dissabte, 19 de juliol de 2014

Un reclam i Mana'ish. The Gaza Kitchen.





"Me preparo para gritar al
 borde de la verdad como el
 volcán se prepara para la
erupción.

(Mahmud Darwish -poeta palestí-)



Fa dies que em corria pel cap una idea. 

A vegades, costa d'entendre el perquè de moltes coses de les que passen al món. És ben bé que són tants els conflictes que hi ha que gairebé sap greu deixar-te'n algun quan intentes queixar-te.

M'inunda de pena no poder fer res, i saber que les meves queixes, paraules o demostracions de desacord queden en res, no serveixen. Les meves i les de tothom.

Ara mateix, estic desconcertada.

Sense anar gaire lluny, l'altre dia, en el plenari del Parlament català on es celebrava un debat sobre la moció de la diputada de ICV-EUiA, Sara Vila, sobre l'acció exterior de Catalunya a Palestina, Sahara i Kurdistan -que, i hauria de fer vergonya, no va prosperar-, David Fernàndez, diputat de la CUP, va haver de parar el plenari per fer constar en acta de quina manera, i faltant al respecte, un dels diputats demanava pas per votar aquesta moció. No cal ni que repeteixi les paraules d'aquesta persona, que evidentment demostra, com a poc, analfabetisme.

No sé on estem anant a parar i, jo, que sóc bastant alarmista, estic bastant preocupada, perquè no m'agrada en què s'ha convertit el món. Per la meva edat, sóc conscient de que quan vaig néixer, ja era malalt, però és amb els anys que n'he estat conscient.

Sense ànim de deixar-me cap dels conflictes, avui em queixo d'un en concret.

Fa dies que coets israelians plouen sobre Gaza. Dies en que aquesta pluja destructora s'ha agreujat, però anys en una situació incomprensible. El nombre de morts augmenta cada dia i la major part, civils, són nens. 

I aquests nens tenen família, i la família història, i la història una cultura que ja ningú reconeix.

Com he començat el post, fa dies que em corria pel cap una idea.

Vist que la meva veu no pot fer res en aquest conflicte, puc contribuir a difondre una part de la cultura i història d'aquesta població assatjada i que un govern, aliè, està destruint. 

Una vegada al mes, al blog, i gràcies al llibre The Gaza Kitchen de Laila El-Haddad,  que fa poc va arribar a les meves mans, parlaré, a través d'una recepta típica de la regió de Gaza de la vida, la gent, i de les experiències que aquesta autora palestina va recollir d'una manera molt pròxima al seu llibre. 




Posar cara a la seva gent, potser ajuda a que visquin, al menys en el record d'un poble que resisteix i que mereix ser lliure.

I vull deixar clar que la intenció d'aquest post, no és parlar de política, sinó de vides que es perden cada dies per conflictes que segurament, ni entenen. I jo, tampoc.



Deixo dos enllaços de molt interès. 

El primer, BDS Catalunya, és una web de resposta ciutadana a la impunitat d'Israel, i el segon, de la web "Gaza Siege", on qui vulgui trobarà informació per entendre bé el conflicte, maneres d'ajudar, i d'altres.

I és que com va dir Nelson Mandela: 

"La nostra llibertat és incompleta sense la llibertat del poble palestí".



La recepta que jo he escollit avui és el Mana'ish. Una espècie de pastisset salat-pizza a que que es poden afegir ingredients diversos. 




La base es fa d'una manera semblant al pa libanès i es pot cuinar o al forn o al sash. Avui, concretament he escollit el de ceba i tomàquet, i és deliciós. Així com hi ha regions on es ven al carrer, a Gaza, és un plat que acostumen a fer a casa.



Per fer aquesta recepta, es necessiten els següents ingredients:


Per la massa:


  • 450 gr de farina de força
  • 52,5 gr de llet en pols
  • 6 gr de llevat fresc
  • 1,5 gr de llevat en pols
  • 3 gr de sal
  • 4,5 gr de sucre
  • 90 ml d'oli d'oliva, tebi
  • 240 ml d'aigua calenta

Pel farcit:

  • 1 ceba tendra
  • 2-3 cullerades de pasta de tomàquet
  • 1 culleradeta de filfil mat'houn (chilis vermells picats, sal, pebre i oli d'oliva)
  • pebre
  • sal
  • oli d'oliva


La recepta és molt senzilla, però deliciosa.

En primer lloc s'ha de fer la massa perquè ha de reposar. Per això, s'han de pastar tots els ingredients fins a obtenir una massa llisa, brillant i que no s'enganxi a les mans.




Llavors, s'ha de fer una bola i "acariciar-la", com diu el llibre, amb oli, fins que quedi ben coberta. I a reposar entre 1 hora i 1 hora i mitja, fins que dobli, aproximadament, el seu volum.




Passat aquest temps s'ha de colpejar la massa i dividir-la en porcions. La recepta original parla de fer porcions de la mida d'una llimona. Jo només n'he fet una així i la resta petites, com si fossin pizzetes, ja que d'aperitiu ho he trobat ideal.




Una vegada dividida la massa en porcions, s'ha de tapar amb un drap humit i deixar que reposin, altra vegada, vint minuts més.

Mentre, farem la salseta que portaran.

Primer, s'ha de ratllar la ceba i barrejar amb la pasta de tomàquet i amb el filfil mat'houn i amanir amb sal, oli i pebre. El filfil mat'houn és chiles picats amb sal i pebre i oli, només.





I ja podem formar-les. Jo he fet una gran i les altres petites. Només s'ha d'estendre amb el corró fins a tenir un gruix d'uns 3 mm.

La salseta no ha d'arribar als extrems, ja que és fan uns pessics decoratius que queden d'allò més bé.



I cap al forn que ha d'estar prescalfat a 200ºC, uns 7 minuts -potser la gran una miqueta més.




I ja està. Una grata sorpresa, picant, ideal per un bon aperitiu o per un berenar diferent.







I acabo el post, com l'he començat, amb paraules del poeta palestí Mahmud Darwish i el seu poema d'homenatge a les víctimes de Gaza, que, a més a més, he trobat en català.


Cadàvers anònims

Cap oblit els reuneix,
Cap record els separa...
Oblidats en l'herba hivernal
Sobre la via pública,

Entre dos llargs relats de bravura
I sofriment.
"Jo sóc la víctima!. "No, jo sóc
la única víctima!". Ells ens replicaren:
"Una víctima no en mata a una altra.
I en aquesta història hi ha un assassí
I una víctima". Eren nens,

Recollien la neu dels xiprers de Crist
I jugaven amb els àngels perquè tenien
La mateixa edat...fugien de l'escola
Per escapar de les matemàtiques
I l'antiga poesia heroica. A les barreres,
Jugaven amb els soldats
Al joc innocent de la mort.

No els deien: deixeu els fusells
I obriu les rutes perquè la papallona trobi
A la seva mare prop del matí
Perquè tornem amb la papallona
Fora dels somnis, perquè els somnis són estrets
Per les nostres portes. Eren nens,
Jugaven i inventaven un conte per la rosa roja
Sota la neu, rere dos llargs relats
De bravura i sofriment.

Després escapaven amb els àngels petits
Cap a un cel clar.

(Mahmud Darwish)



TEXTO O DESCRIPCION



3 comentaris:

  1. Apkaudeixo el post.
    La recepta tambe m'agrada!

    ResponElimina
  2. Et felicito per la teva genial entrada. Penso exactament igual que tu....
    Em quedo amb la teva recepta i la cuina de Gaza. M'has obert una porta per on investigar......
    Una abraçada,
    Olga

    ResponElimina

Moltes gràcies pel teu comentari! Em fa molta il·lusió la teva visita!