Un gran descobriment. Seitons en llit de pebre vermell i parmesà.

"El peix per qui se'l mereix

i l'espina pel gat."

(Dita popular catalana)

Altre vegada, una recepta de l'Ettore de Bavette em va robar el cor només veure-la. Només buscava el moment per provar-la, així que aquest dissabte, vaig convidar a sopar als meus "conillets d'índies" -amb tota la meva estimació ho dic- preferits i vaig provar unes quantes receptes. Després de la cata, ara totes estan a la llista de receptes pendents de publicar. Molt bones totes, però, a mi, aquesta em va sorprendre molt gratament. En poques paraules, em va al·lucinar.

El més important de tot, bons productes. Jo vaig anar al meu estimat Mercat de Sants i la veritat és que vaig sortir molt satisfeta amb les compres. Es necessiten molt pocs ingredients, així que us recomano que en garantiu la qualitat.

L'ingredient principal és el seitó.

El seitó és un peix que pertany a la família dels Engràulids i, juntament amb la sardina i el sorell, són els peixos blaus més consumits a Espanya. 

Sembla ser que és una espècie que abunda a l'Oceà Pacífic i Atlàntic i que també es troba al Mar Mediterrani i al Mar Negre i viu a més de cent metres de profunditat. Durant la primavera i l'estiu, quan el sol escalfa la superfície del mar, nombrosos estancs de seitons pugen a les capes més superficials per alimentar-se i reproduir-se; és llavors quan adquireixen el nivell més alt de greix i quan la seva carn és més aromàtica i saborosa, així que comença el que es coneix com "la costera del boquerón" i els pescadors comenten la captura.

Com a peix blau, doncs, és un peix greixós. En concret té uns 6 grams de greix per cada 100 grams de porció comestible -les sardines, el salmó o la tonyina, encara són més greixosos-, però aquest greix és sa, ja que és rica en Omega-3, que contribueix a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrids plasmàtics i a més a més, ajuda a augmentar la fluïdesa de la sang, el que preveu la formació de coàguls. Per aquest motiu, el seu consum habitual és molt recomanat, de manera particular, en casos de trastorns cardiovasculars.

A part, els seitons són una gran font de proteïnes d'alt valor biològic, igual que la resta de peix. Respecte les vitamines destaca la presència de B2, B3, B6, B9 i B12, que permeten l'aprofitament dels nutrients energètics -hidrats de carboni, greixos i proteïnes- i intervenen en processos de gran importància funcional -formació de glòbuls vermells, síntesis de material genètic, funcionament del sistema nerviós i sistema de defenses...). La riquesa en greix del seitó fa que també tingui vitamines liposolubles com la A, que contribueix al manteniment, creixement i reparació de les mucoses, la pell i altres teixits,  afavoreix la resistència davant infeccions, és necessària pel desenvolupament dels sistema nerviós, pel creixement ossi i per la producció d'enzimes del fetge, hormones sexuals i suprarrenals, i la vitamina D, que regula els nivells de calci a la sang, n'afavoreix l'absorció i la fixació del calci als ossos.

Pel que fa als minerals, són una font important de magnesi -beneficiós pel funcionament de l'intestí, els nervis i els músculs, que forma part dels ossos i les dents, millora la inmunitat i té un suau efecte laxant-, iode -indispensable pel bon funcionament de la glàndula tiroides que regula les funcions metabòliques-, i ferro -que forma part de l'hemoglobina que és la proteïna que transporta l'oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules de l'organisme-.

Inconvenients? L'alt contingut en sodi que fa que no sigui recomanable el seu consum per les persones amb hipertensió arterial o problemes de retencions de líquids, a més del seu contingut en purines que en l'organisme es transformen en àcid úric i que fa que tampoc sigui recomanable el seu consum en casos de hiperuricèmia o gota.

I la segona estrella del plat és el pebre vermell "La Chinata", que com ve anunciava ja l'Ettore al seu post, és una verdadera meravella. Realment, la base o llit, com jo li dic, d'aquest seitons em va sorprendre d'allò més. Sens dubte repetiré ben aviat, ja que és un plat fàcil, deliciós i ideal com a aperitiu per un sopar de bandera.

I el toc final? La flor de sal d'Es Trenc mediterrània. Una meravella de sabor que li dóna un toc distintiu als seitons. Una flor de sal amb herbes mediterrànies tradicionals com el romaní, la sajolida, la "mejorana", la farigola i l'orenga, totes elles d'agricultura biològica i assecades a l'aire i al sol de Mallorca. Un luxe.

Els ingredients per a 4 persones són:

• 16 seitons
• oli d'oliva verge
• cibulet
• flor de sal d'Es Trenc Mediterrània

Per la base de pebre vermell i parmesà:

• 50 gr de molla de pa fresc
• 60 gr de clares d'ou (aprox. 2 clares)
• 5 gr de pebre vermell "La Chinata"
• 5 gr de farina
• 40 gr de parmesà

Per la ceba confitada:

• 2 cebes tendre
• oli d'oliva verge
• 1/4 de got de moscatell

En primer lloc, per elaborar la base de pebre vermell i parmesà, s'ha de fer una massa amb tots els ingredients.

Després, s'ha d'estendre-la sobre un paper de forn fent rectangles més o menys iguals.

Aquesta espècie de galeta, s'ha de coure al forn, que ha d'estar prescalfat a 160ºC, durant uns 10 minuts. Jo a meitat de cocció, les he girat.

Mentre, per la ceba confitada, s'ha de tallar les cebes a juliana i sofregir-les en un cassó amb oli d'oliva verge. 

Quan comenci a estar daurada, s'ha d'afegir sal, pebre i el moscatell i deixar fer xup-xup, fins que sigui ben tendre i marró. I reservem.

Per fer els seitons, tot i que la recepta original els fa a la sal, com els que vaig trobar al mercat eren bastant petits, el que vaig fer és una vegada treta l'espina i el cap, vaig igualar-los de la mateixa mida -llargària que la base de pebre vermell i parmesà- i els vaig posar de costat, amb la pell a la part de dalt, els vaig amanir amb oli, sal mediterrània i pebre i els vaig coure al forn, prescalfat a màxima temperatura. Uns pocs minuts.

Per muntar el plat, només s'ha de col·locar la base de pebre vermell i parmesà, confitura de ceba i els seitons un al costat de l'altre, amb la pell cap a munt. I per rematar, una mica de cibulet pel damunt.

Jo per donar una mica de color, vaig servir amb uns mini pètals secs de flors pel voltant.

Simplement, deliciós.

Avui, acabo amb una cançó d'allò més divertida.

Peix i gat

Parlarem d'un peix que va trobar l'amor

l'amor, l'amor, va trobar l'amor.

Parlarem d'un peix que va trobar l'amor

L'encant d'un gat va robar-li el cor.

Pepet, un peix de colors llampants, moviments sensuals

que van incitant, rei de reis d'un món de cristall, però

malgrat al mar està fondejat.

Un peixet petit dins d'una bombolla esperant la jove joia que lluent lluiria

Ai, pobret! Qui li diria! El futur incert que el patiria.

De llunyanes terres la veié arribar, amb lluïdes pells i un suau caminar

Una princesa persa de mirada intensa i el peix tocat que agafa i no s'ho pensa

que és que és un gat que s'ha enamorat.

Que és d'un gat que s'ha enamorat

Una princesa persa l'ha hipnotitzat.

Creuant mirades en un instant en un joc constant de cua hipnotitzant.

I el peix conscient problema de "tamany"

però ara ell no hi pensa i cau en el parany.

Un capritx amb final amarg, el seu destí, ser l'àpat d'un gat

Un caramel amb color de sang als seus ulls, un vel no és gens clar pensant

Tranquil·la i clara estava la mar precedint la calma abans la tempestat

El peix confiat que s'apropa al gat Peixet "osat" l'has volgut besar

l'amor en un gat has volgut trobar. Sardineta inquieta qui t'ho ha demanat

t'has empantanegat amb l'amor d'un gat.

Sembla el que no és l'atrapa d'un atac en un tres i no res el gat espavilat

Ara t'ha atrapat, quina mala sort, tot buscant l'amor, has trobat la mort!

Parlarem d'un peix que va trobar l'amor.

Parlarem d'un peix que va trobar la mort.

Ai! Pobre peixet, va trobar la mort, però una espina, al gat, li quedarà al cor.

(Rauxa)