Carabassons farcits de mar. Una agradable sorpresa.

"Education is not filling a bucket,

but lighting a fire."

(William Butler Yeats

-poeta i dramaturg irlandès-)

Si algú encara pensa que les verdures són avorrides, ja pot començar a canviar d'opinió. I és que a part de boníssimes i sanes, poden convertir-se en coses que ni hauríeu imaginat.

Sabeu que hi ha una orquestra que només toca amb vegetals? Doncs resulta que sí.

Que pensaríeu si us dic que la pastanaga és la flauta, la carbassa el baix, el porro el violí, el carabassó el vibràfon, els apis els bongos, i així fins a tenir una orquestra al complert?

Aquests són els components de la Orquestra de Verdures de Viena, que va ser creada al 1998, i que fa uns 20-30 concerts a l'any per Àsia i Europa, a més de tenir un parell de discs al mercat -Gemise, de 1999 i Automate, en el que es fusiona l'orgànic i el digital de la mà de ritmes electrònics.

Tretze en són els components d'aquesta peculiar orquestra que aposta per una música fresca -mai millor dit-, interpretada únicament per instruments totalment vegetals.

Segons expliquen la música que fan a vegades arriba més lluny que la música convencional amb el descobriment de sons que un instrument mai ha aconseguit, sonant a vegades com del món animal i, altres, de manera abstracte.

Com diuen, la experimentació, igual que passa a la cuina, és la clau de la seva feina i això fa que desenvolupin, constantment, nous instruments.

I per si fos poc, s'atreveixen amb tots els estils, des de música clàssica, contemporània, beat, electrònica, jazz...

Ah! i no són vegetarians!

Us deixo un vídeo perquè veieu de què us parlo.

I curiositats a part, la verdura principal de la recepta d'avui és el carabassó, que és potser una de les verdures que més insípida pot semblar. Conté un 95% d'aigua, no té contingut calòric -15 calories per cada 100 gr-, però en canvi, té un alt contingut en minerals i oligoelement, fòsfor, potassi, magnesi i calci, a part d'una alta quantitat de vitamines excel·lents per la salut.

És important, però, que no n'allargueu massa la cocció i que mantingueu la pell, si voleu conservar totes i cada una de les beneficioses propietats d'aquesta verdura.

És ideal en dietes d'aprimament pel seu alt contingut en fibra i d'acord amb la medicina tradicional xinesa és de naturalesa tèrmica refrescadora i de sabor dolç amb un toc amargant que fa que sigui ideal per la retenció de líquids, els èczemes i edemes, així com per malalties associades al ronyó. Ajuda a regular el nivell de sucre a la sang i és beneficiós pel pàncrees, en casos de diabetis i d'hipoglucèmia. I no només això, ja que ajuda a eliminar l'excés de moc als pulmons, els bronquis i el coll, i si es consumeix de manera regular, inclús ajuda al tractament de l'asma bronquial.

En fi, una joia vegetal.

I, sense més preàmbuls, passo a la recepta, per la que es necessiten, per a dues persones:

• 2 carabassons
• 1 pebrot vermell gran
• 1 porro gran
• 2 cues de rap
• gambes
• 8-10 xampinyons
• un rajolí de vermut blanc
• sal i pebre
• 1 rajolí de llet
• formatge ratllat
• ciboulet
• un polsim de sucre moreno
• brandy
• mantega

En primer lloc s'han de netejar els carabassons amb l'ajuda d'un raspatllet perquè s'ha de conservar la pell, i una vegada ben nets, s'ha de fer un parell de trossos de cadascun -dos cilindres- i conservar la polpa. S'ha de deixar les parets del cilindre ben fines, sense que s'arribin a trencar, perquè al menjar sigui més agradable.

I llavors escaldem els cilindres en aigua bullent fins que siguin al dente -si voleu els podeu coure més, però perden les seves propietats-, els passem per aigua freda per parar la cocció i els reservem.

A part s'ha de fer el farcit i la salsa de pebrots que anirà a la base del plat.

Per fer la salsa de pebrots s'ha de tallar el pebrot vermell a daus i sofregir amb oli fins que sigui ben tendre, llavors afegir un rajolí de brandy, salpebrar al gust i el sucre moreno i deixar que caramel·litzi, triturar i muntar amb una mica d'oli si queda massa espès. Es pot afegir també un rajolí d'aigua, si voleu la salsa més lleugera o una mica de llet si, pel contrari, la voleu més cremosa. 

I reservem.

Per fer el farcit, s'ha de sofregir el porro amb una mica de mantega fins que el porro sigui ben cuit i quan sigui fet, s'ha d'afegir els xampinyons a làmines i deixar que es daurin.

Quan els porros i els xampinyons siguin daurats, s'ha d'afegir un bon raig de vermut blanc i deixar coure fins que s'evapori el líquid. 

I aleshores ja es pot afegir el peix. S'ha d'afegir el rap tallat petit i les gambes picades -tenint en compte de reservar algunes, senceres, per emplatar-, i quan sigui cuit un raig de llet sencera per lligar el farcit -es pot afegir crema de llet, però queda menys lleuger-, deixant coure fins que adquireixi consistència. A l'últim moment, s'ha de rectificar de sal i pebre, ja que si ho fem abans, podria quedar salat; amb el peix s'ha d'anar en compte.

I ja podem omplir els carabassons que teniem reservats, cobrir amb formatge i posar-los al forn a gratinar fins que el formatge sigui fos i daurat.

Per servir s'ha de posar una bona quantitat de salsa de pebrots a la base del plat, un parell de cil·lindres de carabassó farcit, unes gambetes senceres i saltejades amb una mica d'oli, pel damunt i una mica de ciboulet que li donarà sabor i color.

I bon profit.

I acabo amb una cançó que m'agrada molt sentir i que la setmana passada van posar a Cuines. Em creuràs, d'Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien.

Em creuràs

Em creuràs si et dic que t'estimo?

Si et dic que de nit ets el que m'imagino

al meu costat, bufant-me el front

perquè els malsons marxin?

Al meu costat, cantant cançons

que els mals espantin?

Em creuràs si et dic que et somio,

sovint dormint però també desperta

ben asseguda al meu sofà,

quan m'explico aventures,

els peus a terra, el cap enllà,

de tu i jo a les altures?

Em creuràs si et dic que t'enyoro

quan et sento lluny i el teu destí ignoro,

quan no et sento bategar,

quan abraço aire,

quan sé que no em pots escoltar,

quan no et recordo gaire?

Potser ens vam conèixer en un dia plorós

Però, creu-me,  que ja em vull eixugar les llàgrimes.

Potser ens vam conèixer en un temps dubtós,

Però, creu-me, m'has de creure,

sento això i no m'he confós.

Em creuràs si et dic que et desitjo

quan està tan fred el terra que trepitjo

i em venen ganes de sentir

l'escalfor d'una duna

per enlairar-me i sortir

disparada a la lluna?

Em creuràs si et dic que m'importes

i per protegir-te tancaria les portes

per no deixar entrar els mals

dins la teva vida,

i poder lliurar-te'n les claus

si busquessis sortida?

Potser ens vam conèixer en un dia plorós

Però, creu-me,  que ja em vull eixugar les llàgrimes.

Potser ens vam conèixer en un temps dubtós,

Però, creu-me, m'has de creure,

sento això i no m'he confós.

(Anna Roig i l'Ombre de Ton Chien)