Kiymali Pide. Afiyet olsun.

"MI SOMBRA

Ya estoy fastidiado de arrastrarla,

desde que nací, en la punta de mis pies.

Ya es hora de que vivamos en el mundo,

ella su vida

y yo la mía."

(Orhan Veli Kanik -poeta turc-)

Els mesos passen sense ni adonar-nos-en i com cada final de mes, una recepta de pa, a proposta de Bake The World. Aquest mes, viatgem a Turquia i la recepta proposada, va ser el Pide, podríem dir que el pa més conegut de tots els pans turcs.

El Pide és un pa, pla, semblant a la pizza, però amb forma de barca. Els farcits poden ser de tots tipus, jo he optat per una barreja de carn picada de vedella i de xai -el pide de carn l'anomenen Kiymali Pide-, però en realitat té tants farcits com imaginació hi poseu.

De fet, inclús la forma varia i és que existeixen molts tipus de Pide, no només pel farcit, sinó també per la forma.

Gairebé cada regió de Turquia en té la seva varietat. Per exemple, a la regió del Mar Negre diuen que es prepara com si fos un calzone, cobrint els ingredients amb la mateixa massa que es fa servir de base, en canvi en moltes altres, com la que he fet avui, no es cobreix.

Jo he seguit, d'entre les moltes receptes que he trobat, una de les que ens proposaven de Bake The World, concretament la del blog Hangs in dough, i la veritat és que és una recepta fantàstica.

I sense més preàmbuls -avui vaig al gra-, us explico la recepta.

Per fer aquesta recepta es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:

• 10 gr de llevat fresc
• 1 pessic de sucre
• 100 ml d'aigua tèbia
• 220 gr de farina aproximadament
• 1 pessic de sal
• 1 raig d'oli d'oliva
• 1 cullerada de iogurt natural

Pel farcit:

• 100 gr de carn picada de vedella
• 100 gr de carn picada de xai
• pebrot vermell
• ceba
• 1 tomàquet
• mozzarella o formatge ratllat
• sal i pebre
• farigola
• chile sec
• comí

Igual que quan fem una pizza, el primer que s'ha de fer és la massa, i més tenint en compte que aquesta necessita una hora de repòs.

En un bol petit, s'ha de desfer el llevat i el sucre amb els 100 ml d'aigua tèbia.

Mentre reposa uns minuts, en el bol de la pastadora -es pot fer a mà, però jo ho vaig fer amb la KitchenAid-, s'ha de posar la farina tamisada i la sal, amb l'oli i el iogurt.

Llavors, s'ha d'afegir l'aigua amb el llevat i pastar fins que quedi una massa homogènia i es desenganxi de les parets, uns deu minuts, aproximadament.

I en un bol enfarinat, una hora de repòs, tapada amb un drap humit i, a poder ser, en un lloc on no hi hagi corrents d'aire.

Passat el repòs, ja es pot formar el Pide. Més o menys gran, segons volgueu. Jo en aquest cas, l'he fet bastant gran.

Per fer-lo, s'ha d'enfarinar la taula i estirar la massa, fina, fins que tingui forma d'ull. Una vegada tingueu el gruix, es pot tallar amb un ganivet, sense serra, la forma.

I llavors, s'ha de posar a la safata del forn, on el courem, al damunt de paper vegetal.

A part, s'ha de picar la carn i amanir-la al gust amb les espècies, sal i pebre.

I picar les verdures, a daus: el pebrot vermell, la ceba i el tomàquet.

Jo, en primer lloc, vaig posar una mica de tomàquet fregit casolà, a la base i una mica d'orenga i alfàbrega.

Després, la carn picada, amanida. En cru.

Al damunt la barreja de verdures que també han d'estar amanides amb sal, oli i pebre, i finalment, el formatge. Jo vaig posar mozzarella fresca i va quedar molt bo; de totes maneres, la propera vegada ho faré amb un formatge que deixi anar menys aigua al coure.

I finalment, s'ha de tancar el Pide. Per fer-ho, s'han de tancar els costats perquè quedi forma de barqueta, pessigant els extrems perquè no es desfaci al coure al forn.

S'ha de coure a forn prescalfat a 200ºC durant uns 30 minuts, segons el forn, o fins que tingui el daurat que més us agradi.

És deliciós. I cruixent.

I avui sense relació alguna amb la recepta, una cançó que feia temps que no escoltava i que m'encanta: Viaje a los sueños polares.

Viaje a los sueños polares

Cuando pesen demasiado la rutina

El trabajo y la vida en la ciudad

Nos iremos en un viaje infinito

Con esa tonta sensación de libertad

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto

Paraíso de glaciares y de bosques polares

Donde miedos y temores se convierten en paisajes

De infinitos abedules de hermosura incomparable

Dibujamos sobre un mapa imaginario

Autopistas de gran velocidad

Nos invade una ilusión desconocida

Y nuestra única intención es avanzar

Hacia el fondo de ese mundo del que me has hablado tanto

Paraíso de glaciares y de bosques polares

Donde miedos y temores se convierten en paisajes

De infinitos abedules de hermosura incomparable

Donde siempre te querré

(La casa azul)