivet; al 1988 Simon J. Bronner explica al seu llibre "Los rituales de Mary Worth" que aquesta va ser assassinada en un bosc, darrera de l'escola elemental Pine Road i que les seves amigues, per cridar-la, havien d'anar al bany, punxar-se els dits amb una agulla i amb les gotes de sang dir "creiem en Bloddy Mary" deu vegades amb els ulls tancats. Així, al obrir els ulls i mirar al mirall veien la seva amiga, de cabell llarg, pell clara i un tall al front d'on brotava sang.
Jo segueixo pensant que aquest còctel deu el seu nom a la reina, que voleu que us digui.
Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:
- 1-2 cebes morades
- 1-2 alls
- 2 cullerades salsa Worcestershire
- Tabasco (al gust)
- Sucre
- 1 llauna de tomàquets sencers italians
- 50 ml de vodka
- 400 gr de linguine (en sec)
- oli d'oliva
- pa blanc sec i picat o panko
- julivert fresc
- sal i pebre
En primer lloc, s'ha de preparar el topping que anirà pel damunt de la salsa.
Per això, en primer lloc s'ha de picar unes llesques de pa sec o panko i sofregir en una paella amb una mica d'oli d'oliva.
Quan el pa comenci a enrossir, s'ha d'afegir un bon grapat de julivert fresc picat i retirar del foc. I reservem.
Per altra banda, s'han de coure els linguine, ja que mentre es fan, s'ha de preparar la salsa.
En una paella, amb oli d'oliva, s'ha de començar a sofregir la ceba ben picada i els alls també picats, amb una mica de sal i pebre.
Mentre continuem sofregint la ceba, s'ha d'afegir salsa Worcestershire i Tabasco, al gust, sal d'api i una mica de sucre, i seguir sofregint.
Llavors s'ha d'afegir el vodka per desglaçar i no perdre cap dels aromes que hi ha a la paella.
I ja podem afegir els tomàquets, que han de ser de bona qualitat i una mica d'aigua i deixar que es cuini a foc fort durant uns 10-15 minuts, fins que es redueixi una mica la salsa.
I ja podem afegir els tomàquets, que han de ser de bona qualitat i una mica d'aigua i deixar que es cuini a foc fort durant uns 10-15 minuts, fins que es redueixi una mica la salsa.
I ja es pot barrejar amb els linguine.
Per servir, un bon grapat del pa saltejat que teniem reservat.
Espectacular.
Ah! un truc, sempre que feu pasta amb salsa, reserveu un parell de cullerades de la cocció de la pasta i afegiu-les a la salsa, aconseguireu que sigui suau com la seda.
I com puc acabar millor el post d'avui que amb aquesta cançó de Lady Gaga?
I com puc acabar millor el post d'avui que amb aquesta cançó de Lady Gaga?
Bloody Mary
Love is just a history that they may prove
And when you're gone I'll tell them my religion's you
When Punk-tiu come to kill the king upon his throne
I'm ready for their stones.
I'll dance, dance, dance
With may hands, hands, hands,
Above my head, head, head
Like Jesus, said
I'm gonna dance, dance, dance
With my hands, hands
Hands above my head
Dance together
Forgive him before he's dead because...
I won't cry for you
I won't crucify the things you do
I won't cry for you, see
When you're gone I'll still be bloody Mary
We are not just art for Michelangelo to carve
He can't rewrite the agro of my furied heart
I'll wait On mountain tops in Paris cold
Je ne veux pas mourrir toute seule
I'll dance, dance, dance
With may hands, hands, hands,
Above my head, head, head
Like Jesus, said
I'm gonna dance, dance, dance
With my hands, hands
Hands above my head
Dance together
Forgive him before he's dead because...
I won't cry for you
I won't crucify the things you do do do
I won't cry for you, see
When you're gone I'll still be bloody Mary
Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga-Gaga
Dum dum da da da
Dum dum da da da da da da
Dum dum da da da
Dum dum da da da da da da
Dum dum da da da
I won't cry for you
I won't crucify the things you do do do
I won't cry for you, see
When you're gone I'll still be bloody Mary
Oh, Libertad de mi amor
(Lady Gaga)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!